L’ILLA DESERTA DE FORMENTERA

Próximo Ferry | Juny 15, 2017

S’Espalmador va ser venuda en 1933 pel formenterer Carles Tur Roig, de Can Carles, a la família Cynnamond, que va edificar una residència d’estiueig al nord de la platja de s’Alga i també un oratori dedicat a Sant Bernat.

Accedir-hi nedant des Formentera, a través des Pas, una franja d’aigua d’uns 100 metres que separa les dues illes, està prohibit i és perillós pels corrents marins que se solen generar en aquest estret.

Text: Josep Rubio | Fotografia: Próximo Ferry

S’Espalmador és la tercera illa més gran de les Pitiüses, després d’Eivissa i Formentera, i no està habitada. El seu nom prové del verb “espalmar” que significa netejar i pintar les embarcacions, del que es dedueix que el resguard que ofereix l’illa servia als antics navegants per fer-hi el manteniment dels seus bucs.

Forma part del Parc Natural de ses Salines i ens ofereix un entorn gairebé verge i alguns vestigis històrics destacables. Si hi acudim en embarcació pròpia podem reservar per fondejar al camp de boies ecològiques de la platja de s’Alga. Com a alternativa, també podem navegar fins a l’illa a bord d’alguna de les embarcacions que, durant l’estiu, hi ofereixen excursions diàries des de La Savina. En canvi, accedir-hi nedant des de Formentera, a través des Pas, una franja d’aigua d’uns 100 metres que separa les dues illes, està prohibit i és perillós pels corrents marins que se solen generar en aquest estret.

Com a zones on és fàcil accedir al bany és recomanable la platja de s’Alga, al sud-oest, o la badia de sa Torreta al nord-oest, mentre que la costa oriental de l’illa és baixa però rocosa i encara s’hi poden apreciar algunes antigues pedreres de marès.

A l’interior de s’Espalmador destaca s’Estanyol, una bassa d’aigua salada al voltant de la qual prolifera la vegetació halòfila com els joncs, els jonquets, els limònium o les solceres. Aquesta zona humida està declarada ZEPA (Zona d’Especial Protecció d’Aus) i s’hi poden observar espècies com els agrons o les ànneres blanques. La popular bassa de fangs grisos de l’illot es troba en aquesta àrea, si bé la immersió en aquests llots no està permesa perquè danya l’entorn natural i no s’ha provat que aquesta pràctica aporti cap mena de propietat beneficiosa a la nostra pell.

A més, en aquesta àrea central, hi ha l’única casa tradicional de l’illa, coneguda com a Can Vidal i que antigament era ocupada pels masovers que tenien cura de la finca, explotada per fins agrícoles i ramaders com queda constància per les tanques i tancons que encara s’hi distingeixen.

En el promontori més elevat de l’illa, a uns 22 metres del nivell de la mar, es troba la torre de sa Guardiola, construïda l’any 1749 i que forma part de la xarxa pitiüsa de punts de vigilància i defensa. Al nord, l’illot des Porcs o des Pou destaca pel far que, construït l’any 1864, ajuda a la senyalització des Freus.

L’illa fou venuda l’any 1933 pel formenterer Carles Tur Roig, de Can Carlos, a la família Cynnamond, que hi edificà una residència d’estiueig al nord de la platja de s’Alga i també un oratori dedicat a Sant Bernat. L’illa fou comprada, a principis de 2018, per una família luxemburguesa per uns 18 milions d’euros.

**Article actualitzat el 26/06/2019**