LES MURADES RENAIXENTISTES D’EIVISSA

Història | Març 8, 2018

Marès extret de la Punta de sa Pedrera de Formentera fou emprat per construir les murades renaixentistes de Vila.

Abans de la construcció de les noves murades, quan s’apropava un perill, els eivissencs preferien amagar-se a les muntanyes que refugiar-se al recinte medieval.

Text: Josep Rubio | Fotografia: Próximo Ferry

Un dels atractius de la travessa entre Formentera i Eivissa és contemplar Dalt Vila i les murades renaixentistes que l’envolten des del privilegiat mirador en què es converteix la coberta del ‘ferry’. La UNESCO declarà el 1999 que les murades, juntament amb la praderia de posidònia que enllaça les Pitiüses i els jaciments arqueològics de Sa Caleta i Puig des Molins, formen part del Patrimoni de la Humanitat.

Durant la dominació musulmana (902-1235) ja se cita l’existència de murades, però a mitjans del segle XVI aquesta fortificació medieval havia quedat obsoleta amb la irrupció de les noves estratègies bèl·liques i l’ús d’armes de foc, a banda dels casos de veïns que havien obert portes i finestres a les cases fetes a tocar del mur. En definitiva, quan de la mar s’apropava el perill, la gent d’Eivissa tendia més a refugiar-se a les muntanyes que a fer-ho dins del recinte emmurallat.

De fet, els eivissencs patiren freqüents ràtzies per part de corsaris nord-africans que, per més facilitats, comptaven amb el port natural de s’Espalmador, a la deshabitada Formentera, on podien gaudir de refugi, bona visibilitat, fusta, caça i aigua. Entre les nombroses incursions enemigues, destaca la de 1543, quan Vila fou bombardejada per corsaris algerians des de l’illot de ses Rates.

Eivissa tenia una importància que transcendia el valor de la seva principal riquesa, la sal. Des de l’illa es podien controlar les rutes comercials del llevant Peninsular, de manera que Carles I i Felip II inclogueren l’illa en el seu pla de modernització de les defenses de la Mediterrània, amb la finalitat de combatre les contínues irrupcions de França i l’imperi otomà.

Les obres començaren el 1555 i conclogueren el 1596, seguint el projecte de fortificació renaixentista de l’italià Gianbattista Calvi, que mantenia el traçat de la murada medieval però amb el perímetre eixamplat per facilitar el moviment dels canons. Aplicà el sistema de baluards en substitució a les torres i de murs amb pendent, per suportar millor els embats de l’artilleria, en comptes de parets verticals, com era habitual en les fortificacions medievals. Després de la mort de Calvi, prengué el relleu Giacobo Palearo “Fratín”, qui féu algunes modificacions al projecte, com ara incloure dins la fortificació un barri que havia crescut extramurs i que quedà protegit pel baluard de Santa Llúcia.

Si bé de Formentera podia arribar el perill, des d’aquesta illa també arribà bona part de la solució, ja que està documentat que almenys durant el 1559 s’utilitzà marès extret de la Punta de sa Pedrera per construir la murada de Vila. Pel que fa als treballadors que ajudaren a construir-la, la mà d’obra especialitzada va venir en bona part de fora l’illa, però els eivissencs també hi hagueren d’invertir molts esforços. Com explica l’historiador Antoni Ferrer Abarzuza, la major part de la mà d’obra era de Vila, mentre que els habitants dels pobles i de les zones rurals hi acudien per torns. A més, els veïns que disposaven d’animals de càrrega estaven obligats a aportar-los a les feines. Les obres s’allargaren més de quatre dècades, en part perquè els illencs havien de fer-les compatibles amb el treball al camp i les salines.

Quan les murades començaren a estar perfilades, es notà un canvi important en els atacants, que a partir de 1578 ja no dirigiren més falconades contra la ciutat i es limitaren a fer incursions a la part forana. Les murades, on s’hi establí un contingent de soldats que arribà als 300 al segle XVIII, deixaren de tenir rellevància al segle XIX, i no fou fins a la Guerra Civil que recuperaren la seva finalitat defensiva, en aquest cas perquè en elles s’hi obriren diversos refugis antiaeris així com un túnel que comunica es Soto amb la plaça de l’Ajuntament.

________________________________________________________

PUBLICITAT

Pensant en el proper viatge?
Entra a www.proximoferry.com i compra el teu
bitllet de ferry per moure’t entre Eivissa Formentera.