25 ESTIUS DE JAZZ A LA PLAÇA I CAP NOM

Esdeveniments | Juny 21, 2018

L’alcalde, Toni Miquelet, autoritzà els concerts de jazz a la plaça a partir del Sant Jaume de 1994.

En la Formentera dels 70 el jazz no hi tenia cabuda i en les festes imperava el rock i la psicodèlia.

Text: Josep Rubio | Fotografia: Próximo Ferry

Festes de Sant Francesc, desembre de 1993. A la plaça de la Constitució deu persones planten cara a l’ambient gèlid i la humitat penetrant. Uns valents que, embolicats amb bufandes i abrics, són tot el públic que assisteix al primer concert a la plaça d’una banda liderada per dos bessons britànics a qui agrada el jazz. Ningú podia imaginar que, un quart de segle més tard, la proposta de Tony i Bruce Gartel (Illa de Guernsey, Gran Bretanya, 1941) es convertiria en un element indissoluble de les nits d’estiu al poble.

El germà més xerrador, Tony, explica avui que aquella actuació fou un èxit, no per la concurrència, sinó perquè en anar de teloners del cap de cartell de les festes patronals, el mític Tomeu Penya, pogueren sonar amb un equip de primera qualitat, cosa gens comuna en la Formentera de l’època. Entre el públic algú suggerí als bessons que aquell concert havia de convertir-se en una proposta regular. Un altre motiu per explicar l’èxit d’aquella actuació enmig de la gelor.

L’estiu següent, a partir de les festes de Sant Jaume, i després de l’autorització concedida per l’alcalde del moment, Antoni Serra, Toni Miquelet, el jazz sonà cada dissabte a la nit fins a l’arribada de la tardor. Així ha anat fins a enguany, en què es compleixen les 25 temporades de jazz a la plaça. La banda sona cada dissabte d’estiu a les 22 h i sempre amb l’escenari a peu de plaça, sense tarima. Per estar aquí, al costat i al mateix nivell que el públic, a tocar dels saltirons dels nens de primera fila o de la indiferència dels gossos cap a les melodies de Miles Davis, Herbie Hancock, Thelonius Monk, Charles Mingus o John Coltrane.

Els principis, recorda Tony, foren desencoratjadors. En la Formentera dels 70 el jazz no hi tenia cabuda i en les actuacions que es feien en cases particulars i festes privades, imperava el rock, la psicodèlia i el blues. Tony no tingué un altre remei que formar, l’any 1974, una banda de rock, els Stone Wall, però l’ànima jazzera seguia viva en ell i als anys 80 trobà amb qui alliberar-la. Connectà amb Michael Gechter, violinista i guitarrista, músic d’estudi, professor i compositor, que ha col·laborat amb estrelles com Quincy Jones o Eartha Kitt. A més, a partir de 1986, cada divendres conduïa un programa de jazz a Ràdio Illa, nodrint-se principalment de cassets que li enviaven els seus amics dels Estats Units i Anglaterra. A principis dels 90, els Gartel ja eren una referència del jazz a Formentera, però encara no tenien grup. Vicent Rosselló, que tocava el baix, demanà a Tony unes lliçons d’harmonia i després de la primera classe ja veieren clar que, juntament amb Bruce Gartel, podien formar un trio. Així començà tot. Avui, després de la jubilació de Bruce, que durant anys ha tocat la bateria, la banda compta amb sis components fixes: Tony Gartel a la corneta, Santi Ramírez Arnau a la trompeta, Gustavo Rojo al saxo, Enrique González a la guitarra, Vicent Rosselló al baix, i la nova incorporació a la bateria, Edgar Vilamajó. I sobre aquesta base, així com van arribant a gaudir de les vacances, es van incorporant altres col·laboradors, com el mateix Gechter, o els saxofonistes Dave Pybus i Hugh Levick. Inclús alguna inoblidable nit d’estiu ha succeït el miracle i en meitat del concert ha aparegut, flauta en mà, Jorge Pardo, qui se les ha vistes amb Camarón de la Isla o Chick Corea, a més de ser millor músic europeu de jazz del 2013 segons l’Acadèmia de Jazz francesa i haver guanyat a Espanya el premi Nacional de Músiques Actuals de 2015.

Tants músics, tants anys, tantes històries i cap nom. Al principi la banda s’anomenà Blues Connotation, com el famós tema d’Ornette Coleman, però el nom confonia al públic, que esperava trobar-se una banda de blues. Inclús en la I edició del Formentera Jazz Festival es batejaren amb l’extravagant ExBlues Connotation, i també provaren amb l’impersonal Jazz and Co. Popularment a l’illa se’ls ha conegut com els Germans del jazz, una denominació que ja no és vàlida perquè en Bruce ja no conforma el grup. Una història insòlita, 25 estius després, es busca nom per banda de jazz, caldrà seguir improvisant.

________________________________________________________

PUBLICITAT

Pensant en el proper viatge?
Entra a www.proximoferry.com i compra el teu
bitllet de ferry per moure’t entre Eivissa i Formentera.