‘L’ANY DE GRÀCIA’ L’ÒPERA NASCUDA A FORMENTERA

Història | Febrer 8, 2018

L’obra s’estrenà sota la direcció escènica de Joan Lluís Bozzo a Alacant el 1992 i es representà a Madrid, Barcelona, Palma i Perpinyà.

L’òpera dóna sortida a la inquietud de Sardà per conservar la natura de l’illa

Text: Josep Rubio | Fotografia: Próximo Ferry

L’any 1974 el compositor de música contemporània Albert Sardà (Barcelona, 1943) descobrí a Formentera l’espai que esdevindria el seu refugi durant gairebé 25 anys. Hi passava llargues temporades que combinava amb una agitada vida creativa i com a professor en diversos conservatoris catalans primer i després com a Catedràtic d’Història i Estètica de la Música en el Conservatori de Barcelona. Captivat per Formentera i pel magnetisme de les illes en general, arribà a les seves mans “El año de Gracia”, la novel·la de Cristina Fernández Cubas en què es basaria per compondre una de les seves quatre òperes i la que més vegades s’ha representat: ‘L’any de Gràcia’. Escrita a mig camí entre Formentera i l’Empordà, l’obra dóna sortida al magnetisme de Sardà per l’illa i llença un missatge sobre el perill de destruir-la. Aquesta òpera de cambra en un acte i deu escenes s’estrenà a Alacant el 20 de setembre de 1992, es representà a Madrid, Barcelona, Palma i Perpinyà i comptà amb direcció escènica de Joan Lluis Bozzo, a més de la col·laboració d’alguns dels bons amics que havia fet a Formentera, on el compositor sovintejava la companyia dels germans Bruce i Tony Gartell, que encara avui impulsen les sessions de jazz a la plaça a l’estiu, els periodistes Juan Ramón de la Cruz i Carmelo Convalia o l’escultor Dicky Medow. La colla també estava integrada pel matrimoni Isabel Echarri i Diego Etcheverry, amb una llarga experiència en muntatges d’òpera a París i que elaborarien els escenaris i els vestits de ‘L’any de Gràcia’ juntament amb la seva filla Colombe Etcheverry, a qui l’autor dedicaria l’òpera després de la seva prematura desaparició.

A la peça, d’una hora de duració, hi cantaven el tenor Joan Cabero i el baríton Josep Pieres i en la direcció musical prengué la batuta José Luis Temes. L’orquestra estava formada per instruments de fusta (flauta, oboè, clarinet i fagot), metalls (trompeta, trombó i trompa), piano, dos percussionistes, i cordes (dos violins, violoncel, viola i contrabaix). L’argument narra la història de Daniel, un barceloní que per “desintoxicar-se” del seminari on ha estudiat, emprèn un viatge al voltant del món. En un dels trajectes per mar, el viatger naufraga i acaba refugiant-se en una illa al nord-oest d’Escòcia, devastada pels experiments que l’exèrcit britànic hi realitzà amb gasos tòxics durant la Primera Guerra Mundial. Allà coneix al seu únic habitant, un solitari pastor completament afectat per la contaminació ambiental i que viu amb l’exclusiva companyia del seu ramat. En el muntatge original, eren els mateixos músics els qui apareixien caracteritzats com a cabres radioactives, el que donava un aire delirant al quadre.

L’òpera, explica Sardà, és “atonal amb algunes melodies intercalades”, però a diferència del que sovint el gran públic assevera sobre la música contemporània, ‘L’any de Gràcia’ és una obra assequible perquè és “molt descriptiva” i en definitiva, explica una història tant humana com assimilable amb Formentera, la lluita per la subsistència i per seguir sent el que som.

________________________________________________________

PUBLICITAT

Pensant en el proper viatge?
Entra a www.proximoferry.com i compra el teu
bitllet de ferry per moure’t entre Eivissa Formentera.