Els petits grans boscos de Formentera

Rutes | Abril 6, 2017

Que els grans boscos no existeixin a Formentera no ens ha d’allunyar del desig de passejar-hi. Aviat descobrirem que si bé les masses forestals d’aquesta illa no destaquen per la seva extensió, són més que suficients per submergir-nos en les seves ombres, olors, camins i senders que fins i tot ens poden fer perdre l’orientació. Destaquen els boscos de la Mola i les parts més altes des Cap, si bé al voltant de les salines d’en Marroig es troba un formidable exemple de savinar amb peculiars exemplars crescuts sobre l’arena, on s’aprecia un evident gegantisme i la contorsió de les formes de tronc i branques, imitant una bandera al vent que hagués quedat paralitzada.

Com amb gairebé tota la vida natural de l’illa, observant els boscos descobrim un prodigi d’adaptació a l’aridesa del clima, els constants vents i els sòls sobretot calcaris, més aviat escassos i prims. De fet, les espècies que poblen els boscos de Formentera són les que han adoptat estratègies per reduir les pèrdues d’aigua. No hi viuen arbres caducifolis, doncs cal aprofitar la pluja que normalment arriba a la tardor i créixer durant la següent estació, l’hivern. Tampoc hi ha arbres com l’alzina, que és molt comuna a la conca mediterrània però que necessita condicions més amables. La Savina i el pi blanc són els arbres predominants gràcies a les seves fulles primes, amb poca superfície d’exposició, dures i compactes, de manera que minimitzen la pèrdua d’humitat. El pi prefereix zones assolellades on la llum es filtra tot enriquint el sotabosc, on viu el romaní, el ginebre o la mata entre moltes d’altres espècies arbustives.

La savina en canvi, sobreviu en condicions extremes, encara que sigui exposada al vent, en àrees arenoses o bardisses rocoses. Així, entre pins, savines i romanins, el caminant atent també descobrirà testimonis muts de la Formentera preturística, restes de l’illa que fins als anys seixanta no començà la transformació de la seva economia de subsistència a una de serveis. A vegades, podem distingir garrovers, ametllers i oliveres, fruiters que han quedat emboscats, com té lloc a Can Marroig. També es pot ensopegar amb el que queda d’un mur de pedra, vestigi d’un camp de conreu abandonat que ha estat envaït per la vegetació natural. Tampoc és difícil trobar algun refugi de petites dimensions, fet precàriament amb pedra seca, segurament pels vigilants de les antigues sitges on s’elaborava carbó vegetal. De fet, l’explotació del bosc era un recurs més per l’antic formenterer, que valorava especialment la fusta de savina, per la construcció de cases o per les peces més delicades dels varadors de pescadors.

Però amb el pas del temps, el bosc també ha perdut superfície. Més enllà del consum del territori que comporta l’activitat urbanística lligada al turisme, ara fa uns dos-cents anys, la tala sistemàtica d’arbres (probablement pins) a la part més meridional des Cap i les pluges posteriors que erosionaren els sòls, convertiren la finca de “sa tanca d’allà dins” en un pedregar on sobreviuen únicament els ullastres i els romanins.

Text: Josep Rubio

Fotografia: Próximo Ferry

____________

COM VIATJAR (EN COTXE O NOMÉS PASSATGERS) D’EIVISSA A FORMENTERA

Per viatjar en ferri entre Eivissa i Formentera, ja sigui en el teu propi cotxe o com a passatger, tens a la teva disposició l’APP de Próximo Ferry a les botigues d’Apple i Google Play. Allà podràs comprar els tiquets, per a passatgers i cohe, del ferri entre Eivissa i Formentera. Ho podràs fer també en www.proximoferry.com