UN MÓN SOTA LES PEDRES: L’ESCARABAT DE FORMENTERA

Próximo Ferry | Juny 28, 2018

Se li “remouen els budells” quan imagina a “tots aquests turistes removent roques i desplaçant-ho tot”

L’Akis bremeri és un coleòpter endèmic de Formentera que constitueix una de les espècies més escasses del món

Text: Josep Rubio | Fotografia: Barbara Klarhr

L’estreta franja de terra entre es Pujols, l’estany Pudent i ses Salines, que concentra la major activitat turística de Formentera, és l’únic indret del món on viu l’Akis bremeri. Malgrat ser una de les espècies més escasses del planeta, aquest singular coleòpter, endèmic de Formentera, encara no compta amb un coneixement profund de la seva biologia. A causa de la fragilitat del seu hàbitat i per assegurar la conservació de l’espècie, el Govern balear i la Societat Espanyola d’Ornitologia l’han inclòs en un pla per estudiar millor la biologia d’aquest escarabat. L’encarregat de portar a terme aquesta investigació és Amador Viñolas (Barcelona, 1945) un científic dels d’abans, que no va estudiar Biologia perquè és d’una generació “en la qual manaven els pares, així que va tocar fer-se càrrec de l’empresa tèxtil familiar”, però que col·labora regularment amb el Museu de Ciències Naturals de Barcelona des de fa més de 40 anys. A més, assessora el sector privat i universitats de mig món, des de Corea del Sud a Mèxic, passant per Itàlia, Xile o Tunísia. Entre 1976 i 1999, Viñolas fou un estret col·laborador del cèlebre entomòleg Francesc Español, de qui més que un “deixeble” es considera “un fill”, ha descrit 9 gèneres i 91 espècies i ha publicat més de 200 treballs i llibres sobre coleòpters.

Preparant l’expedició a Formentera, Viñolas ha quedat estupefacte amb l’anunci d’una popular cervesera rodat a l’illa. Explica que “se li remouen els budells” cada vegada que imagina a “tots aquests turistes removent roques i desplaçant-ho tot”. En aquest sentit, el científic recorda les funestes conseqüències de “la mania que s’ha estès” en molts destins turístics “de fer munts de pedres”, una pràctica que “pertorba completament” l’hàbitat dels coleòpters, en particular de l’espècie estudiada i d’altres invertebrats. L’investigador assenyala que l’Akis bremeri deu el nom al seu descobridor, l’alemany H.J. Bremer, qui el va recol·lectar per primera vegada l’any 1977. Neix en estat larvari, presentant una forma blanca i tova, de secció triangular, per després passar a l’estat de pupa i convertir-se en adult: “Encara no sabem si, com succeeix amb altres insectes, viu sempre aparellat amb el mateix exemplar”. És negre i no vola, pot mesurar poc més de dos centímetres, s’alimenta de detritus vegetals i animals, defuig la calor i la llum solar i ha estat inclòs en l’Atles i Llibre Vermell dels invertebrats amenaçats d’Espanya. Integra aquest catàleg perquè habita exclusivament una de les zones de l’illa que major pressió humana rep, al costat dels accessos a la famosa platja de ses Illetes i del nucli turístic més important de l’illa, es Pujols.

Al científic li agrada treure ferro al seu treball d’investigació i descriu la tasca sobre el terreny com “bàsicament, caminar de nit amb una llanterna aixecant pedres”. A més, aprofitarà la visita a Formentera per fotografiar aquest escarabat tan exclusiu en el seu hàbitat natural. Aquesta és una de les seves especialitats, la fotografia d’insectes, per la qual cosa es requereix un equip dotat amb un objectiu de microscòpia i leds de llum solar: “Per obtenir una sola foto se n’han de fer entre 140 i 180, perquè els objectius tenen una profunditat de camp ínfima, de manera que s’han de superposar les imatges amb un programa informàtic per aconseguir una sola fotografia amb el màxim de detall”.

El seu coneixement enciclopèdic permet a Viñolas citar de memòria altres endemismes de Formentera, com el Probaticus balearicus, l’únic del gènere a les Balears, del qual queda molt per estudiar i té un hàbitat més delicat encara que l’Akis bremeri: es refugia en peus de troncs o branques i només menja detritus vegetals.

A més, el científic reflexiona sobre com, malgrat el seu aïllament, Formentera no s’ha deslliurat de la irrupció de les espècies invasores. Així, Viñolas indica que l’any 2017 es va citar per segona vegada a les Balears i per primer cop a Formentera la presència d’un exemplar de Lucasianus levaillantii, as Caló de Sant Agustí. Es tracta d’un coleòpter originari d’Algèria que s’ha expandit fins a la frontera nord d’Espanya i que suposa una amenaça per un dels arbres més emblemàtics de l’illa, la savina.

La passió pels invertebrats de Viñolas ens ensenya que sota cada pedra hi ha un món per descobrir mitjançant una curiositat insaciable i “un treball molt fi, en un àmbit molt complicat i amb milers de variables”. El científic septuagenari conversa des de casa seva, mira al seu voltant i reflexiona: “Només amb el material que tinc al meu pis per treballar, em moriré abans d’acabar-ho tot”.

________________________________________________________

PUBLICITAT

Pensant en el proper viatge?
Entra a www.proximoferry.com i compra el teu
bitllet de ferry per moure’t entre Eivissa i Formentera.