1976: CONFERÈNCIA CLANDESTINA DEL PARTIT COMUNISTA A FORMENTERA

Història | Març 1, 2018

A bord de la Joven Dolores trobaren tempesta i mentre uns vomitaven, altres cantaven cançons revolucionàries per fer pujar la moral.

La primera conferència del PC balear després de la mort del dictador es portà a terme a l’illa on hi havia hagut un dels pitjors camps de concentració.

Text: Josep Rubio | Fotografia: Arxiu Pep Vílchez

L’octubre de 1976, menys d’un any després de la mort del dictador Franco i quan el PCE encara era il·legal, se celebrà a Formentera la III Conferència del Partit Comunista de les Illes, la primera des de 1945. Com digué en el seu discurs l’històric dirigent del partit, Guillem Gaià, “no es podia haver trobat un lloc més simbòlic. Aquí (…) fa només 35 anys va haver-hi un camp de concentració i extermini, no menys mortífer que els de l’Alemanya nazi”, en referència a es Campament, a la Savina, on moriren almenys 58 presos d’inanició i com a conseqüència de les condicions infrahumanes de reclusió.

L’historiador Artur Parrón ha investigat l’esdeveniment en un ampli article publicat a la revista Randa, on documenta amb tot detall la reunió mantinguda a Formentera amb 128 delegats, 29 dones i 99 homes, que entre tots sumaven 30 processos judicials i 89 anys de presó durant el franquisme.

La III Conferència del Partit Comunista de les Illes es portà a terme del 21 al 23 d’octubre a les instal·lacions turístiques del Maryland, propietat de l’empresari eivissenc Alonso Marí, que segons els testimonis recollits per Parrón, oferí un bon preu, potser per haver sobrevalorat la influència del partit en la societat de la transició. De fet, el PC agafà embranzida a les Balears especialment a principis dels anys setanta, malgrat que estigué actiu i combatent durant tot el franquisme i en el cas de Formentera, cal mencionar quan funcionava es Campament (1940-42), els comunistes hi organitzaren xarxes de suport als presos.

A la trobada de Formentera no hi acudí cap militant de l’illa, tot i que existia el Partit Socialista Popular, dedicat a promoure l’ideari del PC sumant-hi reivindicacions locals i que estigué integrat, entre d’altres, per Bartomeu Ferrer Marí, Xomeu de sa Punta. En el restaurant que Ferrer regentava a Sant Ferran, La Tortuga, se celebraven les reunions del PSP i també es recorda la sonada festa que s’hi organitzà amb motiu de la mort de Franco. En Xomeu de sa Punta seria anys més tard alcalde de l’illa amb el PSOE i conseller del Consell d’Eivissa i Formentera.

Els delegats, bregats en la clandestinitat, tingueren bona cura d’arribar per separat a l’establiment, i també de fer els desplaçaments amb avió i vaixell amb la deguda precaució. No obstant això, és gairebé segur que la temuda Brigada político-Social de la Policia detectà la reunió tot i que no feu res per impedir-la, més enllà d’algunes identificacions al port d’Eivissa i presa posterior de declaracions a la caserna durant el viatge de tornada.

La Conferència aprovà demanar l’amnistia i el retorn dels exiliats, establí la normalització del català en el funcionament intern del partit i posà èmfasi en la unitat d’acció de tota l’oposició democràtica. Però l’aportació més rellevant foren les “Bases per a un avantprojecte d’Estatut d’Autonomia de les Illes”, una norma que no seria una realitat fins a l’any 1983 i que establí les bases per l’autogovern de l’arxipèlag.

El viatge de tornada cap a Eivissa, a bord de l’emblemàtica Joven Dolores, fou ben mogut a causa d’un temporal, i segons cita Parrón, sembla que Ignacio Gallego, que havia tornat de l’exili parisenc i encara es trobava en situació clandestina, entonà diverses cançons revolucionàries per fer pujar la moral mentre més d’un vomitava amb més o menys discreció.

________________________________________________________

PUBLICITAT

www.proximoferry.com

Pensant en el proper viatge?
Entra a www.proximoferry.com i compra el teu
bitllet de ferry per moure’t entre Eivissa Formentera.