SANT FRANCESC: LA PLAÇA

Próximo Ferry | Octubre 26, 2017

El Bar Centro, que compta amb una terrassa amb una ombra privilegiada, era antigament el Centro Instructivo Republicano.

A la coberta de l’església de Sant Francesc s’hi havien arribat a muntar dues peces d’artilleria.

Text: Josep Rubio | Fotografia: Próximo Ferry

Al cor de Sant Francesc la plaça de la Constitució és l’espai urbà més vital de l’illa. Està vetat als cotxes i és on el dia a dia de l’illa hi troba un despreocupat reflex. Hi tenen lloc les festes, les ballades populars, les mobilitzacions cíviques i protestes o els partits de futbol dels nens del poble, però sobretot, és un punt de trobada diari de residents i turistes d’arreu del món.

Es desconeix quin nom tenia aquest espai públic abans que el 1823 l’autoritat ordenés posar una inscripció amb el nom de la Constitució a les places principals de les localitats pitiüses que eren caps de municipi. És probable que l’enclavament fos anomenat com en l’actualitat, quan de forma popular se la coneix simplement com a plaça de l’Ajuntament o de l’Església. L’any 1931 l’Ajuntament de Formentera, governat per forces d’esquerres, canvià el nom pel de la plaça de la República.

L’església és l’edifici més notori de la plaça. L’arribada de nous colons a partir del repoblament dels darrers anys del segle XVII deixà petita la capella de sa Tanca Vella, pel que entre el 1726 i 1738 es construí l’actual temple, que complia la doble funció d’espai de culte i construcció defensiva, donant bona mostra del temor a les ràtzies de pirates i corsaris nord-africans entre els formenterers del segle XVIII. De fet, la porta de l’església està revestida amb dues planxes de metall i a la coberta de l’edifici s’arribaren a muntar dues peces d’artilleria, que foren les primeres de l’illa fins a la posterior construcció de les torres de defensa del litoral. Al costat de la porta, a l’exterior, hi apreciem tres creus, un símbol del calvari.

Actualment a la part superior de l’edifici hi ha la casa rectoral, recentment restaurada, i la campana que, fins a l’automatització de 2015, era d’ús manual per mitjà d’una cordeta que s’accionava des de la porta, una activitat en què als nens del poble els hi agradava ajudar al capellà.

L’església, amb amples murs de pedra calcària i morter de calç, té una sola nau i està dedicada a Sant Francesc Xavier. També compta amb diverses capelletes laterals i un cor, així mateix al costat de l’entrada hi trobarem un Jesús crucificat de fusta, obra de l’escultor israelià establert a Formentera Aaron Keydar.

El retaule original del temple, dedicat a Sant Francesc Xavier, Sant Tomàs d’Aquino i Sant Ignasi de Loyola, fou destruït durant la Guerra Civil i el que podem contemplar avui prové del convent de les monges de clausura d’Eivissa. Una altra mostra del període d’animadversió contra l’església que visqué Formentera i el país sencer durant la Guerra Civil el descobrirem a la paret lateral del temple, la que mira cap a l’avinguda Porto-salè. Si ens hi fixem, distingirem una temptativa de fer finestres a l’edifici. L’historiador Santiago Colomar ha recollit testimonis orals que indiquen que algunes de les aproximadament 50 persones de dretes que foren capturades durant el parèntesi republicà d’agost i setembre de 1936, foren obligades a fer aquestes obertures al mur amb la finalitat de donar llum natural a la sala interior, que es volia utilitzar per usos civils.

De vora l’església hi ha un dels escenaris de joc preferit pels nens que freqüenten la plaça a les tardes: la capella de la cisterna, d’on antigament tot el poble n’extreia aigua i col·laborava en la neteja col·lectiva del dipòsit un cop a l’any.

A l’altre costat del temple hi ha l’edifici de l’Ajuntament Vell, l’antiga casa consistorial, construït el 1845 amb una sola planta i ampliat durant els anys 30 del segle XX, en l’època de la Segona República, per ubicar-hi el jutjat a la planta pis. Deixà de funcionar l’any 1982, durant uns anys fou la seu de Ràdio Illa i actualment s’utilitza com a sala d’exposicions. Enfront hi ha el Bar Centro, amb una terrassa amb una ombra privilegiada, des d’on contemplar la vida del poble durant el dia, mentre que les nits dels dissabtes d’estiu, es pot gaudir del Jazz a la Plaça, una sessió setmanal amb músics de l’illa i d’arreu del món que se celebra des de 1993.

Representant l’arrelament que tingueren a Formentera els moviments progressistes durant els anys 20 i 30 del segle passat, en aquest establiment tingué la seu el Centro Instructivo Republicano.

A la vora del bar hi ha l’oficina d’informació turística, on encara ens podem asseure en una butaca de barber, relíquia de l’antic negoci que funcionà en aquest local.

La seu del Consell Insular és fàcilment reconeixible per les banderes de la façana i per la porxada que els nens utilitzen com a porteria durant la tarda. Just al davant del “punt de penal”, a tocar d’una olivera, hi ha una placa que recorda als cinc formenterers morts al camp nazi de Mauthausen-Gusen (Àustria). Es tracta d’illencs que fugiren de l’horror feixista cap a França, on acabaren empresonats i foren entregats als ocupants alemanys. Setanta anys més tard d’aquests fets, el Fòrum per la Memòria d’Eivissa i Formentera els hi feu un homenatge amb aquesta menció en l’espai públic més important de l’illa, evocant als desapareguts amb una obra del ceramista Àngel Berenguer que fou finançada per subscripció popular.

Per saber-ne més:

Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera (diversos autors)

Formentera, passa a passa per les vies públiques (Joan Marí Cardona)

Formentera a l’època contemporània (Santiago Colomar)

Formentera, una illa per descobrir (diversos autors)

La Guerra Civil a Eivissa i Formentera (Artur Parrón)