UNA ALTRA CONSTRUCCIÓ ÉS POSSIBLE

Próximo Ferry | Juliol 5, 2018

És paradoxal que es visqui d’una forma més confortable en uns habitatges de protecció pública que en una casa de luxe.

Un cop assecada, la posidònia esdevé un material aïllant que no té data de caducitat.

Text: Josep Rubio | Fotografia: José Hevia

Que unes ajudes europees per a la conservació de la natura costegin més de la meitat de la construcció d’un edifici pot sonar estrany, però és el que ha aconseguit l’equip d’arquitectes de l’IBAVI amb els 14 habitatges de promoció pública de Sant Ferran. Una obra que ha guanyat l’edició XI dels premis NAN d’arquitectura així com un dels guardons més importants del sector a Espanya, el premi FAD.

A Carles Oliver, un dels arquitectes involucrats en l’obra, li agrada parlar d’arquitectura hiperlocal, un mètode que implica que, en arribar al lloc on ha de construir, s’observa l’entorn i s’investiguen quins són els recursos disponibles d’aquell indret en concret. Amb aquesta premissa, selecciona els materials en funció no només del cost, sinó també de les condicions de confort i del seu compromís ambiental. Així, en els habitatges de Sant Ferran s’ha emprat l’1% del formigó que s’utilitza en una construcció ordinària i en canvi, s’ha apostat per materials ‘oblidats’, com calç, marès, ceràmica cuita amb biomassa, fusteria reutilitzada i reciclada i posidònia extreta des Ca Marí.

Aquesta selecció ha permès reduir un 63% la contaminació derivada de la construcció de l’immoble, que al seu torn, és d’alta eficiència energètica. Per aconseguir reduir la despesa en escalfar i refredar l’edifici, Oliver ha versionat allò que ja sabia fer l’arquitectura tradicional, utilitzant persianes, porxos, plantant arbres i enfiladisses als patis o aïllar el terrat amb posidònia.

Oliver assenyala que un cop assecada, la posidònia és un material que funciona molt bé com a aïllant del fred i la calor i que no té data de caducitat, com demostra el fet que les antigues cases pageses de més d’un segle encara conservin la posidònia del terrat en perfecte estat. De fet, el Bisbat de Mallorca regalà a l’equip d’arquitectes de l’IBAVI una mostra de posidònia intacta, extreta d’una casa on suposadament haurien viscut els descendents de Ramon Llull… i que data de 1380. Això sí, l’arquitecte recorda que la posidònia és una planta protegida que no es pot utilitzar sense els permisos pertinents. A més, Oliver assenyala que és molt important aprofitar només la posidònia de les capes superiors, exempta d’arena, per no afectar l’ecosistema dunar.

Per reduir la petjada ecològica, les portes són de fusta reutilitzada, o bé reciclada, recuperada de llistons d’antics llits. La fusta de les vidrieres prové de boscs amb gestió forestal controlada del País Basc, on cada vegada que es tala un arbre se’n replanta un altre, mentre que les bigues han arribat de fusteries d’Àustria. Així mateix, com a totes les cases pageses, la fonamentació és de calç, no de ciment, ja que el terreny, de roca de marès, i que no presenta perill sísmic, ho permetia. Oliver apunta que la calç és més ecològica perquè es pot coure amb biomassa, a 900 ℃, mentre que el ciment necessita derivats del petroli per ser processat a 1.500 ℃.

A més, entenent que la majoria de l’electricitat consumida a les Pitiüses necessita importants aportacions de combustibles fòssils, l’edifici està dissenyat per no necessitar aire condicionat ni calefacció. Tot i això disposa d’uns radiadors alimentats per una caldera de biomassa que no s’han hagut de connectar durant el passat hivern, quan a l’interior de les cases hi havia una temperatura mitjana d’uns 21 graus.

A l’estiu, això sí, es necessita la participació activa dels inquilins, que han de mantenir les persianes tancades i les vidrieres obertes per assegurar una bona ventilació creuada. Oliver admet que quan no hi ha mica de vent, els dies més calorosos, cal emprar maquinària, en aquest cas un ventilador, que convé activar amb les persianes i vidrieres tancades aprofitant el bon aïllament. Amb aquest senzill mètode s’aconsegueix que la temperatura no pugi mai dels 27 graus durant els 10 dies més calorosos de l’any.

L’edifici ha estat dissenyat com un prototip, un model de referència tant per les promocions públiques com privades. Sobre la resistència del sector privat a recuperar els mètodes de construcció tradicional, que sovint aporten solucions creatives i més netes, Oliver assenyala que és paradoxal que es visqui d’una forma més confortable en uns habitatges de protecció pública que en una casa de luxe.

________________________________________________________

PUBLICITAT

Pensant en el proper viatge?
Entra a www.proximoferry.com i compra el teu
bitllet de ferry per moure’t entre Eivissa i Formentera.