EL FAR D’EN POU, EL FAR DE SANT FERRAN

Próximo Ferry | Maig 3, 2018

El 1913 un gran temporal obligà als faroners i les seves famílies a refugiar-se a s’Espalmador

La denominació d’illa dels Porcs apareix en cartografies del segle XVIII.

Text: Josep Rubio | Fotografia: Próximo Ferry

El nucli urbà de Sant Ferran no té platja, ni tan sols litoral. Ara bé, si recuperem l’antiga divisió per parròquies de Formentera, la localitat de ses Roques compta amb una àrea d’influència ben extensa, d’unes 1320 hectàrees que, al sud, comença a la creu del Pare Palau (prop de ses Clotades) fins al nord, a la punta de Tramuntana de s’Espardell, que al seu torn és l’extrem septentrional del terme municipal de Formentera. Així, compresos dins de la parròquia de Sant Ferran de ses Roques hi són s’Espalmador i l’illa dels Porcs, on s’aixeca el far d’en Pou.

El nom d’aquest illot ens evoca la presència de la foca monjo del Mediterrani, ja desapareguda de les aigües pitiüses i que també fou anomenada vell marí o porc marí. Aquesta denominació apareix en cartografies del segle XVIII si bé des de la construcció del far també se l’anomena illa d’en Pou, en memòria de l’enginyer que hi erigí el senyal marítim que avui encara podem contemplar en funcionament.

Emili Pou fou promotor de la primera carretera entre la ciutat d’Eivissa i Sant Antoni de Portmany, el 1861, i també qui projectà i dirigí els treballs del far de la Mola (1860-1861), mentre que finalitzà el de l’illa dels Porcs el 1863. En un principi no estava planificat construir-lo, però les males experiències aconsellaven que el Freu Gros no podia estar senyalitzat només pel nord, amb el far dels Penjats, sinó que calia indicar també l’extrem sud de l’estret, per garantir la seguretat dels vaixells que creuen entre Formentera i Eivissa.

L’illa és plana i de baix relleu, tot just 3 metres sobre el nivell de la mar, i el far, de gairebé 29 metres d’altura, coronava una construcció de planta quadrada on vivien les dues famílies de faroners que aviat s’adonaren dels inconvenients de l’excessiva proximitat amb l’aigua, ja que els dies de temporal de llebeig o ponent, les onades entraven per les finestres i l’edifici patí un ràpid deteriorament per haver estat construït amb marès de poca resistència.

El 1899 es redactà un projecte per edificar un nou habitatge separat del far, en un indret més protegit de l’illa, obres que varen ser acabades el 1902 i executades amb pedra de Santanyí, que oferia més consistència. L’anterior edifici fou enderrocat, excepte la torre del far, que passà a tenir una base circular en comptes de quadrada. A més, s’excavà una galeria subterrània de desenes de metres que enllaçava la torre amb l’habitatge, perquè durant els temporals les onades passaven per damunt de l’illot. Tot i aquestes millores, el 1913 un potent cap de fibló s’emportà la coberta de la nova casa, deixant-la pràcticament en runes, només amb les parets mestres en peu. Els faroners pogueren refugiar-se a la veïna illa de s’Espalmador i l’habitatge s’hagué de reconstruir. Finalment el far fou automatitzat l’any 1935, quan passà a comptar amb un enllumenat de gas acetilè amb encesa automàtica per vàlvula solar.

En l’era de la navegació amb radar, ‘plotters’ i cartes electròniques, el far d’en Pou té una aparença lluminosa amb grups de llampades de tres més una, cada 20 segons. Per Joan Torres, capità d’un dels vaixells de línia que naveguen entre La Savina i Vila, els fars no han deixat de ser útils: “A més de les ajudes de la tecnologia, cal refiar-se dels teus ulls i observar els senyals de referència en la navegació”. A part de l’àmbit professional, per Torres els fars tenen un component emotiu: “Quan tenia menys de 10 anys passava temporades amb el meu oncle, que era el faroner de la Mola”. Es tracta d’Antonio Ferrández Matamoros, qui fou tècnic d’aquest far entre 1943 i 1985. El navegant explica que encara manté en el record una viva impressió d’aquells instruments i espais, “grans i peculiars, als ulls d’un nen”. Malgrat les paraules del seu amic, Javier Pérez de Arévalo, l’últim faroner de la Mola, que sol comentar que “el romanticisme dels fars s’acaba en el moment en què hi entres a fer feina”, el capità assegura que no li importaria “passar un parell de mesos en un far” i el dels Porcs és “molt interessant” perquè “recorda als del Mar del Nord, on hi ha fars en roques molt petites, en les quals només hi ha comunicació amb bon temps” i afegeix: “Ha de ser curiós ser-hi un dia de tempesta, amb contacte total amb la naturalesa”.

________________________________________________________

PUBLICITAT

Pensant en el proper viatge?
Entra a www.proximoferry.com i compra el teu
bitllet de ferry per moure’t entre Eivissa i Formentera.