FORMENTERA, MILLOR AMB RESERVES

Próximo Ferry | Març 28, 2019

Formentera compta en l’actualitat amb dues reserves marines i se’n preveu la creació de dues més en els propers anys.

Les reserves compten amb el suport del sector pesquer i les escoles de busseig, que aposten per la recuperació de la biodiversitat.

Text: David Setbetes | Fotografia: Próximo Ferry

Formentera és una terra finita rodejada d’una mar infinita. Des de gairebé qualsevol punt de l’illa es veu la Mediterrània, a voltes esbravada, però sovint calma i d’aigües clares.

Aquesta mar, de sempre, ha estat part important en la vida de formentereres i formenterers. Per ella hi arriben les barques, d’ella en surten els peixos i de les seves aigües se n’extreu la sal. Des de l’arribada del turisme, a la dècada dels 60 del segle passat, la nostra mar ha esdevingut també un dels principals valors de l’illa, tant com a modeladora de paisatge com per la qualitat d’unes aigües que ja voldrien per si molts d’altres destins.

Sens dubte, la gran responsable de tenir les aigües que tenim és la posidònia oceànica, “s’alga” que malgrat ser coneguda així no és alga sinó planta, una planta terrestre que en algun punt de l’evolució va decidir travessar fronteres i submergir-se per formar immenses praderies on es filtren les impureses, es crea oxigen i hi viu una nodrida quantitat d’espècies que fan dels nostres fons marins un atractiu per a usuaris de neoprens i bombones, i un negoci més o menys reeixit per als que hi feinegen amb els seus llaüts i embarcacions.

L’home, en canvi, acostuma a ser el responsable de la majoria de mals de la nostra i de totes les mars: plàstics, pesca furtiva, depuradores amb serioses deficiències, iots arrencant posidònia a grapats, buidant sentines vora la costa o netejant coberta amb productes nocius que van directes a les aigües on fondegen, i fins i tot mercenaris de l’or negre maldant per fer prospeccions i foradar a qualsevol preu són alguns exemples del que la pressió humana suposa per l’extensió blava que ens rodeja.

No tot en l’home és nociu però. De fet, quasi tota activitat aplicada en la seva justa mesura pot coexistir amb l’entorn sense malmetre’l en excés, mantenint l’equilibri de la delicada línia entre acció humana i preservació del medi ambient.

Cal fer les coses amb seny i treballar per un desenvolupament sostenible, i en el cas de la nostra mar això es tradueix en part en la creació de reserves marines; zones que per les seves especials característiques es consideren adequades per a la regeneració dels recursos pesquers, contribuint a la preservació de la riquesa natural, la conservació de les diferents espècies i la recuperació dels ecosistemes.

Les mesures de protecció aplicades hi determinen la pràctica o la prohibició, si s’escau, de l’exercici de l’activitat pesquera, així com de qualsevol altra activitat que pugui alterar l’equilibri natural.

Formentera compta en l’actualitat amb dues reserves marines; la dels Freus, que data de l’any 1999 i té 13.617 hectàrees marines protegides que coincideixen pràcticament amb les del Parc Natural de ses Salines entre Eivissa i Formentera, i la de la Punta de sa Creu, declarada el passat 2018 i que compta amb 1.059 ha protegides.

Així mateix, en un futur es contempla la creació de dues reserves més; La Reserva Marina II que se situaria en el promontori submarí del Sec des Ram o de la Mola, situat en el sud-est de l’illa, ocupant 941 ha de fons marí i 99 ha de màxima protecció en aigües superficials, i La Reserva Marina III, que se situaria en el promontori submarí denominat del Baix Fondo, ocupant 6.391 ha, i presentaria una zona de màxima protecció de 300 ha.

En un inici, l’establiment de reserves marines va ser vist amb recel pel sector pesquer, ja que s’interpretava que el fet de restringir les seves activitats i fins i tot prohibir-les en alguns punts aniria en detriment del nombre de captures i per tant dels beneficis.

Amb els anys però, els pescadors han pogut comprovar que l’existència de zones de protecció integral han fet que les espècies augmentessin en quantitat i en grandària, ja que a les zones lliures de pesca s’ha recuperat la biodiversitat.

Peixos i crustacis més grans signifiquen més criança, i aquesta s’estén de les zones de total protecció a parts de la reserva on si que n’està permesa la captura, una colonització que dona com a fruit preses més grans que generen més guanys als professionals de la mar.

Per aquesta raó, la Confraria de Pescadors de Formentera, amb una flota de 19 vaixells, ha donat suport explícit a la creació de la nova reserva de la Punta de sa Creu i veu amb bons ulls l’establiment de futures reserves. També les escoles i clubs de busseig de l’illa valoren en positiu aquests espais protegits, ja que a més biodiversitat, més atractives resulten les immersions.

En definitiva, les reserves marines suposen el manteniment d’activitats tradicionals amb components culturals autòctons, posen en valor el consum de peix i marisc local per part de la població resident, i sumen un valor afegit en el sector turístic de l’illa i en l’oferta complementària. … per no parlar de la relativa tranquil·litat en la que poden viure anfossos, déntols, galls, círvies i demés veïns dels nostres fons marins.