DARRERS PASSOS PER SANT FRANCESC

Rutes | Desembre 21, 2017

La intervenció en el Fossar Vell de Marià Castelló fou finalista dels premis FAD d’arquitectura

La creu gravada en la roca marca la primera terra concedida al repoblador de Formentera

Text: Josep Rubio | Forografia: Marià Castelló

Després d’haver recorregut la plaça i la banda de llevant de sa Raval, la darrera passejada per Sant Francesc comença al Fossar Vell, que es pot visitar de dimarts a dissabte de 10 a 14 h. El cementeri ja existia a mitjans del segle XVIII i estigué en ús fins al 1940, quan entrà en funcionament el nou cementeri municipal, ubicat as Brolls. Durant més de 70 anys el fossar estigué abandonat però el 2015 fou restaurat per l’arquitecte local Marià Castelló amb una intervenció que fou finalista als premis FAD d’arquitectura del 2017.

S’ha d’entendre el fossar com una construcció amb continuïtat amb la veïna església, tot i que respectant les normes higièniques de l’època, es construí lleugerament apartat del poble. Gràcies a l’acurada intervenció de Castelló, podrem distingir l’ampliació de 1839, marcada amb un color diferent a la façana.

El fossar fou testimoni d’una de les dotze execucions que les forces franquistes portaren a terme a l’illa durant la Guerra Civil. El 25 de febrer de 1937 falangistes locals conduïren a Josep Tur Planells, de 31 anys, fins al recinte per torturar-lo i assassinar-lo i després inhumar el seu cos sense que 80 anys després s’hagi senyalitzat i dignificat l’indret on reposa. En Pep de na Damiana, com era conegut a l’illa, era pagès, estava casat i era un simple simpatitzant d’esquerra.

Un cop a dins del cementeri, una línia imaginària el travessa pel mig i uniria les dues fites de les terres que foren concedides pel rei Carles II a l’eivissenc Marc Ferrer, l’impulsor del repoblament definitiu de l’illa a finals del segle XVII. Aquesta menció ens portarà a creuar el poble i visitar, prop del carrer Sant Antoni, la primera creu fita del repoblador, que també compta amb una intervenció de Marià Castelló per senyalitzar-la. Es tracta d’una creu dibuixada sobre la roca que permetia marcar un extrem de la mitja llegua quadrada concedida a Marc Ferrer.

De camí cap a la fita, al costat del fossar, passarem pel Jardí de ses Eres, una obra de l’arquitecte eivissenc Elías Torres que també fou finalista dels premis FAD d’arquitectura en l’edició del 2004 i que s’inspira en el paisatge formenterer, marcat pels murs de pedra. Aquest espai, de terra dur i que compta amb buguenvíl·lies i figueres, no ha gaudit de l’acceptació unànime entre la població, que malgrat tot l’aprofita els dimarts i els dissabtes al matí per muntar el mercat de segona mà i per altres activitats a l’aire lliure, com les sessions del cinema a la fresca a l’estiu. A tocar del Jardí de ses Eres, podem arribar a l’avinguda Portossalè, a través del mercat pagès i centre artesanal Antoni Tur Gabrielet”, anomenat així en homenatge al cèlebre ceramista eivissenc establert a la Mola i autor de moltes de les plaques que indiquen els carrers del poble. L’equipament era antigament la caserna de la Guàrdia Civil i avui en dia serveix com a espai expositiu, sala per tallers i sobretot, els matins de dilluns a dissabtes, per oferir un humil mercat amb productes agrícoles de Formentera.

Abans d’acomiadar-nos del poble podem seguir l’avinguda Portossalè fins a la zona de serveis, on hi ha el cinema, la piscina i el modern Centre Social Es Molí, on es troba l’estudi de Ràdio Illa, la primera emissora pública de les Illes Balears, fundada el 1986 i que fins fa una dècada tingué la seva seu al primer pis de l’Ajuntament Vell, a la plaça. Ara bé, l’edifici que té un major valor històric en aquesta àrea és el de “ses escoles velles”. Construït per subscripció popular durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930), donava espai per viure i impartir classes als mestres i recorda en forma i materials a una casa pagesa.

Per saber-ne més:

Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera

Formentera, passa a passa per les vies públiques (Joan Marí Cardona)

Formentera a l’època contemporània (Santiago Colomar)

Formentera, una illa per descobrir (diversos autors)

La Guerra Civil a Eivissa i Formentera (Artur Parrón)

Memòria contra l’oblit. Les fosses de la Guerra Civil a Eivissa i Formentera. (Santiago Colomar, Artur Parron, Xicu Lluy, Sergi Moreno, Francisca Riera)