XICU PALLA, UN FORMENTERER DE PEL·LÍCULA.

Història | Desembre 7, 2017

L’any 1961 s’estrenà la superproducció Fanny, on en Xicu apareixia interpretant-se a si mateix.

Després de fer quatre voltes al món tornà a Formentera per patronejar la llanxa-ambulància.

Text: Josep Rubio | Forografia: Próximo Ferry

Francesc Torres Juan, Xicu Palla (1929-2017), va néixer a Formentera el dia del Carme, la patrona de la mar, tota una premonició de l’esdevenir dels seus incomptables dies de mariner. Una professió que el portà a fer quatre voltes el món i, per una carambola insòlita, el va convertir en el primer formenterer a aparèixer en una pel·lícula de ficció. Concretament ‘Fanny’ (1961) una superproducció de Hollywood rodada a Marsella i dirigida per Joshua Logan que estigué nominada als Òscars i a un Globus d’Or i que fou estrenada en sales d’Estats Units i Europa. En Xicu hi feu un breu paper de figurant: interpretant-se a si mateix, se’l veu ajudant als passatgers a embarcar a través de la passarel·la, recollint caps i traginant veles.

La fugaç aparició d’en Xicu a la pantalla gran s’explica perquè des de 1955 estigué enrolat en diversos vaixells d’esbarjo, la majoria amb bandera francesa, amb els que navegà per tots els mars del món. La base d’operacions del formenterer durant aquelles dècades fou Mònaco, Saint Tropez i altres indrets del litoral mediterrani francès, precisament on es rodà el film. En Xicu estava ben relacionat amb els propietaris de grans velers, com el que apareix al film, La Malaisie, pel que és raonable pensar que fos contractat per fer-lo navegar i mantenir-lo durant el rodatge.

Segons explica el seu fill Andreu, entre altres feines, en Xicu feu de sotsoficial a bord de l’Iduna, el luxós vaixell que el rei Faruq d’Egipte abandonà quan fugí del país al 1952, arran del cop d’estat liderat pels militars entre els quals destacava el futur líder del panarabisme, Gamal Abdel Nasser. Un cop proclamada la República, els béns de la monarquia, des de cotxes europeus fins a costoses col·leccions filatèliques, foren venuts i el vaixell del cap d’estat deposat, també. L’Iduna s’havia de portar des del país del Nil cap a Anglaterra i en Xicu fou contractat per comandar la marineria. De camí a les illes britàniques feu escala a Mallorca, on llavors vivia la seva família. N’Andreu, que era un nen, visità el vaixell acompanyat del seu pare i quedà impactat amb la cabina del rei Faruq “on tot era d’or i a sobre el llit hi havia les fotos de les seves esposes… em sembla que n’eren dotze!”.

La passió per la mar d’en Xicu començà ben aviat, quan navegava amb el seu pare, a bord del correu entre Formentera i Eivissa. Només en un breu període d’uns “dos o tres anys durant els 60”, rememora n’Andreu, intentà establir-se en terra ferma muntant un bar a la plaça Gomila de Palma, però “aguantà poc” i acabà per fer-se de nou a la mar. Fins i tot, quan li quedava ben poc per jubilar-se i tornà a Formentera, el 1985, també treballà a la mar. Primer a bord de la mítica Joven Dolores i després patronejant durant 10 anys la llanxa-ambulància que realitzava les evacuacions cap a l’Hospital d’Eivissa, abans que fos substituïda per l’helicòpter.

L’any 2006 rebé el premi Illes Pitiüses, concedit per Diario de Ibiza a proposta de l’Ajuntament de Formentera, per haver portat el nom de l’illa arreu del món. Ironies de la vida, quan ja esperava retirar-se a la seva illa natal i gaudir de la mar anant a pescar, una malaltia reumàtica l’obligà a viure terra endins, lluny de l’ambient humit, i passà els darrers anys de vida a Ávila.