PEP ANDREUET, EL RODAMÓN AUTODIDACTE (PART I)

Història | Agost 16, 2018

Pagès, salinaire, mariner i pescador, havia viatjat per Amèrica i visqué a Nova York

Brillant orador i persuasiu dirigent anarquista, liderà les vagues dels salinaires.

Text: Josep Rubio | Fotografia: Arxiu familiar Pep Andreuet

Humanista viatjat, agut orador, vegetarià, líder anarquista i pacifista. Josep Ferrer Tur, Pep Andreuet (Formentera, 1890-1970), era un home alt i elegant, “d’espatlles amples, com els de can Andreuet i que quan parlava tothom se l’escoltava”, recorda avui Víctor Tur, exalcalde de Formentera, qui el conegué als anys 60. “Una persona que raonava molt bé i que evità una carnisseria durant la Guerra Civil”, indica l’octogenari Pep Ferrer, al club de jubilats de Sant Francesc.

Els seus descendents directes evoquen que amb 17 anys Andreuet inicià els seus viatges a Amèrica, on feu diverses feines, especialment vinculades amb la mar: a Mèxic, Nova Orleans, Nova York i l’illa de Cuba, on treballà en les dures explotacions de la canya de sucre. Durant aquelles anades i vingudes contragué matrimoni a Formentera l’any 1920 amb Francisca Joan Marí, amb qui tingué dues filles, Maria, nascuda el 1923 i Catalina, l’any 1924. D’aquells viatges n’adquirí una àmplia cultura i un profund coneixement del sindicalisme i l’anarquisme.

L’any 1928, tornat a Formentera, fou cofundador del sindicat d’oficis varis CNT, una organització que arribà a ser majoritària a l’illa, amb uns 450 afiliats sobre una població d’unes 3.000 persones.

La historiadora Neus Escandell assenyala que “sovint es busquen explicacions socioeconòmiques per entendre l’expansió de l’anarquisme a Formentera” una ideologia que, en canvi, no comptà amb tant seguiment Eivissa i a Mallorca. Alguns autors apunten que tornant dels seus viatges, els mariners portaren l’anarquisme a l’illa, quan en realitat el sindicat dels mariners era més aviat de tall socialista. Per aquest motiu Escandell indica que “en bona part l’èxit de l’anarquisme a Formentera es deu simplement al gran carisma i la capacitat persuasiva de Pep Andreuet”. Segons relataren anys després de la Guerra Civil les autoritats franquistes en la Causa General de les Pitiüses, Andreuet “era l’únic a qui les masses obeïen cegament”. Sent el màxim dirigent de la CNT a Formentera liderà, entre 1928 i 1934 diverses vagues i mobilitzacions a les salines, reivindicant l’eliminació del treball a escarada (cobrant segons la quantitat de sal extreta i no per jornal), l’obligació de sindicar-se per als qui volguessin treballar als estanys o millores en la seguretat de les instal·lacions.

El socialista Manuel D. Benavides escrigué d’ell que era “un rodamón ascètic” que, “com anarquista, detestava la política” i afegia: “Els obrers lluitaven amb la salinera dirigits per un anarquista vegetarià i teòsof, d’aspecte impressionant, llarg i prim, de llavi gruixut i paraula evangèlica”. Per reblar aquest caràcter culte i autodidacte, Joan Colomar Torres (fundador de la FAI a Formentera, el 1930) explicava que “Andreuet lluitava sempre amb el llibre a la mà”.

El seu nebot, Antoni Tur Ferrer, Toni Xica, de 97 anys, havia sentit a parlar d’una de les mobilitzacions dels treballadors de les salines, quan aquests treballaven a escarada: “Els vagons tenien una capacitat teòrica d’una tona de sal, però Salinera obligava a fer-hi caramulls al damunt que sobresortien i feien que el vagó transportés gairebé 1,5 tones. En canvi, l’empresa seguia pagant als salinaires només una tona”. El de can Xica assegura que “després que la lluita liderada per Andreuet aconseguís que Salinera acceptés que en els vagons només es carregués una tona, fins i tot els treballadors més malfiats començaren a mirar-lo amb bons ulls”.

La seva capacitat oratòria també quedà reflectida en la premsa del moment. L’any 1931 Diario de Ibiza publica que participà en un acte al Centre de Llauradors, juntament amb el diputat provincial Marià Serra i l’alcalde de l’illa, entre altres autoritats. Andreuet prengué la paraula i en el seu discurs abordà la qüestió social, per tal de defensar les classes proletàries i aconseguir per a elles millor benestar i unes millores justes. A més, criticà les condicions socials que fins aleshores havien tingut als treballadors “convertits en veritables esclaus, explotats i oprimits”.

Tot i la limitada repercussió a Formentera de la Revolució d’Octubre de 1934, Andreuet fou empresonat uns pocs dies per tinença il·lícita d’arma de foc i de documents relacionats amb les recents vagues a les salines. Ara bé, estava a punt de succeir el fet que faria que la seva figura fos recordada i admirada per part de persones adscrites a corrents polítics oposats. La setmana vinent a Próximo Ferry abordarem la participació de Josep Ferrer Tur en els fets de la Guerra Civil a Formentera: ‘El mite de l’anarquista Pep Andreuet’.

Per saber-ne més:

Formentera a l’època contemporània (1782-2007), Santiago Colomar

La Guerra Civil a Eivissa i Formentera (1936-1939), Artur Parrón

La Segona República a Formentera 1931-1936, Martí Serra Riera

Història i Antropologia a la memòria d’Àngel Palerm, Neus Escandell i Ignasi Terrades

437/37 La Causa General a les Pitiüses, María José Vidal Torres

Les lògies pitiüses davant el tribunal especial per a la repressió de la maçoneria i del comunisme, María José Cardona i José Miguel Romero

Cartes a Lerroux: La II República a les Pitiüses, María José Cardona i José Miguel Romero

________________________________________________________

PUBLICITAT

Pensant en el proper viatge?
Entra a www.proximoferry.com i compra el teu
bitllet de ferry per moure’t entre Eivissa i Formentera.