ANAR A CÓRRER LA VORA

Próximo Ferry | Novembre 1, 2018

Al segle XIII ja es contemplava la pràctica d’aprofitar les restes que la mar arrossega a la costa.

Quan la mar es calmava després d’una tempesta, apareixen a la costa béns difícils de trobar als pocs comerços de l’illa

Text: Josep Rubio | Fotografia: Próximo Ferry

Una de les mostres de l’escassetat que vivien els formenterers en l’era preturística i del seu enginy per superar-la la trobem en el costum d’anar a ‘córrer la vora’. Aquesta pràctica consistia a inspeccionar el litoral quan amainava el temporal per recollir allò que les onades havien arrossegat fins a terra, complementant així els ingressos familiars i aconseguint béns difícils de trobar a l’illa.

L’ius naufragii, el dret d’aprofitament de les restes d’una nau o mercaderies provinents d’un naufragi, estava expressament prohibit en la carta de poblament d’Eivissa i Formentera. Aquesta carta regulava la situació general dels nous pobladors cristians de l’arxipèlag i data de l’any 1236, només un any després de la conquesta catalana de les Pitiüses.

La prohibició d’exercir l’ius naufragii no era d’estranyar, ja que aquest era un dels anomenats mals usos de la mar i quedà vetat en la major part de les ciutats comercials de la Mediterrània, amb la finalitat de garantir la seguretat de la navegació i afavorir el tràfic mercantil marítim.

Ara bé, quan deu anys més tard, el 1246, el conqueridor Guillem de Montgrí ha d’establir les condicions de la infeudació de Formentera en favor de Berenguer Renard, s’aprecia un canvi de criteri que, com apunta l’historiador Santiago Colomar, podria estar motivat per l’interès d’incentivar el poblament d’una illa que presentava grans dificultats pels nous colons, com l’escassetat de recursos i l’amenaça de la pirateria.

Així, Montgrí reserva per si mateix quatre cinquenes parts de l”aventura maris’, és a dir, els béns que la mar arrossega fins a la costa, i cedeix a Renard una cinquena part d’aquests béns. Venint als nostres dies queda clar que, al llarg dels segles, els formenterers prengueren bona nota d’aquest permís especial per aprofitar allò que portaven les onades. En una Tertúlia de Savis de Ràdio Illa de l’any 2014, Pilar Escandell, de la Mola, recordava que a mitjans del segle XX, “quan la mar es calmava després d’una tempesta, apareixien a la costa cosetes de molt profit, com les botelles de vidre, que eren imprescindibles per anar a buscar oli o vi, en una època en què qualsevol líquid es venia a granel”. Na Pilar també fa memòria d’un comentari de la seva sogra, qui li explicà que una vegada trobaren “un bidó d’oli de coco que es va vendre molt bé per fer llum amb els gresols”.

En Pep Costa, des Ca Marí, aclareix que antigament els vaixells de càrrega eren més aviat petits i, mentre que la bodega es reservava per la mercaderia més pesada i pels béns que es podien fer malbé, com els aliments, a la coberta anava estibada la fusta. “I quan arribava el mal temps”, recorda en Pep, “un cop de mar podia emportar-se les fustes o bé els mateixos mariners tallaven les trinques per alleugerir el vaixell”. D’aquelles troballes encara se n’aprofiten molts formenterers que avui gaudeixen a les seves cases de taules, cadires, portes i bigues de gran qualitat i resistència elaborades amb fustes recuperades anant a córrer la vora.

Malgrat que aquesta pràctica era més pròpia de l’era preturística, persistí fins a principis dels anys vuitanta del segle XX, com indiquen Vicent Ferrer i Raquel Guasch en el seu estudi ‘Ecotoponímia de les véndes orientals de Formentera’. Els investigadors recullen el testimoni de Francesc Mayans: “Quan es produí el desastre de la presa de Tous al País Valencià, a la platja de Migjorn aparegueren abundants productes i objectes. Al mateix indret recorda haver rescatat de les onades una dotzena de bigues de fusta, així com un bidó de 200 litres d’oli d’engreix de màquines, que va vendre en envasos de 50 litres a l’armador d’una embarcació pesquera”.

Però no tot el que arribava empès per les ones eren bones noves. El 10 de maig de 1927 uns pescadors trobaren a unes dues milles des cap de Barbaria un torpede que remolcaren fins als varadors del torrent de s’Alga. El letal objecte presentava la proa “completamente achatada” per la qual cosa el redactor de Diario de Ibiza que en deixà constància deduïa que o bé era un torpede de prova o bé en impactar havia fallat el fulminant. Malauradament aquell innocu torpede no seria l’última arma que, bressolada per les ones, arribaria a la costa de l’illa. Anys més tard, a principis de la II Guerra Mundial, Formentera seria escenari d’un desgraciat incident en el qual tres persones perderen la vida anant a córrer la vora. Aquesta història, que encara ressona en la memòria dels formenterers de més edat, la recuperarem la setmana vinent en una nova entrega del blog de Próximo Ferry.

Per saber-ne més:

-La conquesta catalana de 1235. Joan Marí Cardona

-Hemeroteca de Diario de Ibiza

-La carta de poblament d’Eivissa i Formentera, del 1236. Antonio Planas Rosselló

________________________________________________________

PUBLICITAT

Pensant en el proper viatge?
Entra a www.proximoferry.com i compra el teu
bitllet de ferry per moure’t entre Eivissa i Formentera.