PASSEJOS LITERARIS PER FORMENTERA

Próximo Ferry | Abril 19, 2018

“Una llum blanca i encegadora, inundant una atmosfera seca i solar, és la característica bàsica de l’illa”.

“Es Cap és un d’aquells paratges que rompen la general indiferència dels humans envers el seu món quotidià”.

Text: Josep Rubio | Fotografia: Próximo Ferry

Contemplar el vostre tros preferit de Formentera mentre ressonen les paraules que el mateix paisatge ha inspirat a Josep Pla, Montserrat Roig o Baltasar Porcel. Amb aquest esperit el filòleg Llorenç Soldevila està escrivint els dotze volums de la Geografia Literària de les terres de parla catalana, dels quals ja s’ha publicat el dedicat a les Illes.

Soldevila proposa que sigui Josep Pla (Les Illes) qui ens acompanyi en el trajecte en ferry des d’Eivissa: “L’aparició de l’ullal petri del Vedrà és un fantàstic esdeveniment. En dies de cel clar i d’aire cristal·lí, el roc té reflexos d’una vítria fascinació, és una meravella d’escenografia”. Arribats a la Savina, Joan Colomines (Formentera) explica que “les encalmades matineres del port són antològiques. Asseguts al moll (…) on a l’estiu hi ha un nombrós multicolor i variat ancoratge, l’espectacle el tenim garantit”. No gaire lluny, l’estany Pudent és per Colomines “l’avantsala de ses Salines, però la seva grandària impressiona i, en el seu mirall d’aigües, s’hi veuen reflectits tots els tons variadíssims del firmament (…) Quan el vent hi bufa ran de l’aigua s’enduu els borrallons de la seva escuma salada que rodola per damunt de l’asfalt”. Vora l’estany, observant el sepulcre megalític de Ca na Costa, Jean Serra (Poemes) reflexiona: “un indret escollit per la Història (…) Què hi cerquem, nosaltres, en aquestes pedres assenyalades? L’home contempla l’home, però el temps posa fronteres”.

En explorar l’illa, Baltasar Porcel (Viatge a les Balears menors), descrigué la lluminositat de Formentera: “Una llum blanca i encegadora, inundant una atmosfera seca i solar, és la característica bàsica de l’illa. Els dies de vents del nord, tramuntanes i gregals, l’aire cobra una netedat vibràtil, de lluminositat al·lucinada”.

Sant Ferran és el “santuari del “hipisme florit”, segons Colomines, que quedà impressionat amb els ‘peluts’, tal com eren anomenats pels formenterers aquells joves arribats d’arreu del món: “Aquell moment de Formentera, fou un gran triomf: contra els elements, contra la superficialitat, contra les convencions, contra l’artifici. Triomf de l’home i de la dona que se senten éssers del moment, que saben per què renuncien”.

A Sant Francesc el recorregut literari encara ens porta més lluny en el temps, perquè Marià Villangómez (Declarat amb el vent) evoca un entorn no urbà que ja no reconeixem: “Una esglesiola amb brau posat de castell, porta entorn com un anell el clar paisatge que vola”. Amb Josep Marí (Els deixants de la llum) viatjam a l’extrem més meridional de l’illa: “El cap de Barbaria, o simplement es Cap, és un d’aquells paratges que rompen la general indiferència dels humans envers el seu món quotidià. L’impacte que produeix és tan fort que hom no té altra sortida que reaccionar-hi. La resposta pot anar des de l’admiració esbalaïda a un agut impuls de tocar el dos”. Buscarem l’altre promontori de l’illa, la Mola, però abans d’arribar-hi, ens aturem amb Montserrat Roig (L’hora violeta) als varadors de pescadors des Caló de Sant Agustí: “El sol encara no escalfava però ho prometia. Els raigs de sol feien una estela damunt del mar en direcció a la Mola. Sentia les onades que gairebé en silenci besaven la sorra”.

A la Mola tornen les ressonàncies ‘hipis’ de la mà de Jordi Cussà (Formentera Lady). “Vam pujar a un autobús del segle XIX per arribar al far (…) finalment vam arribar al niu, més que d’ocells de ratolins, La sala principal, amb un foc aborigen al racó, era una barraca de pastor (…). No hi havia finestra de cap classe i per persiana hi tenien una manta gruixuda color diarrea (…) Ens rentàvem nus com llimacs en un cóm ramader, procurant no embrutar l’aigua de sabó per no contaminar els animals”.

De Pla a Cussà, el trencaclosques literari ja està servit, ara només cal trobar una savina d’ombra afable i cercar les paraules que encaixin amb el paisatge que tenim al davant.

Per saber-ne més:

Geografia Literària. Volum V. Illes Balears i Pitiüses. (Llorenç Soldevila)

________________________________________________________

PUBLICITAT

Pensant en el proper viatge?
Entra a www.proximoferry.com i compra el teu
bitllet de ferry per moure’t entre Eivissa i Formentera.