El tsunami de Formentera

Història | Juny 1, 2017

Encara que hàgim observat el violent embat d’un temporal d’hivern, és impossible imaginar-se les dimensions i la força que ha de tenir una sola onada capaç de transportar roques de fins a 30 tones a una distància d’entre 50 i 115 metres. El geòleg mallorquí Xisco Roig aborda aquest assumpte en la seva tesi sobre sediments de tsunamis a les Illes Balears, una investigació que l’ha portat fins a Formentera.

El científic ha descobert diversos testimonis de tsunamis a l’illa i als illots propers d’Espalmador i Espardell. A Formentera, ha detectat pistes d’una gran onada a Punta Gavina i es Trucadors, però és a Punta Prima on fins ara ha pogut desplegar la seva investigació.

Aquest investigador mallorquí ha conclòs que el terratrèmol documentat al nord d’Àfrica el 31 de gener de 1756 generà un gegantí moviment d’aigua que a 750 km/h emprà uns 30 minuts en creuar el Mediterrani i impactar sobre Formentera. L’onada, que a mar obert només s’elevaria entre 2 i 4 metres, guanyaria alçada a mesura que la profunditat minvava, fins a arribar als 10 metres d’altura als voltants del penya-segat de Punta Prima, al nord-est de l’illa. El fort impacte de la massa marina amb la part alta de l’espadat provocà el trencament de la cornisa, el que projectà a l’aire almenys 27 blocs de pedra d’importants dimensions i pes que caigueren molts metres terra endins. El precari repoblament que feia uns 60 anys que s’havia iniciat a Formentera no deixà documentada l’efemèride, però el geòleg assenyala que els blocs estudiats coincideixen amb els escalonaments que, com un pany amb la seva clau, han quedat al capdamunt del penya-segat.

Al llarg dels darrers 250 anys, els formenterers han recorregut a aquestes roques per extreure material per la construcció, per això Roig calcula que actualment a l’illa només resten un 40% dels testimonis de tsunamis. Tot i això, el científic ha desenvolupat una tècnica per relacionar el terratrèmol documentat al Magreb amb els blocs de Punta Prima. D’entrada, era infructuós fer la prova del carboni 14 per datar la pedra, ja que aquest mètode requereix matèria orgànica morta que no existeix en unes pedres que suposadament es trobaven a la part alta del penya-segat. Per això Roig ha optat per datar els cocons, les cavitats que es formen a la superfície de la roca i on s’acumula l’aigua. Així ha conclòs que aquests clots observats als blocs de punta Prima es podrien datar sobre la dècada de 1720, un període molt proper al del terratrèmol de 1756.

A més, Roig ha descobert que a Eivissa les torres de les Portes i de la sal Rossa, orientades cap a la zona d’impacte de la gran onada, foren restaurades el 1760. No es coneix el motiu de la restauració però és raonable pensar que s’arreglessin quatre anys més tard de patir l’embat del tsunami.

Ja en el terreny de la llegenda, la història de la gran onada remet a la rondalla de les dues germanes mal avingudes. Vivien en una gran finca fent-se la vida impossible, fins que un gran cop de mar les engolí a elles, el bestiar i la casa, convertint la seva gran finca en el que avui en dia es coneix com l’estany Pudent.

És possible que es repeteixi un tsunami com el de 1756? Podria ser demà mateix, respon Xisco Roig.

Text: Josep Rubio

Fotografia: Próximo Ferry

____________

COM VIATJAR (EN COTXE O NOMÉS PASSATGERS) D’EIVISSA A FORMENTERA

Per viatjar en ferri entre Eivissa i Formentera, ja sigui en el teu propi cotxe o com a passatger, tens a la teva disposició l’APP de Próximo Ferry a les botigues d’Apple i Google Play. Allà podràs comprar els tiquets, per a passatgers i cohe, del ferri entre Eivissa i Formentera. Ho podràs fer també en www.proximoferry.com