El vi medieval de Formentera

Història | Agost 10, 2017

L’aïllament de Formentera, que tantes vegades ha significat quedar a part dels avenços i les inversions, ha suposat un avantatge en el camp de la viticultura.

Els ceps autòctons no requereixen cap tractament químic i estan adaptats a les condicions d’altes temperatures, poca pluja i alta salinitat de l’illa.

Text: Josep Rubio | Fotografia: Próximo Ferry

Si el vi és una de les manifestacions més reeixides per reflectir les singularitats d’una cultura, un poble i un territori, en el cas dels vins fets a Formentera, d’una glopada podem degustar 800 anys d’història.

L’aïllament de Formentera, que tantes vegades ha significat quedar a part dels avenços i les inversions, ha suposat un avantatge en el camp de la viticultura. Mentre les vinyes europees eren devastades en la segona meitat de segle XIX per la plaga de la fil·loxera, els aïllats ceps formenterers quedaren indemnes i avui aquesta illa és dels pocs indrets a tot el continent que l’Organització Internacional de la Vinya i el Vi ha declarat lliure de fil·loxera.

Així, a la resta d’Europa és obligatori que els ceps comptin amb el peu americà, pel que s’empelta la planta a una arrel de vinya americana, que de manera natural és immune a la plaga. En canvi a Formentera es segueix fent vi amb ceps prefil·loxèrics, obtenint una varietat en estat pur. L’avantatge d’aquestes vinyes és que la planta té una arrel principal capaç de penetrar a una gran profunditat i extreure la mineralitat, per després aportar altes qualitats i singularitat als vins. Una exclusivitat que ha fet de les vinyes de peu franc de Formentera una veritable joia del món enològic.

La cultura al voltant del vi està molt implantada a l’illa. Qualsevol formenterer de soca-rel té algun familiar que elabora vi i, actualment, hi ha unes 60 hectàrees de vinya a l’illa, el que representa el 12,5% del total de superfície agrícola utilitzada. Aquests ceps, que en alguns casos poden fregar els 100 anys d’antiguitat, són en bona part de Monestrell, però també s’hi troben altres varietats com el Fogoneu, la Garnatxa negra, el Grec, el Moll blanc o la Mamella blanca entre moltes d’altres. Aquests ceps autòctons solen generar únicament un 25% del raïm que produeix una vinya empeltada, però no requereixen cap tractament químic, suporten bé els fongs i altres plagues i estan completament adaptats a les condicions d’altes temperatures, poca pluja i alta salinitat de l’illa.

Ja es troben referències a l’activitat vitivinícola a la carta d’infeudació de 1246 en la qual Guillem de Montgrí encomana a Berenguer Renard el repoblament de l’illa. En el document es destaca l’existència d’unes vinyes a la Mola, concedides a uns ermitans, possiblement els de l’orde de Sant Agustí que fundaren el monestir de Santa Maria, i a qui s’atribueix l’arribada de la viticultura a Formentera. És raonable pensar que el cultiu de la vinya seguís fins al segle XIV quan es despoblà l’illa, molt probablement com a conseqüència de la gran epidèmia de pesta negra, que el 1348 acabà amb una tercera part de la població europea.

El repoblament definitiu per part d’eivissencs a finals del segle XVII, reviscolarà el cultiu de la vinya, i al segle XIX l’Arxiduc Lluís Salvador indica que a l’illa hi havia 79.000 ceps, amb una producció de més d’11.000 litres anuals. L’elaboració del vi encara augmentaria més a partir de la construcció del celler de Can Marroig, amb una producció que fregarà els 50.000 litres.

Amb l’arribada del segle XXI, les modernes tècniques de la viticultura s’han aplicat per recuperar aquest bagatge i com a resultat, el vi negre de la bodega de la Mola Terramoll, Es Monestir de 2013, elaborat exclusivament amb varietat Monestrell, ha aconseguit el premi Bacchus de Plata, que reconeix als millors vins elaborats al país.

Però més enllà d’aquesta professionalització del món del vi, és recomanable no perdre-us els concursos de vi pagès que se celebren a les festes patronals dels pobles. Cada petit productor arriba amb una garrafa que conté l’apreciat líquid. Amb aquest vi, que en els concursos es sol tastar a glop de porró, degustem el resultat d’una tècnica transmesa de generació en generació. Tastem el sabor de les inacabables hores de sol impenitent de Formentera, dels debats sobre si calia avançar la verema d’enguany, en què de nou no ha plogut a prou, sobre si són més adients les terres argiloses de la Mola o les de baix… En definitiva, gaudim d’un vi únic que ens parla del passat i d’una gent i una terra irrepetibles.