LES HERBES DE FORMENTERA.

Próximo Ferry | Desembre 14, 2017

Ningú sap el perquè, però la beguda sempre s’elabora amb un nombre imparell d’ingredients.

Les dones eren les que tradicionalment elaboraven les herbes, ja que elles coneixien les propietats i aplicacions de les plantes.

Text: Josep Rubio | Forografia: Próximo Ferry

Quan l’any 1977 en Matías González arribà a Formentera amb només 19 anys poc es pensava que en aquesta illa faria arrels i esdevindria un dels millors especialistes en la beguda alcohòlica més típica de les Pitiüses, les herbes. Natural de Zamayón (Salamanca), el jove havia treballat de cambrer en un mesón del País Basc, i el fet de no parlar idiomes no fou un obstacle a l’hora d’aconseguir feina a l’Hotel la Mola, on després de dues setmanes de prova fou contractat com a cambrer ‘sènior’. Treballà en aquest i altres establiments on es féu un tip de servir herbes produïdes de forma industrial. L’any 1991 prengué la gestió del desaparegut Bar es Puig, al costat del far de la Mola, on tingué la idea d’elaborar artesanalment el seu propi licor d’herbes.

En Matías diu que a Formentera “tothom sap fer herbes però ningú en fa”, i que en tot cas són elles, les dones, les que en saben fer de veritat. Com li deia la seva sogra, Maria de Can Xinxó, eren majoritàriament les dones les que coneixien bé les propietats de les plantes i les seves aplicacions. D’ella aprengué a fer el licor i al llarg de més de 25 anys ha anat aprenent les propietats de cada herba i ha depurat el sabor del producte que elabora al soterrani del restaurant familiar que regenta a Sant Francesc, s’Abeurada de Can Simonet. L’estiu vinent espera tenir llest el darrer vistiplau de Duanes, per poder comercialitzar la beguda sota el nom d’Herbes de Can Simonet.

De la seva experiència n’hem extret algunes indicacions per elaborar les herbes a casa. El líquid base és l’anís de 25 graus que, per anar bé, no ha de ser massa dolç. Triarem tretze herbes diferents, que també poden ser onze o quinze, però sempre números imparells. El perquè ningú el sap però així ho marca la tradició.

L’època ideal per recollir les herbes és al maig, tot i que si ha plogut a prou, abans de Nadal també es poden recol·lectar. La meitat de les herbes que posarem a macerar amb l’anís han de ser romaní (amb flor és més suau) i en menys quantitat farigola amb flor. L’altra meitat dels ingredients seran fonoll (que aportarà dolçor) pinyetes de pi i fulles ben tendres, marialluïsa, marduix, sàlvia, fulles de taronger i llimoner, menta, menta piperita i un bri (important posar-ne poca) de ruda. També es pot afegir pell de taronja.

Diu en Matías que l’ideal per fer-ne a casa és una garrafa de vidre de 16 litres, conservada en un indret obscur durant dos mesos o dos mesos i mig. Cal tenir en compte que, si ens passem amb la maceració, el líquid ens quedarà amargant. Al cap d’aquest temps ja obtindrem la beguda, que tradicionalment es consumia a temperatura ambient, però que actualment la majoria la prefereix amb gel o ben fresqueta. Això sí, com assenyala en Matías, se n’ha de beure poquet, i recordar que antigament només es bevia per suavitzar les digestions o pel mal de panxa.