EL FLAÓ JA NO ÉS NOMÉS PER SETMANA SANTA

Próximo Ferry | Març 29, 2018

Antigament aquest dolç es consumia exclusivament el Diumenge de Pasqua

El flaó de Formentera i Eivissa podria datar del segle XIII.

Text: Josep Rubio | Fotografia: Próximo Ferry

Avui en dia podem gaudir tot l’any del flaó, les postres típiques de Formentera i Eivissa que, juntament amb la greixonera i les orelletes, formen el trident dolç de la gastronomia pitiüsa. Ara bé, anys enrere, abans de l’era turística, el flaó era a la Setmana Santa el que és la salsa al Nadal o els macarrons al dia de Sant Joan, unes postres que es consumien en família en el dinar del diumenge de Pasqua. “L’excepció eren les cases on hi havia algun Pep o Josep, on se solia menjar pel dia del sant”, el 19 de març, explica na Rita Costa, de can Constantino. Ella, que ha après la recepta de la seva mare, que al seu torn utilitzava la que havia heretat de la seva àvia, recorda com antigament a Formentera es menjava només “el producte que hi havia en cada època de l’any i era al principi de la primavera quan disposàvem de certa abundància de formatge pagès, fet amb una mescla de llet de cabra i ovella”.

No estan clars els orígens d’aquest dolç i malgrat que algunes fonts assenyalen que podria datar almenys del segle XIII, malauradament l’absència de documents històrics de compravenda han impedit que el flaó aconseguís la denominació geogràfica.

Com que es menja fred i es conserva bé, antigament les dones de casa elaboraven el flaó el dia abans de consumir-lo, el Dissabte Sant i entenent que serien les postres que culminarien una menjada important i concorreguda com la del Diumenge de Resurrecció, era comú preparar uns quants flaons, “entre 6 i 8, si es comptava amb dos quilos de formatge”. El dinar d’aquell dia, almenys a Can Constantino, acostumava a consistir en un “bullit de carn amb sopeta de fideus, però a altres cases també podien cuinar un arròs amb carn o un sofrit pagès”.

Per elaborar el flaó usarem una llauna circular d’uns 20 centímetres de diàmetre. Podem cobrir-la amb un paper de forn per evitar que el flaó s’adhereixi al ferro. Prepararem primer “la pasta de baix”, que inclou una barreja amb uns 250 grams de farina, 50 grams de sucre, ou, mig sobre de llevat, greix de porc, un poc de ‘batafaluga’ (Pimpinella anisum) i pell de llimó. Estendrem la massa sobre la llauna, aplanant-la amb les mans o, si volem ser més fins, amb un corró, però sempre assegurant-nos que el gruix no sigui superior als 3 mil·límetres.

Després farem la “pasta de dalt”, que dipositarem a sobre de la de baix a cullerades. Aquesta comprèn uns 300 grams de formatge pagès, 200 grams de sucre, tres ous, mitja copeta de licor d’anís, una miqueta de ‘batafaluga’, d’herba sana (Mentha spicata) ben capoladeta, un got de suc de taronja i pell de llimó. Explica na Rita que després de batre els ous amb el sucre, s’hi afegeix el formatge, que prèviament s’ha treballat amb el passapuré, evitant la batedora, “perquè quedaria massa finet i impediria que es formessin aquests grumets tan característics del flaó”. Després s’hi afegeix la resta d’ingredients i es remena, podent incloure-hi un poc de safrà, com a colorant perquè el resultat quedi menys esblanqueït.

Posarem el forn entre 180 i 200 graus, escalfant tant des de baix com des de dalt, i col·locarem la llauna sobre la graella, que s’ha de disposar a una alçada mitjana. Controlarem el procés de cocció al forn, veient com el flaó s’estufa i, aproximadament al cap de 20 minuts, llevarem la llauna, comprovant que el contingut no és massa moll i que la superfície ha quedat daurada. Podem decorar el flaó amb unes fulles d’herba sana i per acompanyar-lo no hi ha gaires prescripcions, però na Rita ens recomana “un bon vi moscatell”.

________________________________________________________

PUBLICITAT

Pensant en el proper viatge?
Entra a www.proximoferry.com i compra el teu
bitllet de ferry per moure’t entre Eivissa i Formentera.