Un passeig per la platja de Formentera sense mirar a la mar
Próximo Ferry | Febrer 9, 2017
D’esquena a l’aigua veurem com l’arena de la platja s’alça formant dunes on, un poc més enllà, ja arrelen savines o pins. És en el primer tram, abans que hi creixin els arbres, on es descobreix una comunitat vegetal de gran importància pel que fa a la subjecció de la mateixa duna i per la capacitat d’adaptació a les condicions extremes dels forts vents, l’alta salinitat i el sòl inestable. Es tracta d’un ecosistema que no viuria sense la duna i una duna que tampoc podria mantenir-se sense aquesta vegetació que la fixa. Un hàbitat que podem contemplar en gairebé tot el litoral amb platja de Formentera, i especialment al Parc Natural de ses Salines, Migjorn i Cala Saona.
La lluita per la supervivència porta a aquestes plantes cap a dos camins: bé a adquirir formes baixes i arrodonides, com el card marí, de fulles dures i arrels llargues per maximitzar la capacitat d’absorció de nutrients, bé a adquirir formes espigades i primes prou flexibles per a resistir la força dels vents, com el lliri marí.
El primer rastre de vida que trobem a terra està compost per aquestes espècies, a més del fonoll marí amb les seves umbel·les grogues, les delicades flors rosades amb forma de creu del rave marí, l’endèmic molinet, amb vistoses flors roses, o el càrritx, una gramínia molt abundant a les dunes.
Darrere d’aquest primer avís del poder vegetal, s’alcen savinars imponents, amb exemplars centenaris retorçats per la força dels vents fins a adquirir ressonàncies escultòriques, com els que podem trobar a la zona des Cavall d’en Borràs i Llevant.
L’ecosistema dunar de Formentera és prou sensible per a ressentir-se de l’efecte del trànsit de milers de vianants, per això des del 1998 s’ha posat en marxa un projecte de passarel·les de fusta i espais acotats que posteriorment s’ha complementat amb un major control de l’aparcament de vehicles, especialment al Parc Natural. D’altra banda, s’ha prohibit l’extracció de sorra de platja per a usos constructius i s’ha regulat la retirada dels dics de posidònia morta que ajuden a compactar l’arena i la protegeix de l’embat de les onades.
I és en els boscos submergits de posidònia on rau l’origen de la sorra blanca i fina característica de les platges d’Eivissa i Formentera. L’arena que acabarà formant les platges prové de les restes d’infinitat d’organismes, sobretot caragols marins i petxines que viuen a les praderies de posidònia i que són arrossegats i erosionats fins a convertir-se en diminuts grans d’arena.
Text: Josep Rubio
Fotografia: Próximo Ferry
____________
COM VIATJAR (EN COTXE O NOMÉS PASSATGERS) D’EIVISSA A FORMENTERA
Per viatjar en ferri entre Eivissa i Formentera, ja sigui en el teu propi cotxe o com a passatger, tens a la teva disposició l’APP de Próximo Ferry a les botigues d’Apple i Google Play. Allà podràs comprar els tiquets, per a passatgers i cohe, del ferri entre Eivissa i Formentera. Ho podràs fer també en www.proximoferry.com