EL FAR DE LA MOLA

Història | Maig 4, 2017

En les albades dels dies més clars es poden veure les muntanyes de la Serra de Tramuntana, a Mallorca.

Mirant a la mar des del far, en algun punt sota les aigües, a només dues milles, hi descansen les restes d’un avió de la Luftwaffe alemanya de la II Guerra Mundial.

Text: Josep Rubio | Fotografia: Próximo Ferry

A l’extrem oriental de Formentera, a 20 quilòmetres del port i a poc més de 140 metres sobre el nivell de la mar, es troba el far de la Mola. La seva ubicació, a uns 10 metres del penya-segat i el seu solitari entorn, han fet que aquest edifici de 22 metres d’altura sigui molt més que un senyal marítim i hagi esdevingut un dels símbols més genuïns de l’illa.

El far, des del que en les albades dels dies més clars es poden veure les muntanyes de la Serra de Tramuntana, a Mallorca, fou construït amb pedra de marès de la Mola i començà a funcionar l’any 1861. Durant el seu més de segle i mig de vida, la seva làmpada s’ha alimentat amb oli, parafina, petroli i, des de 1971, amb electricitat. De fet, es diu que només durant la Guerra Civil Espanyola i la Guerra de Filipines el far ha deixat de funcionar, tot i que a aquesta llista també s’hi haurien d’afegir algunes avaries, com la que deixà el far a les fosques la nit del 21 al 22 de gener de 2017. La seva òptica consta de 12 panells i fou instal·lada el 1928, provinent del far de Formentor, a Mallorca.

Rafael Urrutia fou el tècnic encarregat de complir l’ordre d’Isabel II i encendre per primera vegada el llum aquell 30 de novembre de 1861 i ho hagué de fer tot prenent una metxa mullada en oli d’oliva. El darrer dels faroners, Javier Pérez de Arévalo, abandonà l’edifici el 2001, després de 12 anys de viure-hi pràcticament com un asceta. Aquest compositor, poeta i expert en bioètica desembarcà provinent de Burgos, buscant el contacte amb la natura i la solitud per aprofundir en les seves investigacions musicals. A “Soliloquio del farero”, Luis Cernuda escrivia “com plenar-te, solitud, sinó amb tu mateixa”, el que pot suggerir el silenci i el recolliment vinculats a aquest ofici, ja desaparegut en els temps del control remot i la digitalització. Arévalo a més, no pot oblidar la nit de tempesta en què un llamp entrà al far i va trencar les rajoles de la cuina amb una fogonada ensordidora. Feia només cinc minuts que el faroner hi havia estat tot fent nets uns tomàquets.

Mirant a la mar des del far, en algun punt sota les aigües, a només dues milles, hi descansen les restes d’un avió de la Luftwaffe alemanya de la II Guerra Mundial. De fet, el faroner d’aquell temps estigué involucrat en el rescat de l’únic supervivent del sinistre, que sembla que s’efectuà amb una embarcació de pescadors de la Mola. L’alemany rebé aliment, roba i recer al far i l’endemà fou conduït a la base d’hidroavions que llavors existia a l’Estany Pudent, des d’on va ser repatriat. Per aquests fets el govern del III Reich, va lliurar al faroner un diploma i mil pessetes com a recompensa a la seva tasca de rescat.

La història, l’emplaçament i el magnetisme que desprèn el far de la Mola han conduït al Consell Insular a impulsar un projecte per obrir-lo al públic pròximament. El far seguirà servint de guia als navegants nocturns, però també acollirà una sala per exposicions temporals i un centre d’interpretació sobre la mar i els seus oficis.