ES VEDRÀ, L’ILLA DELS MISTERIS?

Próximo Ferry | Febrer 1, 2018

L’illot ha atret investigadors de successos paranormals que creuen que es Vedrà conforma un dels extrems del “Triangle del Silenci”.

Es Vedrà conforma un espai protegit d’alt valor natural de 3,8 km de perímetre on viuen 162 espècies i on està prohibit desembarcar.

Text: Josep Rubio | Fotografia: Próximo Ferry

Un castell, un monstre adormit, un perfil gegant… Qui no ha buscat similituds contemplant es Vedrà? A poc menys de dos quilòmetres d’Eivissa, aquest illot de suggerents formes és un espai protegit d’alt valor natural de 3,8 km de perímetre on viuen 162 espècies i en què per aquest motiu és prohibit desembarcar-hi.

De la fauna i la flora des Vedrà cal destacar alguna subespècie exclusiva; com la varietat vedranera de la sargantana pitiüsa (Podarcis pityusensis vedrae) o una subespècie de caragol helícid (Trochoidea ebusitana vedrae) a més, també s’ha de mencionar la camamil·la pròpia de l’illa (Santolina chamaecyparissus var. vedranense) que creix penjada pels penya-segats, alguns dels quals superen els 100 metres d’altura.

Ara bé, a més de biòlegs, l’illot ha cridat a investigadors de successos paranormals que creuen que es Vedrà conforma, amb el penyal d’Ifac (Alacant), i la costa sud-oest de Mallorca, l’anomenat “Triangle del Silenci” una versió nostrada del més cèlebre de les Bermudes. Com a exemple dels misteris de l’illot citen el famós “cas Manisses” que fa referència al vol de la companyia TAE que partí de Palma amb destí a les Canàries l’11 de novembre de 1979 a les 23 h (el dia 11 del mes 11 a les 11 pm) i que, amb 109 passatgers a bord, hagué de realitzar un aterratge d’emergència a l’aeroport de València “a causa d’un ovni” que sorgí a l’altura d’Eivissa i que amb forma de dues llums vermelles “volava en paral·lel” a l’aparell comercial, i que “es desplaçava a una velocitat endimoniada, desconeguda en qualsevol avió convencional” i que finalment “s’aturà a molt poca distància de l’avió”, segons explicà el comandant Francisco Javier Lerdo de Tejada, amb quinze anys d’experiència i més de 8.000 hores de vol. Fins i tot, un cop l’aparell fou a terra, diversos testimonis asseguraren haver observat aquelles inexplicables llums durant més de dues hores des de la torre de control de València.

Als misteris des Vedrà també hi contribuí el seu únic inquilí conegut, el sacerdot carmelità Francesc Palau i Quer, que entre 1858 i 1868 realitzà diversos retirs espirituals aprofitant les coves de la part alta de l’illot, que té una altura màxima de 382 m, pràcticament el doble que el punt més alt de Formentera. El religiós arribà a Eivissa després de ser expulsat de la parròquia de Sant Agustí de Barcelona, on fou acusat de fomentar idees revolucionàries entre els obrers als quals instruïa. A l’illot ocupà una cova on disposava d’un llit de pedra que cobrí amb sorra que ell mateix pujà des de la platja per fer-lo més còmode i ben a prop tenia una altra gruta que comptava amb un broll d’aigua dolça. En les seves experiències místiques descrigué “dames de llum” i “éssers celestials” que alguns han volgut relacionar amb els albiraments d’ovnis.

El que sí que s’ha pogut veure del cert durant anys han estat les cabres que els propietaris de l’illot, els vedraners, reintroduïren el 1992 alliberant-hi 12 exemplars. La tradició manava que la vigília del diumenge de Pasqua els vedraners desembarquessin a l’illot per caçar un exemplar que després es rostia en família.

En tot cas, les cabres també són cosa del passat després que el 2016 el Govern balear impulsés, no sense polèmica, la seva eliminació pels danys que estaven causant al delicat equilibri ecològic de l’illot.

________________________________________________________

PUBLICITAT

Pensant en el proper viatge?
Entra a www.proximoferry.com i compra el teu
bitllet de ferry per moure’t entre Eivissa i Formentera.