DE TORRE A TORRE. CINC EXCUSES PER DESCOBRIR UN ALTRE LITORAL.

Rutes | Febrer 2, 2017

De les quatre torres de Formenterai Espalmador, se n’han restaurat tres i una d’elles es pot visitar per dins de franc i sense cita prèvia, els dissabtes de 10 a 13h

Les torres havien de comptar amb artilleria, però finalment no totes foren equipades degudament.

Text: Josep Rubio | Fotografia: Próximo Ferry

La silueta de les aguerrides torres de defensa de Formentera suggereix un passat ple de perills provinents de la mar. Malauradament, com ha succeït amb tantes infraestructures necessàries per a l’illa, aquestes torres arribaren tard i s’erigiren ben entrat el segle XVIII, quan els corsaris pitiüsos, a bord de xabecs i altres embarcacions, ja havien perseguit sense treva als seus enemics nord-africans. Tot i això, és innegable que les torres devien contribuir a l’optimisme dels eivissencs que al llarg del segle XVIII repoblaren Formentera, una illa que fins a finals del segle XVII portava gairebé 350 anys sense residents estables, esdevenint una base per a pirates i corsaris que es recuperaven o preparaven per a noves ràtzies.

De les quatre torres de Formentera (Punta de la Gavina, Punta Prima, es Garroveret i Pi des Català) i la de s’Esplamador (la Guardiola), se n’han restaurat tres i una d’elles es pot visitar per dins de franc i sense cita prèvia, els dissabtes de 10 a 13h. Es tracta de la del Pi des Català, des d’on es domina tot el litoral de Migjorn, des de la Punta Roja cap a l’est fins al Cap de Barbaria cap a l’oest. Feta de marès, pedra calcària i morter de cal, té dos pisos i està situada en un petit turonet a 23 metres sobre el nivell de la mar, enmig d’un bosc de pins i savines. La restauració de l’arquitecte local Marià Castelló, ha respectat els sistemes constructius originals, sobre els que ha aplicat algunes estructures d’acer per fer-la transitable, com la porta d’accés o l’escala interior.

Aquesta torre fou l’escenari d’un episodi relacionat amb la Guerra del Francès (1808-1814), quan un contingent de milícies locals obligaren a reembarcar a una quarantena de navegants gals que havien fet terra tot perseguint una pollacra anglesa. Fins i tot els milicians, pagesos armats i que comptaven amb escassa instrucció marcial, aconseguiren fer un presoner entre els francesos.

Les torres havien de comptar amb artilleria, però finalment no totes foren equipades degudament. Eren habitades per torrers mal pagats que sovint havien de combinar la seva feina amb altres quefers, com la ramaderia o el contraban. Quan des de la torre s’albirava una vela enemiga, el vigilant feia brular el corn per advertir als residents propers que busquessin refugi en indret segur, com l’església amb caràcter de fortificació de Sant Francesc. A més, per advertir a les altres torres, s’encenia foc amb vegetació seca a la nit, amb la finalitat de crear flamarades visibles o es feia cremar llenya o palla humida de dia, per fer senyals de fum.

________________________________________________________

PUBLICITAT

www.proximoferry.com

Pensant en el próoper viatge?
Entra a www.proximoferry.com i compra el teu
bitllet de ferry per moure’t entre Eivissa i Formentera.