CAN BLAI, EL CASTELLUM DE FORMENTERA

Història | Gener 11, 2018

Fins a uns vuitanta legionaris romans haurien defensat la fortificació a finals del segle III i principis del IV

Experts de 21 universitats de cinc països diferents han estudiat el cas de Can Blai

Text: Josep Rubio | Forografia: Próximo Ferry

Can Blai és un dels jaciments arqueològics més importants de l’illa, com demostra l’interès que ha despertat entre els experts. Entre 1979 i 1980 les universitats de Balears, València i Barcelona impulsaren la primera campanya d’excavacions a l’indret, una tasca que presentà moltes dificultats perquè l’àrea estava completament emboscada. Tres dècades més tard, entre 2013, 2014 i 2015 gairebé una cinquantena d’estudiants de 21 universitats de cinc països diferents seguiren les feines, que entre d’altres, pretenien aclarir la incògnita de si la fortificació fou acabada i si entrà mai en funcionament.

El castellum es troba a l’alçada del km 10 de la carretera principal, emplaçat en una posició estratègica, gairebé al centre de Formentera, en l’istme que uneix la Mola i es Cap de Barbaria. La localització és idònia per controlar el litoral nord de l’illa i est d’Eivissa així com el Migjorn de Formentera, a 600 metres de la mar pel nord i a uns 900 cap al sud. Les restes de la fortificació han arribat als nostres dies en mal estat perquè al llarg dels segles, els successius pobladors de l’illa han espoliat l’edifici per aprofitar-ne les pedres ja tallades. D’aquesta manera avui podem contemplar únicament els fonaments i la primera filada dels murs i les torres. Un material que els constructors extragueren de petites pedreres de marès situades a uns 500 metres de l’edificació, a la costa des Carnatge.

El castellum és una fortificació de tipus “quadriburgium”, un recinte quadrangular de 40 metres per costat que comptà amb cinc torres, una per cantonada, i la cinquena que, al costat d’una de les altres torres, serviria per protegir una petita porta d’accés. A l’interior s’hi ubicarien els barracons de la tropa, adherits al mur, de manera que quedava un espai obert al centre.

Ara bé, en la cara sud-est de la planta hi ha un tram d’uns 10 metres on no s’ha trobat cap indici de construcció, el que feu pensar a alguns autors que la fortificació restà inconclusa. Les recents excavacions dirigides pel doctor en arqueologia Ricardo González de Villaescusa apunten que les diferències en el nivell del terreny (que en el tram inconclús s’alça significativament) i l’erosió podrien haver esborrat les traces de l’antiga construcció. A més, l’arqueòleg indica que és probable que el fortí estigués en funcionament a principis del segle IV, però només durant un breu període de temps, un fet que explicaria l’escassetat de restes de ceràmica o metalls a la zona.

Segons Villaescusa la dotació de legionaris en el destacament de Formentera no superaria la vuitantena, i es justificaria pel fet que entre el 260 i principis del segle IV es documentaren almenys tres episodis de pirateria en aquesta àrea de la Mediterrània. En aquell període l’expert assenyala que podrien haver-hi entre 30 i 40 assentaments de població a l’illa, bàsicament ramaders i agricultors i que en tot cas, el castellum de Formentera serviria com a punt de vigilància pels perills exteriors de la capital administrativa, Eivissa.

Les troballes fetes a les Pitiüses de monedes de Maxenci recorden, a més, el domini que aquest emperador mantingué sobre les Balears (a més d’altres vasts territoris), enfront del seu rival, Constantí, que controlava la Península. El fet que Maxenci morís el 312, a la batalla del pont Milvi, podria explicar que el castellum de Can Blai quedés en desús, ja que el nou emperador, Constantí, no estaria interessat a assistir militarment a una població hostil que anteriorment havia donat suport al seu rival per liderar l’imperi.

Per saber-ne més:

Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera

Revista Formentera, Número 4 (Jordi H. Fernández i Ricardo González Villaescusa)

Audioteca de Ràdio Illa Formentera, entrevista a Ricard G. Villaescusa (8 de juliol de 2014)

Formentera historia de una isla (J.L. Gordillo)