Un paraís que recorda l’infern cada 14 d’abril

Història | Abril 13, 2017

L’assossegat aspecte de l’estany des Peix, amb les xalanes fondejades i l’aigua calma, amaga una història tràgica. Just acabar la Guerra Civil (1936-39) el règim franquista instal·là un centre penitenciari a la riba d’aquesta llacuna, a tocar de l’actual nucli urbà de la Savina. No era la primera vegada que s’aprofitava una de les illes Balears per ubicar-hi una presó. Ja durant la Guerra del Francès (1808-14) els borbònics reclogueren a Cabrera els presoners de l’exèrcit Napoleònic. En el cas de Formentera, els aproximadament 1.500 desafortunats que foren empresonats a “es Campament”, nom que els formenterers donaren al centre, eren espanyols la majoria, especialment d’Extremadura i també illencs.

Malgrat el curt període de funcionament, entre 1940 i 1942, els historiadors coincideixen en què de la setantena de camps de concentració repartits per la geografia espanyola, el de Formentera era un dels més durs. El registre civil de l’illa documenta la mort d’almenys 58 presos, la majoria arran de malalties provocades per la desnutrició o per l’absoluta manca de condicions higièniques. El periodista Carmelo Convalia recollí en el seu documental “Aigua Clara” (2007) alguns testimonis de primera mà, com el del formenterer Joan Colomar “Peret”: “S’hi passava fam, molta fam. La gent moria d’inanició. Només ens donaven una poció que no tenia res i una tarongeta totalment seca”.

Si la manca de recursos ja era escassa en una illa austera de per si, en el període de postguerra aquesta situació es va aguditzar, i els presos des Campament sobrevivien principalment per la xarxa clandestina de solidaritat del Partit Comunista i en el cas dels formenterers, pels seus familiars i amics, que tiraven aliments des de l’altra banda del mur. Un mur anormalment alt i reforçat amb contraforts que fou construït pels mateixos presos i que avui és l’únic vestigi del centre que queda en peu.

Es Campament estava format per barracons, pel que després del seu tancament fou desmuntat. Sembla que el desembarcament aliat al nord d’Àfrica durant la II Guerra Mundial provocà la clausura del centre i el trasllat dels presoners.

Actualment hi queda una casa en ruïnes, erigida per un destacament militar posterior, i on podem llegir una placa amb un poema de Joan Coromines amb un títol tant contundent com explícit: “El cementiri dels vius”.

El Consell Insular de Formentera ha iniciat els tràmits per declarar l’indret Bé d’Interès Cultural i dignificar l’espai, que cada 14 d’abril acull l’acte que organitza el Fòrum per a la Memòria Històrica d’Eivissa i Formentera, que commemora l’adveniment de la República, l’any 1931.

Text: Josep Rubio

Fotografia: Próximo Ferry

____________

COM VIATJAR (EN COTXE O NOMÉS PASSATGERS) D’EIVISSA A FORMENTERA

Per viatjar en ferri entre Eivissa i Formentera, ja sigui en el teu propi cotxe o com a passatger, tens a la teva disposició l’APP de Próximo Ferry a les botigues d’Apple i Google Play. Allà podràs comprar els tiquets, per a passatgers i cohe, del ferri entre Eivissa i Formentera. Ho podràs fer també en www.proximoferry.com