DON PEDRO: EL GEGANT SUBMERGIT

Història | Abril 5, 2018

El vaixell salpà cap a València però posà rumb a Mallorca i en rectificar, acabà entre dos illots.

Donades les grans dimensions del vaixell, en les immersions és comú desorientar-se.

Text: Josep Rubio | Fotografia: Soledad Torres

Durant la matinada de l’11 de juliol de 2007, a poc més d’una milla del port de Vila, s’enfonsà el Don Pedro, un vaixell de càrrega rodada de 141,5 metres d’eslora. Un cop salvats els seus 18 tripulants i dos passatgers, les taques de combustible que emanaven del buc amenaçaven en arribar a les costes i provocar un problema mediambiental en plena temporada turística. Els noticiaris estatals obrien amb el naufragi i, com recorda Marisol Torres, “tots recordàrem la catàstrofe del Prestige”, que el 2002 contaminà les costes de Galícia i el Mar Cantàbric. Finalment el vessament d’una part de les 150 tones de fuel oil i de les 50 tones de gasoil i olis de l’interior del Don Pedro afectà de forma parcial a tres platges de les 50 d’Eivissa i a cap de Formentera.

Torres, professora de Biologia de l’Institut de Sant Agustí, ha perdut el compte de les vegades que s’ha submergit per explorar el Don Pedro, que actualment és un dels derelictes més grans de la Mediterrània per fer immersions recreatives. La biòloga explica que bussejar en aquest gegant d’acer “és impressionant, a vegades de gran que és, perds la perspectiva i no saps on ets. Però cal tenir en compte que allà baix no s’hi passeja. Has d’anar atenta pels teus companys, com sempre fem els bussejadors, i a més, hi ha tantes coses per veure… La llum es filtra i esdevé blava, fins que actives la llanterna i descobreixes una alga de color vermell cridaner que ha crescut sobre el ferro”. Per fer la immersió és de menester el títol PADI avançat i en alguns centres de busseig ens exigiran a més certa experiència.

Torres ha realitzat una investigació sobre el naufragi i la segona vida com a derelicte del Don Pedro, que presenta en el marc de la Universitat Oberta per Majors de la UIB. Després de l’allau de notícies sobre el naufragi, a vegades contradictòries, la biòloga aclareix que “el vaixell sortí a les 2.30 cap a València”, però en comptes de posar rumb cap a l’oest, “prengué la ruta de Mallorca i en rectificar, acabà passant entre els dos illots dels Daus” i aclareix que “com demostren les fotos que varen prendre els Guàrdies Civils del GEAS, el Don Pedro no s’enfonsà per la via d’aigua que provocà l’impacte contra el Dau petit, sinó per la col·lisió amb unes roques submergides contigües a aquest illot”.

El gegant descansa en un fons d’arena i fang a 43 metres de profunditat i ja al cap de pocs dies de l’enfonsament, es podia comprovar com la vida s’hi obria pas, començant l’acer a cobrir-se d’una fina capa d’algues. Avui els sargassos que cobreixen el casc mesuren més d’1,5 metres d’alçada i el derelicte ha actuat com a concentrador de la vida marina, de manera que s’hi poden observar espècies com espets, círvies, gerrets, cassons, roges, rascasses i llagostes, a més d’acolorides algues i ascidis, animals filtradors d’imaginatives formes.

________________________________________________________

PUBLICITAT

Pensant en el proper viatge?
Entra a www.proximoferry.com i compra el teu
bitllet de ferry per mouer’t entre Eivissa i Formentera.