La batalla de Formentera

Història | Juliol 13, 2017

A bord del ferri rumb a La Savina, passats es Freus, mirem cap a bavor i veiem l’illa de s’Espalmador, on després del penya-segat coronat per la torre de sa Guardiola, s’obre la platja de s’Alga. Una badia arenosa i franca, avui és un destí cobdiciat per milers de turistes, una àrea de fondeig regulada, un patrimoni natural que els seus propietaris han posat a la venda. Però aquesta mateixa platja fou espectadora, a les 7.30 del dilluns, 25 d’octubre de 1529, d’una terrible batalla naval en què estigueren involucrats 25 bucs i unes 6.000 persones. D’aquest episodi s’han documentat 15 testimonis, des d’un capità a un remer forçat, que José Luis Gordillo recull en la monografia Un combate naval en Formentera (1993).

Som al segle XVI, l’Imperi Otomà impulsa l’evacuació dels musulmans i jueus del Regne de València, embarcant-los voluntàriament durant les lucratives ràtzies en territori cristià en què es saqueja i es segresta a tort i dret. El renegat Aydin Reis, Drub el diable o Caccia Diavolo, és un dels capitans que Barba-roja ha destinat a aquesta missió i, després d’embarcar uns 1500 moriscos a Alacant, és advertit que les galeres del biscaí Rodrigo de Portuondo li van al darrera, pel que decideix fugir cap a Algèria. El mal temps però, l’obligarà a canviar de rumb i buscar refugi i aiguada a la deshabitada Formentera, concretament a la badia de s’Alga, la més gran de s’Espalmador.

Entretant Portuondo, nomenat recentment capità general i desitjós de fer mèrits per complaure els designis de l’emperador Carles I, té notícia de la presència de quatre embarcacions turques a s’Espalmador, de manera que deixa el port d’Eivissa a la mitjanit tot posant proa a l’enemic amb vuit galeres, una fusta i un bergantí. Naveguen il·luminats per la lluna, en formació d’arc fins que dues galeres queden encallades prop de l’illot dels Penjats. Gairebé dues hores de feina per desencallar els bucs retarden la irrupció dels cristians i desordena la flota, pel que en comptes de cobrir la badia en formació, entra només la galera de Portuondo, la Santa Trinidad, seguida per la San Gerónimo, que dirigia el seu fill. Els dos cometen una imprudència exposant-se en inferioritat numèrica a les forces turques, que finalment estaven formades no per quatre sinó per quinze galiots. Les ràpides naus de Drub el Diable ja havien emprès la fugida però, en veure la indefensió de les galeres solitàries, giraren cua per abordar-les.

El capità i comandant de la força cristiana, Rodrigo de Portuondo és esquarterat a la vista del seu fill, que és fet captiu. Les altres galeres, que a més portaven xusma inexperta i anaven molt justes de combatents, van corrent la mateixa sort. Així mateix, Drub el Diable havia tingut la prudència de deixar en terra als 1500 moriscos embarcats a Alacant, que hàbils amb la ballesta, disparaven des dels extrems de la badia al que quedava de la resistència cristiana. Quan la galera Envidia aconsegueix fer-se amb un galiot turc és massa tard, perquè la majoria de les naus amigues ja s’ha rendit. El pànic corre entre els tripulants de l’Envidia, que abandonen la nau nedant o amb l’esquif. A bord només queden el capità, Martín de Arego i algun valent més.

Expliquen els testimonis que Arego, desfent-se dels enemics que li sortien al pas alabarda en mà, recorregué el vaixell alliberant als remers encadenats perquè l’ajudessin a hissar veles i emprendre la fugida a tot drap. Tan a prop tenia el galiot de Drub el Diable que els dos capitans s’intercanviaven improperis.

Així és com se salvà l’única galera de la flamant formació de vuit dirigida per Portuondo. Enrera quedaren sis capturades i una encallada i incendiada a la Punta de Castaví, 200 fugitius que s’emboscaren per evitar la daga dels turcs, 500 capturats que foren immediatament encadenats als rems moros i uns 700 morts que flotaven o havien quedat varats a la platja. El fill de Portuondo, captiu, morí empalat a Constantinoble l’any següent.

Text: Josep Rubio

Fotografia: Próximo Ferry

____________

COM VIATJAR (EN COTXE O NOMÉS PASSATGERS) D’EIVISSA A FORMENTERA

Per viatjar en ferri entre Eivissa i Formentera, ja sigui en el teu propi cotxe o com a passatger, tens a la teva disposició l’APP de Próximo Ferry a les botigues d’Apple i Google Play. Allà podràs comprar els tiquets, per a passatgers i cohe, del ferri entre Eivissa i Formentera. Ho podràs fer també en www.proximoferry.com