EL MITE DE L’ANARQUISTA PEP ANDREUET (PART II)

Història | Agost 23, 2018

Fou decisiu per evitar l’afusellament de desenes de simpatitzants del cop d’estat.

Al final de la seva vida el venien a veure persones de tota mena per demanar-li consell.

Text: Josep Rubio | Fotografia: Arxiu familiar Pep Andreuet

Quan esclatà la Guerra Civil, Josep Ferrer Tur, Pep Andreuet (Formentera, 1890-1970) era el màxim dirigent de la CNT a Formentera. Almenys des de 1928, havia liderat les reivindicacions dels treballadors de les salines, on aquest sindicat anarcosindicalista era majoritari. En representació dels 450 afiliats formenterers de l’organització, Andreuet es trobava a Palma, on estava a punt de començar un Congrés Regional Balear de la CNT, de manera que en produir-se el cop d’estat, retornà a Formentera i durant el breu període republicà de l’illa, l’estiu de 1936, fou secretari general del Comitè Antifeixista. Com que era un dels més importants representants de les forces lleials a la República a Formentera, Andreuet participà en una tensa reunió a porta tancada amb el capità Alberto Bayo, que comandava el contingent republicà arribat des de la Península, i que estava decidit a afusellar a desenes de falangistes i simpatitzants locals de la insurrecció militar. Els testimonis rememoren els crits que se sentien des de fora de l’estança i després dels quals, sembla que juntament amb l’alcalde, Joan Riera Yern (Joan Sastre) i el tinent d’alcalde, Mariano Castelló (Mariano d’en Pep Ferrer), Andreuet aconseguí convèncer al militar que ells s’encarregarien de controlar als detinguts formenterers, que finalment foren enviats a casa seva.

Anys més tard, durant el judici franquista, el seu nebot, Antoni Tur Ferrer, Toni Xica, recorda que intervingué perquè els afins a la dreta a qui havia salvat, entre ells, l’alcalde durant la dictadura, el delegat sindical o autoritats eclesiàstiques, testimoniessin a favor d’Andreuet.

Sembla que l’anticlericalisme que tradicionalment s’ha atribuït als anarquistes no era compartit per Pep Andreuet. La filla de Toni Xica, Antònia Ferrer, evoca que Andreuet “mai havia tingut una discussió amb la seva germana, profundament religiosa”, i que solia rebutjar la destrucció d’imatges i altres elements religiosos ocorreguts als anys 30: “Ell anomenava cans enrabiats els qui ho feren”. Malgrat no ser creient, quan la seva germana va morir, recorden a can Xica, “ell va assistir a totes les misses diàries que es feren en el seu record”.

Andreuet abandonà Formentera abans que fos ocupada de nou per les forces feixistes. Es refugià a Barcelona, on tenia una altra germana. Els testimonis recollits a can Xica indiquen que podria haver-se allotjat a casa seva o almenys hauria mantingut el contacte amb ella durant la seva estada a terres catalanes.

Passà a França el gener de 1939, abans de la desbandada republicana, un fet que li permeté evitar el camp de concentració d’Argelers, segons recorden els seus descendents i també Toni Xica. Aquest afegeix que trobà feina a Còrsega, podant i cuidant-se d’un bosc “per la qual cosa es mantingué aïllat, pràcticament sol i lluny de les ciutats i dels llocs on podria ser detectat pels alemanys” durant l’ocupació nazi de França. Una declaració que coincideix amb el document d’alta en la Seguretat Social del sector agrícola en l’illa francesa, datat de 1941. Des de l’exili, Andreuet manà a la seva família que cremés tota la documentació relacionada amb el sindicat i també una extensa biblioteca rica en matèries (astronomia, fisiologia, vegeterianisme i filosofia) i en la que destacaven els escriptors i pensadors relacionats amb l’anarquisme com Bakunin, Kropotkin, Malatesta, Proudhon o Tolstoi.

Sembla que després de la Segona Guerra Mundial, Andreuet exercí diversos oficis, entre ells de manobre, a Le Havre, París i Marsella, on a partir de 1952 hi ha adreçada abundant documentació del formenterer.

En el que alguns autors han qualificat de parany, la Dirección General de Seguridad autoritzà el seu retorn a Espanya el 1956. El 9 d’agost del mateix any tornà a trepitjar la seva illa natal, havent passat 20 anys a l’exili i, només un mes i mig després, fou interrogat pel jutge d’instrucció d’Eivissa. Davant el magistrat reconegué haver pertangut a la maçoneria, però al·legà que hi ingressà amb el propòsit que aquest col·lectiu no arrelés a Formentera. També negà haver estat comunista i afirmà que era catòlic practicant. Els seus descendents assenyalen aquestes declaracions en el context de l’estratègia de defensa i per no autoinculpar-se davant d’un tribunal franquista que no oferia unes mínimes garanties. En realitat, Andreuet havia estat maçó de la lògia Sol Naciente d’Eivissa amb el grau tercer i quan el 1933 es constituí el triangle d’Orto de Formentera, en fou elegit venerable mestre. L’historiador Santiago Colomar subratlla la vinculació d’Andreuet amb la maçoneria, un col·lectiu on el formenterer hauria pogut aprofundir en els ideals de “fraternitat, humanisme, tolerància i de lluita contra l’opressió”. Respecte a la religió catòlica, els seus familiars assenyalen que era molt respectuós amb les creences alienes però en cap cas creient i menys encara practicant.

Finalment Andreuet argumentà que durant l’ocupació de Formentera per l’exèrcit republicà va intervenir a favor de tots els detinguts, un fet confirmat per testimonis afins al règim franquista i que fou decisiu per atenuar la seva pena. Així, la condemna imposada de 12 anys li fou rebaixada a tres anys, que complí a casa seva i presentant-se periòdicament a la Caserna de la Guàrdia Civil fins al 1960. Visqué els seus últims anys fent de pagès a la seva casa de ses Roques i com recorda Toni Xica, sovint era visitat per tota mena de persones, conscients que era “un home de món i llegit” per la qual cosa li demanaven consells, unes peticions a les quals Andreuet “sempre responia amb atenció sincera i paraules raonades”.

Per saber-ne més:

Formentera a l’època contemporània (1782-2007), Santiago Colomar

La Guerra Civil a Eivissa i Formentera (1936-1939), Artur Parrón

La Segona República a Formentera 1931-1936, Martí Serra Riera

Història i Antropologia a la memòria d’Àngel Palerm, Neus Escandell i Ignasi Terrades

437/37 La Causa General a les Pitiüses, María José Vidal Torres

Les lògies pitiüses davant el tribunal especial per a la repressió de la maçoneria i del comunisme, María José Cardona i José Miguel Romero

Cartes a Lerroux: La II República a les Pitiüses, María José Cardona i José Miguel Romero

________________________________________________________

PUBLICITAT

Pensant en el proper viatge?
Entra a www.proximoferry.com i compra el teu
bitllet de ferry per moure’t entre Eivissa i Formentera.