UNA RUTA PER SANT FRANCESC.

Rutes | Novembre 30, 2017

La locomotora funcionava a carbó i transportava la sal des dels estanyets fins al punt d’embarcament.

En Marià Serra fou un formenterer fet a si mateix, emigrant a Amèrica, maçó i republicà.

Text: Josep Rubio | Forografia: Próximo Ferry

En anteriors entregues hem parlat de la plaça de la Constitució, així que partirem d’aquest cèntric espai per recórrer el carrer de Santa Maria, que evoca l’única parròquia que existí a les Pitiüses entre 1235 i 1782, Santa Maria d’Eivissa, mentre que la resta de temples pitiüsos eren considerats vicaries. A més de mencionar que, a banda i banda des Freus, incomptables persones s’anomenen Maria o Marià, a Formentera ha tingut una gran rellevància la Comissió de Festes de Santa Maria, un col·lectiu juvenil que organitza festes anuals pel 5 d’agost, dia de Santa Maria de les Neus, unes celebracions amb un marcat accent cultural i reivindicatiu. De fet, el 5 d’agost ha estat una data d’especial transcendència per la commemoració de la conquesta catalana del 1235, que realment tengué lloc el 8 d’agost, però acabà per celebrar-se en la festivitat més propera, el dia 5.

Baixant el carrer a la dreta, descobrirem un petit pati interior on podem veure una màquina de tren, just al costat de l’entrada del Museu d’Etnologia.

Quan s’escriuen aquestes línies, la màquina està sent rehabilitada però la previsió és tornar-la al seu espai original quan acabin les feines.

Es tracta d’una locomotora Ténder que funcionava a carbó i que servia per transportar la producció de sal pel camí de Sa Guia, des dels estanyets saliners fins al punt d’embarcament. Hi havia dues màquines similars funcionant a Formentera des de la darreria del segle XIX fins a l’any 1966, quan foren substituïdes per tractors.

Al Museu d’Etnologia podem observar una col·lecció d’estris ben representativa de la quotidianitat de la Formentera tradicional. Organitzat per àrees temàtiques, el recorregut abraça des de les eines per treballar el camp fins als ormejos de pesca, passant pels diferents àmbits de la casa, les robes de vestir o les eines d’oficis més especialitzats com les del fuster o ferrer, la realització de tasques com l’elaboració del pa i del vi, la fabricació de calçat o l’extracció de pedra, entre d’altres. L’horari és de 9 a 14 h i de 17 a 19 h de dilluns a divendres.

Seguint baixant per Sant Maria, a la dreta trobarem el carrer Marc Ferrer. No té importància patrimonial, però el seu nom evoca la figura central del repoblament definitiu de Formentera del segle XVIII. Ell i el seu gendre Antoni Blanc obtingueren les gràcies reials que els permeteren liderar el procés pel qual alguns eivissencs decidiren convertir-se en formenterers.

Prop de l’encreuament entre el carrer Marc Ferrer i Pla del Rei hi ha la casa de sa Senieta, una finca que acaba d’adquirir el Consell Insular per dedicar a fins patrimonials i que data del segle XIX. En paral·lel a Pla del Rei, el carrer Diputat Marià Serra està dedicat a un formenterer que naixé el 1889 a una casa propera, fou emigrant a Cuba i Uruguai, maçó i polític. Quan tornà després dels anys a Amèrica, es comprometé amb la causa republicana i ocupà diversos càrrecs polítics esdevenint regidor de l’Ajuntament i diputat provincial. Amb la Guerra Civil s’exilià a França, on després de passar per diversos camps de concentració morí l’any 1942.

Acabarem la passejada per la banda est del poble a la Capella de sa Tanca Vella, una rudimentària església coberta amb volta de canó. Data del segle XIII o XIV però en tot cas de poc abans que la pesta negra i la pirateria foragitessin l’escassa població estable de l’illa. Amb el repoblament del segle XVIII es quedà petita, fet que donà pas a la construcció de l’església de Sant Francesc. Actualment està fora d’ús però ha estat restaurada i es pot visitar per fora de dimarts a dissabte de 10 a 14 h.