REFLEXIONS ABANS DE PASSEJAR PER SANT FRANCESC

Próximo Ferry | Octubre 12, 2017

En els darrers anys el poble ha esdevingut un dels nous epicentres d’activitat turística.

El 1867 es comptaven “divuit casetes” al voltant d’una plaça “pelada i rocosa”.

Text: Josep Rubio | Fotografia: Próximo Ferry

El centre administratiu de Formentera era, fins fa poc més d’una quinzena d’anys, el nucli on als matins podíem veure els residents fent les seves gestions diàries, però on costava trobar activitat a la tarda i on escassejaven els establiments per sopar o prendre una copa i fins i tot carrers per on caminar còmodament, ja que els cotxes acaparaven la major part de l’espai urbà.

Però en els darrers anys el poble ha fet un canvi que l’ha fet esdevenir un dels nous epicentres d’activitat turística i d’oci de l’illa. Pels seus carrers ara hi passegen despreocupats vianants, els nens hi juguen i proliferen terrasses i altres espais per gaudir de l’aire lliure.

Actualment bona part de les vies de Sant Francesc tenen prohibit el pas dels vehicles a motor i el que en un primer moment molts residents perceberen com una amenaça per la bona marxa dels negocis, ha acabat sent un factor clau per explicar la proliferació de restaurants i botigues i fins i tot serveis exclusius com un hotel de quatre estrelles amb spa. S’han quedat pel camí establiments de proximitat, entranyables botigues de tota la vida que donaven servei als residents i que han estat desplaçades per l’increment del preu del sòl. Però el que formava el moll de l’os de sa raval, com també era conegut Sant Francesc, els edificis històrics, romanen intactes.

És un bon exercici començar la passejada imaginant que la majoria del que avui en dia és el poble no existia abans de la irrupció del turisme, durant el darrer terç del segle XX. D’aquest fet ens en dóna bon testimoni l’escriptor eivissenc Marià Villangómez en el seu poema “Formentera” quan descriu amb poques paraules Sant Francesc: “la plaça amb quatre casetes;i, més amunt, uns molins”. L’Arxiduc Lluís Salvador, en el seu viatge de 1867, comptà “divuit casetes” al voltant del temple i d’una plaça “pelada i rocosa”.

De nou queda constància de la naturalesa dispersa de la població de Formentera, que es resistia a agrupar-se en nuclis. Els intents dels il·lustrats de finals del segle XVIII que, sota criteris de racionalitat i eficiència econòmica, pretenien agrupar els habitants en tres localitats (Sant Francesc, Sant Ferran i el Pilar) foren més aviat infructuosos. En el que avui anomenem pobles mai existí un mercat i la població, que vivia en cases disseminades al camp, hi acudia bàsicament per anar a missa o en dies de festa.

Abans d’encetar el reconeixement dels edificis i espais singulars de Sant Francesc és obligatori aturar-se per fer una menció a Antoni Tur “Gabrielet”, ceramista eivissenc a qui l’Ajuntament encarregà el 1983 els rètols de les vies públiques que encara avui podem contemplar. L’historiador Joan Marí Cardona assenyala “l’encert” del consistori perquè “no és fàcil de veure a cap indret d’Eivissa o de fora uns rètols tan valuosos artísticament com els realitzats en lletra gòtica” per Gabrielet. Avui en la majoria dels carrers més cèntrics de l’illa encara podem admirar el treball d’aquest creador que durant tants anys visqué d’una manera ben peculiar, lliure de luxes i de convencions socials, en una humil caseta a la Mola.

Per saber-ne més:

Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera (diversos autors)

Formentera, passa a passa per les vies públiques (Joan Marí Cardona)

Formentera a l’època contemporània (Santiago Colomar)

Formentera, una illa per descobrir (diversos autors)