“POSA-HI ELS ZEROS QUE VULGUIS I VOTA A FAVOR D’URBANITZAR CAN MARROIG”

Història | Octubre 4, 2018

Bartomeu de sa Pedrera: “El primer que vaig fer va ser fotre’m a riure, després vaig pensar: quina merda”.

El complex de luxe comprenia un hotel de cinc estrelles, camp de golf, clínica dietètica, aeròdrom, port esportiu i platja artificial

Text: Josep Rubio | Fotografia: Próximo Ferry

Avui els formenterers gaudim de Can Marroig i l’estany des Peix, dos espais naturals, protegits i públics que durant la dècada dels vuitanta foren greument amenaçats per macroprojectes promoguts pel gran capital. Ara ja sabem que el desastre s’aconseguí evitar, tot i que la tríada que ha arrasat bona part del Mediterrani espanyol també es reuní a Formentera: voluntats polítiques entrellaçades amb interessos econòmics, complicitat de sectors de la premsa per vendre a l’opinió pública la degradació del paisatge com un pas cap a la modernitat i, el que no sabíem fins avui, milionaris suborns sobre la taula de l’alcalde.

L’any 1984 empreses del magnat eivissenc Abel Matutes feren públic un macroprojecte per construir un ‘Centro de Vacaciones’ a Can Marroig i l’estany des Peix. Es tractava d’un complex turístic residencial que hagués ocupat una extensió de 2,5 milions de m² i que comprenia a més de multitud d’exclusius allotjaments, un port esportiu i punts d’amarrament al centre de l’estany des Peix. Anys més tard, el 1987 un diari afí a Matutes encara donaria més detalls sobre el projecte, que comptava entre altres instal·lacions, amb una clínica dietètica i un hotel de cinc estrelles, el que sumava una inversió de 30.000 milions de pessetes. El diari ressaltava que, a canvi, Matutes prometia “compensar” l’illa asfaltant camins i construint dessaladores.

Com escrigué el periodista Carmelo Convalia “la possibilitat que una de les finques més representatives del món rural de l’illa, junt amb l’estany des Peix, ancestral refugi natural de les barques dels formenterers, es convertís en un enorme complex turístic gestionat per inversors eivissencs no va ser acceptat per la població (…) que començà a prendre consciència de l’interès especulatiu” sobre un territori que fins aleshores s’havia mantingut verge.

El 28 d’agost de 1986 el Ple de l’Ajuntament de Formentera aprovà per unanimitat demanar que l’Estat reconegués el “dret immemorial i natural de tot el poble de Formentera sobre l’ús i domini públic de l’estany des Peix”. Pocs minuts abans que se celebrés la sessió plenària convocada per l’alcalde, el socialista Víctor Tur, el líder de l’oposició i d’Alianza Popular a Formentera, l’exalcalde franquista, Antoni Serra Colomar, Toni Miquelet, mantenia una tensa conversa telefònica amb el màxim mandatari d’AP a les Pitiüses, que era ni més ni menys que Abel Matutes, el poderós empresari que volia construir una ciutat de vacances a Can Marroig i l’estany des Peix.

Com després explicà als seus col·laboradors, Toni Miquelet es va negar a votar en contra de la moció o abstenir-se, tal com li exigia Matutes, una desavinença que culminà al cap de pocs mesos amb l’escissió de la dreta local, quan el regidor formenterer formà un partit propi, el Grup Independent de Formentera.

Paral·lelament la societat s’organitzà per recollir suports en contra del macroprojecte i constituí la Coordinadora d’Entitats Cíviques, amb 18 associacions de veïns, culturals, empresarials, professionals i d’estudiants.

L’octubre de l’any 1987 la urbanització d’aquest paratge natural canvià d’impulsor, quan Matutes va vendre per 940 milions de pessetes la finca de Can Marroig i l’estany des Peix. Com que no era considerat jurídicament com una porció de mar, sinó com “una finca inundada per les aigües”, l’estany podia ser objecte de compravenda. Aquells dies la secció d’economia del diari ABC informà que el comprador, Giancarlo Parretti, pretenia ubicar a Can Marroig i l’estany des Peix un gran complex de luxe, amb capacitat per a 2.500 visitants, un camp de golf de 18 forats, aeroport, un port esportiu i fins i tot una platja artificial.

L’especulador italià mantingué almenys un contacte oficiós amb l’alcalde, el socialista Bartomeu Ferrer Marí, Xomeu des Típic, desaparegut l’any 2005. El llavors regidor d’Urbanisme del consistori, el també socialista Bartomeu Ferrer Mayans, Xomeu de sa Pedrera, declarà anys després, en una entrevista fins avui inèdita, que Parretti “es va posar en contacte amb l’alcalde per oferir un xec en blanc” i afegeix que la proposta consistia a “apuntar una xifra amb tots els zeros que volguéssim i votar a favor d’urbanitzar Can Marroig i l’estany des Peix”. El suborn també comprenia cobertura per ocultar els sous, amb ingressos “a bancs de Sud Amèrica o on fes falta”. Ferrer Mayans rememora la seva reacció a la proposta: “El primer que vaig fer va ser fotre’m a riure, després vaig pensar: quina merda”. La negativa dels dos polítics va deixar amb un pam de nas a Parretti, que ni tan sols va intentar donar registre d’entrada al projecte, que mai fou conegut oficialment per l’Ajuntament.

L’any 1991 després d’un llarg procés judicial, la titularitat de l’estany des Peix fou recuperada per l’Estat Espanyol, oficialitzant així el seu ús públic. El 1997 el Govern balear adquirí per 300 milions de pessetes (menys d’una tercera part del que havia pagat Parretti) la finca de Can Marroig, avui un espai natural lliure de cotxes i obert a tothom on hi ha el Centre d’Interpretació del Parc Natural. Però en aquells anys una nova amenaça planava sobre Formentera, la construcció d’una urbanització de 330 bungalous encoberta sota el projecte d’un càmping as Ca Marí, però aquesta ja és una altra història.

Més informació

-Hemeroteca Diario de Ibiza i ABC

–Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera

-Formentera en les teues mans (GEN-GOB, 2009)

________________________________________________________

PUBLICITAT

Pensant en el proper viatge?
Entra a www.proximoferry.com i compra el teu
bitllet de ferry per moure’t entre Eivissa i Formentera.