CALA SAONA: PEL TORRENT FINS LA PLATJA

Rutes | Juny 29, 2017

La torrentera ens farà de camí i gaudirem d’un dels trets de la costa de Formentera, l’absència d’urbanitzacions que hagin eliminat l’ecosistema litoral.

A la part final del torrent, deixem enrere el bosc i comença el sistema dunar on proliferen les canyes i els joncs. A l’esquerra, un poc elevat respecte al fons del canal, descobrirem el pou de Cala Saona.

Text: Josep Rubio | Fotografia: Próximo Ferry

Cala Saona forma un paisatge únic a Formentera, entre penya-segats de roca calcària apareix com una llengua d’arena que acaricia la mar, escortada a banda i banda per varadors de pescadors. La panoràmica és extraordinària, a tramuntana la torre de la Gavina, i a ponent, Eivissa i l’illot des Vedrà. A més, els dies amb bona visibilitat, a sol post, també es pot distingir la serra del Montgó, a Dénia.

Quan el viatger admira per primera vegada Cala Saona, acostuma a evocar altres racons ben mediterranis, com les cales menorquines o les de la Costa Brava. Tot i que mai hi ha dues primeres vegades, proposem retrobar aquesta estampa des d’una altra perspectiva, amb els sentits renovats, i ho farem amb un recorregut a peu de menys d’un quilòmetre, tot descobrint allò que s’amaga més enllà de l’accés habitual per la carretera.

La torrentera ens farà de camí i gaudirem d’un dels trets de la costa de Formentera, l’absència d’urbanitzacions que hagin eliminat l’ecosistema litoral. Per trobar la fondalada prendrem la carretera de Cala Saona i, a l’esquerra, ens desviarem pel camí de Punta Rasa. Al cap d’alguns metres, a la dreta es distingirà un desnivell, el torrent. Ens hi encaminarem i avançarem pel canal, enmig d’un bosc que barreja pins i savines, característic de zones castigades per l’escassetat de pluges. A més dels arbres, en aquest primer tram viuen diverses espècies d’arbust com el romaní, el ginebre, la mata i les esteperes. A mesura que ens endinsem en el torrent, el terreny va transformant-se i la terra va deixant pas als sòls sorrencs. Seguint aquest canvi, ocasionalment s’aprecien arbusts com l’aubada, l’espinadella i la mare-selva. Quan la superfície sigui completament arenosa predominaran les savines i la vegetació específicament dunar com el càrritx, el card marí o el lliri marí.

A la part final del torrent, deixem enrere el bosc i comença el sistema dunar on proliferen les canyes i els joncs. A l’esquerra, un poc elevat respecte al fons del canal, descobrirem el pou de Cala Saona. L’historiador Santiago Colomar cita un mapa dibuixat per Calvi que ja el nomena l’any 1555. Es tracta d’un pou públic que presenta uns trets ben singulars a Formentera, amb un coll elevat i fet de pedra, on al mig hi són habilitats uns graons que donen accés a la boca. La presència del coll es pot explicar com una mesura per evitar que les fortes torrentades tapin el pou, que inclús en els estius secs tenia fama d’abastir a la gent de Cala Saona amb una aigua que era considerada de gran qualitat.