EL FRUIT SABORÓS DE FORMENTERA
Próximo Ferry | Setembre 28, 2017
La figuera estalonada és part de la definició del paisatge formenterer.
La xereca es fa amb figaflors que apareixen als voltants de Sant Joan.
Text: Josep Rubio | Fotografia: Próximo Ferry
A les acaballes de l’estiu un dels productes més exquisits de Formentera és la figa, el fruit de l’arbre icònic de l’illa, un element imprescindible per definir el seu paisatge. El farmacèutic de Sant Ferran, Pep Mayans n’és un veritable apassionat i estudia les 17 varietats de figuera que viuen a Formentera. Diversos tipus de Ficus carica que, al llarg de generacions, els formenterers han seleccionat en funció del seu rendiment i característiques.
Els pobladors han ideat un sistema per optimitzar un arbre de secà que de per sí ja tenia les característiques idònies per adaptar-se a les condicions de pluviometria de l’illa més àrida de les Balears. Així, els formenterers han après a dirigir el creixement de les branques en horitzontal, amb l’ajuda d’estalons i perxes de fusta de pi (o de savina o ullastre), que funcionen com a puntals i jàsseres, on es recolzen les branques. En Pep explica que estalonar les figueres permet fer l’arbre més resistent al vent i evitar que la branca caigui a l’alçada on podrien menjar-se els fruits les ovelles o cabres. A més, la gran extensió de les figueres estalonades afavoreix que l’arbre capti la rosada i, durant els dies de tempesta, el vapor d’aigua que es dispersa en l’ambient. I com no, la figuera estalonada proporciona una ombra per gaudi de persones i animals. Una ombra que salvà la vida del poeta Rafael Alberti. L’autor de “Marinero en Tierra” explicà que era a Eivissa l’estiu de 1936 (al principi de la Guerra Civil) i mentre descansava sota una figuera propera a la seva residència, observà ocult com la Guàrdia Civil acudia a la casa per detenir-lo.
En Pep assegura que, “com passa amb els formenterers que tenen sort i cura, algunes figueres arriben a centenàries”, com és el cas de na Blanca d’en Mestre, un arbre datat de l’any 1910 i que ocupa una superfície per sobre dels 350 m².
Cal remarcar que l’exemplar és conegut pel seu nom propi i se l’anomena amb l’article “na”, que en català s’empra per a les persones.
El tracte reverencial que rep la figuera a Formentera s’explica quan degustem un dels seus fruits. Quan és fresc, notem la tendresa de la seva carn i cruixir dels “grinyolons” (les llavoretes del seu interior) i en sec, podem tastar l’excel·lència de la xereca. Aquest producte es fa amb figaflors, els fruits que no neixen a l’agost, sinó de forma primerenca, als voltants de Sant Joan, com passa amb la varietat rojal, blanca poma o albocor. La figa destinada a fer xereques s’obre i es diposita en el sequer perquè el sol l’eixugui durant dos o tres dies, tenint cura de retirar-la a la nit perquè no absorbeixi humitat. Un cop seca, es condimenta amb plantes aromàtiques com l’anís o la farigola, una planta amb propietats “desinfectants, antisèptiques i fungicides”, assenyala el farmacèutic. Després ja està llesta per conservar en una caixa de fusta. Si quan la mengem li posem al mig un parell d’ametlles, obtenim el que s’anomena un “torronet”, o sigui, el súmmum de la delícia dels fruits de secà.
Per saber-ne més:
Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera (diversos autors)
Quaderns 252, Na Blanca d‘en Mestre (Marià Castelló, Victor Rahola, Stefano Cortellaro)