LES MINVES DE GENER: LA PRIMAVERA HIVERNAL

Próximo Ferry | Gener 18, 2018

Pugen les temperatures i baixa el nivell de la mar entre 20 i 40 centímetres com a conseqüència de la presència anticiclònica i l’augment de la pressió atmosfèrica.

Les minves ofereixen a l’observador inquiet una nova versió dels paisatges que crèiem conèixer com si trobéssim “al mig de l’hivern la primavera”, com descrivia Joan Maragall

Text: Josep Rubio | Fotografia: Próximo Ferry

Amb mínimes que estranyament baixen dels 8 graus i màximes que sovint superen els 15, el suau hivern de Formentera té el costum de començar l’any nou amb una treva que arriba per la benèvola influència de les minves de gener. Un període en què pugen les temperatures i baixa el nivell de la mar entre 20 i 40 centímetres com a conseqüència de la presència anticiclònica i l’augment de la pressió atmosfèrica. Les minves tenen el seu màxim diari quan surt la lluna, el que durant la segona quinzena de gener del 2018 té lloc durant el matí, migdia i tarda.

Els pescadors que encara avui resguarden les seves embarcacions en varadors tradicionals, estan alerta de l’arribada d’aquest parèntesi de bon temps. La mar queda planxada com un llac i el descens de l’aigua deixa temporalment a l’aire lliure bona part de les fustes que connecten la caseta varador amb la mar i que serveixen per fer-hi pujar i baixar la barca. Aquesta exposició dels elements que habitualment resten submergits permet als homes de mar treballar amb més comoditat i dedicar les cures que els materials naturals requereixen.

És temps de reparar i substituir les guies, els pals de fusta de pi que entren a la mar perpendicularment, i els parats, les fustes que uneixen les guies i se submergeixen de forma paral·lela a la mar. Els parats solen ser de fusta d’olivera o savina, més resistent que la de pi, però igualment cal renovar-los almenys cada 7 o 8 anys.

Però més enllà del vessant utilitarista, les minves ofereixen a l’observador inquiet una nova versió dels paisatges que crèiem conèixer i una càlida empenta per encarar els pedaços de fred que encara ens esperen, com si trobéssim “al mig de l’hivern la primavera”, com descrivia Joan Maragall. Un període de quietud que en la Formentera de gener, que sembla haver oblidat l’agitació que en pocs mesos tornarà a sacsejar-la, recorda més que mai a “el gran silenci astral del món” del que parlava el pitiús Marià Villangómez en L’any en estampes.