LES ABELLES TORNEN A CASA

Próximo Ferry | Agost 9, 2018

Els heminòpters autòctons de les Pitiüses són més petits, treballadors i molt nics.

Els repetidors de telefonia mòbil alteren els sistemes de navegació de les abelles.

Text: Josep Rubio | Fotografia: Próximo Ferry

El passat mes de juny un carregament amb 600.000 abelles de Mallorca desembarcaren a Eivissa per repoblar els eixams pitiüsos. No és que faltessin abelles a Eivissa i Formentera, sinó que la plaga de varroa, que arribà a les illes a partir de 1965, delmà l’abella autòctona pitiüsa i els apicultors la substituïren per altres himenòpters forans. Actualment, a Formentera totes les abelles són de llinatge mitocondrial M sub 6, procedent del Nord d’Espanya, mentre que a Eivissa, un 52% de les abelles són d’aquesta família i un 42% de l’A sub 2, que es troba al Sud i al Llevant de la península Ibèrica.

La raça autòctona de les Balears, l’A sub 1, s’ha preservat a Mallorca, on un 100% dels eixams acullen a abelles d’aquest llinatge i a Menorca, on representen el 84% de la població. Gràcies a aquesta feina de conservació, ara l’Associació d’Apicultors d’Eivissa i Formentera ha encetat un projecte per recuperar aquest patrimoni natural i s’ha fixat com a objectiu que el 100% dels eixams pitiüsos sigui de raça autòctona en 10 anys, a base d’una progressiva i planificada substitució de les abelles.

Les 600.000 abelles de llinatge A sub 1 estan distribuïdes en 30 nuclis i perquè no descompensin l’ecosistema de l’indret on s’ubiquin, està pensat que s’estableixin en tres o quatre assentaments amb entre 10 i 12 cases cada un. De moment, es troben en una àmplia finca entre la carretera de Sant Miquel i Santa Eulària, amb bosc i cultius de cítric al seu abast.

Explica en Vicent Marí, president de l’Associació d’Apicultors, que les abelles A sub 1, també pròpies d’indrets com Sicília i el Marroc, són d’un tipus més africanitzat, que suporta molt bé les condicions de calor i manca de pluja de les Pitiüses, com demostra el fet que durant el seu trasllat en furgoneta i vaixell des de Mallorca no en morís ni un sol exemplar. Aquesta abella, més petita que les d’altres llinatges, mesura entre 1,5 i 1,7 cm i el seu abdomen, completament negre, es diferencia a simple vista de la resta. És molt prolífica, treballadora com la que més i també més niga que les seves veïnes o sigui que presenta més tendència a picar.

Això sí, Marí aclareix que no s’apreciarà diferència en la mel que puguin elaborar les abelles d’una família o l’altra sinó que la textura, l’olor, el color i el sabor, depèn de les flors amb què s’associen i en aquest àmbit les Pitiüses compten amb unes varietats típiques del Mediterrani, com la farigola, el romaní o fruiters com els cítrics. Ara bé, l’aridesa del nostre hàbitat provoca que la qualitat de la mel pitiüsa contrasti amb la poca producció que es pot extreure a Eivissa i Formentera, unes illes on amb el mateix esforç apicultor s’obté 100 vegades menys quantitat de mel que en alguns indrets de la península Ibèrica.

Els obstacles per reintroduir a les Pitiüses l’abella autòctona de les Balears no són pocs. A més de l’amenaça contínua dels tractaments amb productes fitosanitaris, s’hi ha d’afegir la distorsió que suposen els repetidors de telefonia mòbil i les esteses elèctriques. Les ones que emeten aquestes instal·lacions alteren el sistema de navegació dels himenòpters, basats en triangulacions entre la casa, el sol i un tercer objecte. Així, quan un repetidor de telefonia mòbil es troba a menys d’un quilòmetre dels eixams, algunes abelles no saben tornar a la casa i queden desemparades enmig del camp. A més d’aquestes dificultats, Marí apunta una altra: l’edat mitjana dels apicultors a les Balears ronda els setanta anys, un fet que fa urgent un recanvi generacional.

________________________________________________________

PUBLICITAT

Pensant en el proper viatge?
Entra a www.proximoferry.com i compra el teu
bitllet de ferry per moure’t entre Eivissa i Formentera.