TRANQUILITAT GARANTIDA: SA TANCA D’ALLÀ DINS

Próximo Ferry | Agost 24, 2017

Els cotxes i d’altres vehicles contaminants no poden accedir al far des Cap.

La cova Foradada és una gruta de fàcil accés que dóna pas a una balconada natural amb vistes a la mar

Text: Josep Rubio | Fotografia: Próximo Ferry

Caminants i ciclistes són els únics que poden accedir a aquesta finca pública, amb l’excepció dels vehicles dels visitants que puguin acreditar problemes de mobilitat (en horari restringit: d’11 h a 13 h i de 18 h a 22 h). Aquesta prohibició per a cotxes i motos és una mesura pilot implantada pel Consell Insular de Formentera des de principis d’estiu de 2017 i que s’allargarà fins a mitjans de setembre.

La iniciativa ha transformat la zona més meridional de Formentera, retornant-li la serenor i l’atmosfera d’indret singular, de refugi apte per la pacífica contemplació, on només en allunyar-nos un poc del camí, és possible escoltar el no-res.

La finca de Sa Tanca d’Allà Dins comença al kilòmetre 6,5 de la carretera des Cap i arriba a la mar. A l’inici del terreny s’hi troba un aparcament gratuït apte per a un centenar de motos i 60 cotxes. A poca distància de l’aparcament es pot visitar el Jaciment des Cap de Barbaria I, amb les restes d’un establiment megalític (1600-1000 aC) que estigué format per diversos mòduls adossats. Els especialistes apunten que els formenterers que habitaren es Cap fa més de 3000 anys vivien de la ramaderia, l’agricultura i la pesca.

A l’esquerra de l’aparcament surt un petit camí que, si seguim durant uns 250 metres, ens portarà a una petita concentració de savines (Juniperus phoenicea) entre les quals en destaca una per les dimensions i per la forma de la capçada.

Es tracta d’un exemplar en molt bon estat de salut i que ha estat catalogat com a Arbre Singular. Fa 5,5 metres d’alçària, amb un diàmetre de copa de quasi 9 metres i amb una soca que té un perímetre de quasi 2 metres. És un exemplar relativament jove, de menys de 100 anys, amb una capçada molt compacta, que recorda la d’un pi verd, més que la d’una savina.

Havent visitat l’arbre, recularem i tornarem a l’aparcament per encaminar-nos per l’estreta via asfaltada d’1,7 kilòmetres cap al far des cap de Barbaria. El paisatge és àrid com a conseqüència de la tala massiva per fer carbó i llenya que es dugué a terme durant el segle XIX, segons recull l’historiador Santi Colomar. Les pluges posteriors erosionarien el sòl i haurien complicat la regeneració vegetal. Actualment es poden contemplar algunes espècies que sobreviuen retorçant-se per terra i adaptant-se així a l’acció dels vents i l’escassetat de recursos. Es podrà observar romaní, ullastre, cards i alguna savina. S’advertirà un canvi en el paisatge a mig camí: des de 2007 el Govern balear ha impulsat una campanya de reforestació amb llavors formentereres de pi bord i savina i aquests exemplars ja comencen a tenir unes mides considerables.

Molt abans d’arribar-hi ja es veu el far. Es tracta d’un cilindre de 19 metres d’altura erigit a 78 metres del nivell de la mar i inaugurat l’any 1972, encara que el seu projecte data de 1924. El llum està alimentat per energia fotovoltaica i ofereix un abast nominal de 20 milles nàutiques.

Segurament però, més que per les seves característiques tècniques, aquest far és més conegut per la seva aparició a la pel·lícula de Julio Médem, Lucía y el Sexo i per això s’ha convertit en un indret de pelegrinatge per molts visitants.

A uns 100 metres a la dreta del far es distingeix un obscur i ample forat a terra, es tracta de l’entrada de la cova Foradada, una gruta de fàcil accés que dona pas a una obertura que, com una balconada, s’obre en la part alta del penya-segat per oferir unes vistes espectaculars a la mar. Es tracta de l’enclavament preferit per molts formenterers i turistes per gaudir del sol post.

Mirant el far a l’esquerra, a uns 300 metres, hi ha la torre des Garroveret (1763), una de les quatre torres de defensa de l’illa (cinc, si es compta la de s’Espalmador). Com la resta de torres està construïda a base de marès, pedra calcària i morter de cal, té dos pisos i està situada en un indret des del qual es gaudeix d’una gran panoràmica, en aquest cas cap a la mar i cap als penya-segats que uneixen es Cap amb la costa de Migjorn.

Antigament els seus dos torrers eren els encarregats d’avisar si hi havia alguna novetat, bé fos encenent foc amb vegetació seca durant la nit, per crear flamarades visibles en la fosca o cremant llenya o palla humida de dia, per fer senyals de fum.

No en va, l’extrem meridional de Formentera, s’anomena es Cap de Barbaria, un mot que suggereix la proximitat a les terres des d’on, en altres temps, els veïns del sud llençaven les seves ràtzies.