FORMENTERERS D’ULTRAMAR

Història | Novembre 9, 2017

Els homes emigraren deixant un buit emocional i logístic que havien de carregar les dones.

Aquells formenterers viatjats portaren a l’illa el sindicalisme i una forta convicció de què sense educació no s’anava enlloc.

Text: Josep Rubio | Forografia: Próximo Ferry

És gairebé impossible trobar un formenterer que no tingui almenys un parent que hagués emigrat a Amèrica. Formentera, que amb l’arribada de l’activitat turística a partir del 1960, es convertí en destí per immigrants, generaria centenars d’emigrants que cercaren la prosperitat a Cuba, Argentina i Uruguai, entre les darreries del segle XIX i mitjans del XX. No en va, la Formentera d’aquells temps era coneguda com “s’illa de ses dones”, perquè eren majoritàriament homes els que emprenien aquests viatges.

Ens centrarem en el cas de Cuba, que segons el professor d’Història Contemporània de la UIB, Antoni Marimon, fou el primer destí i el preferit pels formenterers. L’investigador ha documentat 285 homes que partiren cap a l’illa caribenya. La majoria, 173, tornaren després d’una o més estades d’entre 4 i 10 anys.

En tornar, els homes eren rebuts a les cases, on es feia un redol i tots els convidats paraven molta atenció a les enlluernadores històries que explicaven de Cuba: els negocis, els avenços tecnològics, la guerra o la situació d’altres formenterers coneguts. Era comú que quan els homes retornaven a la seva illa natal, es casessin o engendressin un fill i marxessin de nou, deixant darrere seu un immens buit emocional, logístic i econòmic que havien de carregar les dones.

Els illencs d’aquella època a penes parlaven castellà, així que l’emigració cap a Cuba no es devia a una afinitat lingüística. Apunta el professor Marimon que com a conseqüència dels escassos recursos que produïa el camp formenterer, els primers illencs partiren a la recerca de feina enrolant-se en vaixells que servien a la Península i Llatinoamèrica. És raonable pensar que aquells formenterers que havien vist món escollissin Cuba, una illa amb una economia dinàmica i productiva, com a indret on intentar fer-hi fortuna. Alguns anaren a cegues, però molts d’altres comptaven amb recomanacions per ser contractats per coneguts. En Xomeu Tur Escandell, de can Jai de la Mola, arribà a tenir en nòmina a més de 50 paisans en la seva empresa de carbó vegetal. Aquest no és l’únic cas d’èxit empresarial, a Batabanó, a l’oest de Cuba, Damià Serra Ferrer, fou propietari de dos vaixells de pesca de l’esponja, mentre que Bartomeu Ros Colomar i Vicent Castelló Marí arribaren a explotar grans extensions de canya de sucre. Alguns d’ells, com és el cas d’en Vicent Castelló, hagueren d’encadenar una nova migració quan fugiren cap a Miami després de la revolució cubana.

La majoria dels emigrants no aconseguiren fer-se rics, però sí estalviar una xifra suficient perquè, en el cas de retornar a Formentera, es poguessin construir una casa o invertir en una embarcació o un altre mitjà per fer negoci. A més, aquells formenterers viatjats, que havien après oficis i idiomes i s’havien contagiat dels corrents ideològics que marcaven tendència en la primera meitat del segle XX, portaren el sindicalisme a l’illa i una forta convicció de què sense educació no s’anava enlloc. Per això molts d’ells impulsaren la subscripció per finançar la creació de les escoles de Sant Francesc. Un edifici conegut com “ses escoles velles” (al costat del Cinema) on té la seu el Centre de Professorat i el registre de la conselleria balear d’Educació.