CALA EN BASTER I LA TORRE DE PUNTA PRIMA

Rutes | Maig 17, 2018

El nom ve de l’ofici de baster, la persona que fa bastos per les bèsties de càrrega.

La torre no comptà amb vigilants permanents fins al 1852.

Text: Josep Rubio | Fotografia: Próximo Ferry

Culminant l’extrem occidental des Carnatge i a uns dos kilòmetres de Sant Ferran, just on el litoral baix i rocallós de la costa de Tramuntana comença a elevar-se, trobem cala en Baster. Es tracta d’un racó amb penya-segats de pedra maresa que conformen una ferradura encarada a gregal. A la banda més protegida dels vents, hi ha diversos varadors de pescadors que tenen la peculiaritat d’estar excavats a la pedra. Es tracta d’una zona poc concorreguda inclús a l’estiu, que no compta amb arena però sí amb unes aigües cristal·lines i uns fons rocosos que inviten a practicar el busseig. El nom de la cala prové de l’ofici de baster, és a dir, la persona que fa bastos, un guarniment de les bèsties de càrrega que consisteix en un coixí ple de palla, o d’altres materials tous i lleugers, que s’adapta al llom de l’animal i sobre el qual es col·loquen les sàrries.

Si som al capdamunt de la cala, podrem accedir a la mar per la dreta, resseguint per l’exterior la raconada, o bé per l’esquerra, baixant una escala de pedra enganxada al penya-segat. Si optem per aquesta opció, abans de trobar els primers graons, seguirem un camí que passa entre el precipici i els murs de les propietats veïnes. Just en començar a caminar observarem, gravada a la roca del terra, una de les fites de Marc Ferrer, el repoblador de Formentera. Es tracta del senyal que delimitava per l’est la mitja llegua quadrada que el rei Carles II havia concedit a l’eivissenc l’any 1695 en la primera de les dues gràcies reials de les quals fou beneficiari.

Des de Cala en Baster, en una passejada d’uns tres kilòmetres en sentit nord, podrem gaudir de les vistes dels impressionants penya-segats que arriben als 50 metres d’alçada. La vegetació, més aviat escassa per la manca de sòls rics i per l’exposició a la salinitat i els vents, està composta per espècies que viuen en escletxes i estan adaptades a les condicions austeres, com les savines o els limònium.

A part de l’omnipresent sargantana endèmica de les Pitiüses, el més destacable de la fauna són les aus aquàtiques, com el protegit virot petit, el corb marí o la gavina.

A l’extrem de Punta Prima hi ha la torre del mateix nom, a uns 32 metres sobre la mar i des d’on es domina el litoral nord i nord-est de l’illa. La construcció forma part del sistema defensiu de cinc torres distribuïdes al llarg de la costa de Formentera i s’Espalmador. La finalitat d’aquestes talaies era vigilar la costa i protegir la població de les incursions dels pirates i corsaris nord-africans. Aquesta xarxa de torretes erigida a mitjans del segle XVIII permetia establir comunicació visual entre els punts més estratègics de la costa. Per comunicar una torre amb una altra, s’empraven senyals de fum i, de nit, petites fogueres. Algunes d’elles, com la des Pi des Català, arribaren a comptar amb peces d’artilleria, però la de Punta Prima només fou un punt de vigilància del que no es té notícia que disposés de guàrdies permanents fins a la creació del cos de torrers, el 1852, quan n’hi foren assignats dos. L’extrem final de Punta Prima es troba a poc més de dos metres del nivell de la mar, però per arribar-hi ja cal que anem ben calçats, perquè la roca forma cavitats i punxes que fan de mal caminar, tot i que si completem el recorregut, podrem adonar-nos del perquè del nom de la punta i gaudir de les panoràmiques sobre la costa de llevant, s’Espalmador, s’Espardell i fins i tot Tagomago.

________________________________________________________

PUBLICITAT

Pensant en el proper viatge?
Entra a www.proximoferry.com i compra el teu
bitllet de ferry per moure’t entre Eivissa i Formentera.