El Torrent de s’Alga i caminada amb vistes a la Mola

Rutes | Juliol 27, 2017

La desembocadura del torrent de s’Alga és espectacular, amb les seves casetes varador i unes vistes excepcionals de la platja de Migjorn i la Mola.

Des de la torre del Pi des Català la milícia formenterera repel·lí un atac enemic durant la Guerra del Francès.

Text: Josep Rubio | Fotografia: Próximo Ferry

Per arribar al Torrent de s’Alga podem prendre, des des Cap, el circuit 12 de les rutes verdes del Consell Insular o bé seguir les indicacions des del carrer de s’Alegria, que segons la dita popular rep aquest nom perquè anys enrere hi abundaven les al·lotes fadrines i no eren pocs els joves que hi acudien per festejar-les.

A la desembocadura del torrent de s’Alga hi ha una trentena de varadors de fusta declarats Bé d’Interès Cultural. L’enclavament és espectacular, amb la boca de la torrentera que normalment està repleta de posidònia i unes vistes excepcionals de la platja de Migjorn i la Mola. A l’hora de creuar el torrent, no ens deixem enganyar, malgrat que la superfície sembli seca i sòlida, és molt possible que el caminant desprevingut acabi enfonsat fins a la cuixa mentre intenta travessar les acumulacions de posidònia.

Mirant a la mar, a l’esquerra de la torrentera, trobarem un pou devora dels varadors, del que encara se’n serveixen els pescadors. Gairebé no té coll i l’aigua es poua directament, a més, disposa d’una pica allargada feta de marès. Si caminem un centenar de metres torrent endins, descobrirem un altre pou. Al costat dels varadors hi ha diverses parreres, savines mortes clavades a la roca que serveixen per assecar el peix al sol i la brisa. En aquests penjadors podem trobar ratjada, cassó o mussola, espècies que serveixen per fer peix sec, tan apreciat per elaborar l’ensalada de bescuit, que en la majoria de restaurants trobarem sota la denominació d’ensalada “pagesa”.

Deixarem el Torrent de s’Alga i emprendrem el camí resseguint la costa en direcció a Migjorn. En el recorregut fins a la torre des Pi des Català, d’uns 1,5 km aproximadament, detectarem sargantanes, si és època calorosa, i altra fauna, com aranyes o conills i també pardals com les caderneres, els verderols o els puputs. En aquesta àrea litoral viuen arbres no caducifolis, que no perden la fulla per aprofitar les abundants pluges de la tardor i així poder créixer durant l’hivern, mentre que a l’estiu redueixen la transpiració amb fulles primes i dures. Sota aquestes condicions tan austeres trobarem bàsicament diverses varietats de pi i la savina. A més, a les àrees amb sòls més pobres hi viuen altres vegetals com el romaní, l’ullastre, les esteperes o els frigolars.

A poc a poc s’observa com el litoral de roca va cedint en favor de la platja. Prop del primer restaurant que trobem s’aprecien les restes d’una almadrava que estigué en funcionament durant la primera meitat del segle XX, tal com explica l’historiador local Santiago Colomar. Sense possibilitat de pèrdua, ens anirem aproximant a la torre des Pi des Català, situada en un promontori de poc més de 20 metres. De les quatre torres de l’illa és l’única que es pot visitar per dins, després de la restauració realitzada per l’arquitecte formenterer Marià Castelló, que ha rebut una menció especial en el Premi Europeu d’Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic.

La torre està feta de marès, pedra calcària i morter de cal, té dos pisos i la intervenció de Castelló ha respectat els sistemes constructius originals, sobre els que ha aplicat algunes estructures d’acer per fer-la transitable, com la porta d’accés o l’escala interior. La torre es pot visitar de franc els dissabtes de 10 a 13h. Cal recordar que durant la Guerra del Francès, a principis del segle XIX, un grup de milicians locals obligaren a reembarcar a una quarantena de navegants francesos que havien arribat a Formentera tot perseguint una pollacra anglesa. La milícia formenterera, formada per pagesos mal armats i gens instruïts en la pràctica bèl·lica, aconseguí fins i tot fer un presoner entre els francesos.