ADAM I EVA A FORMENTERA

Próximo Ferry | Octubre 5, 2017

El nudisme a les platges és una pràctica ben estesa des de l’arribada dels “hippies” als anys 60.

“Anar despull no és res de l’altre món, és cosa de la naturalesa, no nostra”.

Text: Josep Rubio | Fotografia: Próximo Ferry

Adam i Eva vivien feliçment al Jardí de l’Edèn fins que, animats pel diable en forma de serp, provaren la fruita prohibida, llavors s’adonaren que anaven nus i sentiren pudor. El nudisme, la pràctica d’estar despullats en llocs públics amb naturalitat i sense intenció sexual, intenta fer el camí descrit al Gènesi a la inversa, entenent que la prohibició d’estar tal com arribàrem a la vida pot ser l’origen de problemes com la falta d’autoestima o la morbositat sexual.

A Formentera el nudisme a les platges és una pràctica ben estesa des de l’arribada dels “hippies” als anys 60. Com recorda l’octogenari Pep Ferrer “al principi trobàvem estrany veure tots aquells joves en pèl, no hi estàvem acostumats” i afegeix: “Aquestes coses [en referència als genitals] eren sagrades” el que no impedia que “molts joves, i no tan joves, de Formentera, correguessin a la platja a amagar-se a les savines i mirar tot el que podien”.

N’Enric Majoral, joier que arribà per primera vegada a l’illa el 1971, era un d’aquells joves “peluts” que descobriren el nudisme a Formentera. Explica que “l’entorn hi convidava, platges verges sense gent, on els pocs que hi havia eren algun turista alemany que també anava sense roba”.

Diu Majoral que en els darrers anys de la Dictadura, “la Guàrdia Civil no entenia res al veure tota aquella gent despullada” i assenyala que “malgrat que en alguna ocasió va haver-hi alguna batuda, al final molts d’aquells “peluts” eren d’alguna manera turistes, i no era qüestió de començar a donar pals a persones amb passaport dels Estats Units, Suïssa o Dinamarca”. Per la seva parella, Dolors Ballester, el nudisme “era una de les gràcies de l’illa, arribaves aquí i no necessitaves banyador, senties que el que no era natural era ficar-te a l’aigua amb una roba que després era incòmode i estava mullada”.

El nudisme a Formentera no està regulat ni senyalitzat i també ha evolucionat amb el temps. Majoral recorda com, als anys 90, “amb l’arribada dels italians, es va deixar de fer-ne en algunes bandes” però afegeix que “encara ara, si no hi ha gaire gent a la platja, m’agrada banyar-me sense roba”.

Alejandra Ferrer, vicepresidenta del Consell de Formentera i responsable de l’àrea de Turisme, assenyala que “si l’ajuntament no ho prohibeix expressament, entenem que el nudisme està permès a les platges com una pràctica regulada per l’article 10 de la Convenció dels Drets Humans, que fa referència a la llibertat d’expressió”. Ferrer, qui afirma que és una nudista més, apunta que a les fires turístiques internacionals, “molta gent ens pregunta pel nudisme com una experiència positiva per portar a terme i en sis anys al càrrec només he tingut constància d’una sola queixa sobre nudisme, que provenia d’una família molt religiosa que es va sentir ofesa per tenir gent nua al costat”.

Respecte si ha pujat o disminuït la pràctica del nudisme a Formentera, Ferrer assenyala que depèn de l’època: “En temporada alta, amb més turisme, se’n fa menys, però en canvi en altres moments o llocs, gairebé és a l’inrevés, et sents estranya anant vestida”.

Cinquanta anys més tard de veure els primers cossos nus a la platja, l’octogenari Pep Ferrer també veu d’una forma diferent el nudisme: “Ara la gent no hi fa cas, i crec que està bé que no se li doni importància, anar despull no és res de l’altre món, és cosa de la naturalesa, no nostra”.