LA MÉS ENTREMALIADA DE FORMENTERA

Próximo Ferry | Maig 18, 2017

De curiositat insaciable, aquest és el rèptil més comú a l’illa i l’únic trobat als jaciments prehomínids.

La peculiaritat d’aquest rèptil a Formentera és que, malgrat preferir zones rocoses i assolellades, se’l troba a tot arreu. Fins i tot a indrets fortament urbanitzats

Text: Josep Rubio | Fotografia: Próximo Ferry

Algun dia benevolent d’hivern se les pot veure, però és especialment a partir del mes de març, en allargar-se el dia i escalfar el sol, quan surten dels seus amagatalls a les roques i les sargantanes comencen les seves entremaliades corredisses. De curiositat insaciable, aquest és el rèptil més comú a l’illa i l’únic trobat als jaciments prehomínids. La seva arribada a Formentera data de fa 5,5 milions d’anys, quan les Balears eren un sistema muntanyós connectat per terra amb Europa i Àfrica. A partir del desgel i la pujada del nivell de la mar, la separació de les illes i la consegüent evolució diferenciada va originar les 23 subespècies de la Podarcis pityusensis que habiten Formentera, Eivissa i els aproximadament 40 illes i illots que conformen les Pitiüses.

Les sargantanes tenen pocs competidors i escassos depredadors a l’arxipèlag, de manera que són aficionades a menjar vegetació (fonoll, romaní, savines, o flors de tota mena) un costum que el llangardaix del continent no té pel risc d’exposició que suposa. Aquesta condició fa que la Podarcis pityusensis sigui dels pocs rèptils reconeguts com a pol·linitzadors de plantes. Els hi encanta pràcticament de tot, especialment les restes dels nostres àpats, tot i que quan l’escassetat domina, són capaces de practicar canibalisme amb els més indefensos, els exemplars joves.

La temporada d’aparellament comença a l’abril i s’allarga fins a l’agost, i en el ritual de reproducció, els mascles s’exhibeixen davant de la femella, unflant la gola i arquejant el coll, amb el morro cap a baix. Sovint apareixeran altres pretendents i si els moviments amenaçadors no funcionen, els mascles lluitaran. Per això, una bona manera de diferenciar-los de les femelles és prenent atenció en les cicatrius de les esbatussades en què s’han involucrat. Elles són molt més pacífiques i a vegades fins i tot són obligades a aparellar-se, ja que el mascle normalment les supera en mida. La còpula dura d’un a quatre minuts i després el mascle es queda vigilant a la femella hores o dies, per evitar que la seva  esperma competeixi amb la d’altres mascles que poguessin copular amb la femella.

Els vívids i brillants colors de la sargantana varien segons la zona de l’illa en funció de la tonalitat que millor es camufla amb el territori. Així, a Formentera trobem tres colors per aquests rèptils, as Cap de Barbaria tendeixen al blau, a la Mola al verd i cap al nord, en l’àrida península des Trucadors, aquests rèptils es tornen marrons. A la resta d’illots de les Pitiüses es poden trobar sargantanes de colors ben diversos, com les negres de l’illa Bleda Plana, les ataronjades de l’illa Negra Nord, o les des Vedrà, de color blau amb una franja groga.

La peculiaritat d’aquest rèptil a Formentera és que, malgrat preferir zones rocoses i assolellades, se’l troba a tot arreu. Fins i tot a indrets fortament urbanitzats, donada la seva capacitat per adaptar-se al nostre hàbitat. De fet, no és estrany que mentre prenguem el sol ens sorprengui una sargantana que intenta determinar si som matèria comestible. Ara bé, les mossegades de les sargantanes, no fan mal, així que l’experiència no passa de provocar pessigolles i de pas confirmar que no és casualitat que aquest petit rèptil hagi esdevingut una icona de Formentera.

________________________________________________________

PUBLICITAT

Pensant en el proper viatge?
Entra a www.proximoferry.com i compra el teu
bitllet de ferry per moure’t entre Eivissa i Formentera.