EL QUADRE PENDENT D’ANTONI TAULÉ

Próximo Ferry | Setembre 13, 2018

El pintor intueix un estany Pudent fantàstic, amb aigua dolça i una illa al mig amb un verger exuberant

Ca na Costa podria ser molt més que un sepulcre i haver estat pels antics formenteres la clau per entendre el món

Text: Josep Rubio | Fotografia: Próximo Ferry

A principis dels setanta, Antoni Taulé i Pujol (Sabadell, 1945) volia viatjar i veure món. Quan ja tenia la paperassa llesta per treballar a Alaska per la Standard Oil, rebé una oferta per anar a exercir d’arquitecte tècnic a Formentera, l’espai que triaria com a residència -juntament amb París- i que ha marcat la seva trajectòria artística i personal. Havia sentit a parlar de Formentera com un indret pròxim i alhora remot, una aturada incerta en el pelegrinatge entre San Francisco i Goa, un territori varat en el temps a poques hores de navegació des de Barcelona. Els ecos beats i hippies el varen seduir i el 1971 desembarcà a l’illa per col·laborar en la construcció d’un complex hoteler proper a la Mola. Però aquesta dedicació l’ocupà poc temps i el 1972 l’abandonà per bolcar-se a la gran passió de la seva vida, la pintura, un art que havia après de ben petit amb el seu pare, Josep Maria Taulé.

Avui les seves escenes hiperrealistes, que contradictòriament recreen ambients irreals i onírics i en les quals s’escolen fragments de Formentera, s’exhibeixen en centres d’art de tot el món, des del MACBA a la Hastings Foundation de Nova York o el Centre Nacional d’Art Contemporani de París. El seu pinzell tracta la llum amb gran dramatisme, alimentant-se de l’atmosfera de l’illa que habita i que com diu ell, “l’habita”. Quaranta-set anys després del seu desembarcament, Formentera l’ha reconegut amb el títol de fill adoptiu, un fet que Taulé descriu amb poques paraules: “És el que més il·lusió em podia fer”. La distinció ha trobat un lloc d’honor en les parets del seu taller a Formentera, entre quadres, tubs de pintura, pòsters d’exposicions i llibres de Pere Calders, Julio Cortázar i Raymond Roussel. L’escriptor francès és fonamental per entendre la personalitat i l’obra de Taulé, qui el 2009 creà la Fundació Tigrane Taulé, en memòria del seu fill, que inclou també el Centre d’Estudis Raymond Roussel, considerat un dels antecedents de la literatura surrealista. Així, a l’hora d’observar els seus quadres o fins i tot de conversar amb Taulé, ressonen les paraules de Roussel “una obra (…) no ha de contenir res real, cap observació sobre el món, res excepte combinacions d’objectes totalment imaginaris”.

Imbuït per la seva desbordant imaginació i pel magnetisme de l’espai on s’ubica la seva casa i taller, la Punta des mitjà Redó, a mig camí entre ses Illetes i es Pujols, en una petita península abocada sobre l’estany Pudent, Taulé revela les seves intuïcions sobre la nit dels temps a Formentera. Des del seu taller il·luminat únicament per la llum del nord (“la més neutra de totes”) evoca un estany Pudent amb aigua dolça i una profunditat molt inferior a l’actual, que arriba als 4 metres. Al bell mig, hi ubica una illa exuberant on creixia un acolorit verger amb set fonts d’aigua dolça, i de les que en serien un llunyà record els actuals Brolls pròxims a l’estany o la rondalla que recull Joan Castelló Guasch i en la qual situa dins de les seves aigües unes fonts d’aigua dolça que en els dies de més calma es pot apreciar com sobresurten fins a la superfície.

Aquesta misteriosa illa estaria envoltada de passeres de fusta que facilitaven abeurar-hi els animals. Els animals de qui? Dels antics formenterers, les dones i homes que poblaren l’illa ara fa entre 3.600 i 4.000 anys i que erigiren el que avui coneixem com a sepulcre megalític de ca na Costa, descobert l’any 1974 i situat no per atzar en una elevació del terreny, des de la qual es domina l’estany i, si seguim el relat de Taulé, l’illa de les set fonts. Els arqueòlegs coincideixen en què l’acurada execució de l’obra i la seva complexa estructura denoten els coneixements de matemàtica, geometria i astronomia que posseïen els constructors. Per Taulé a més aquest espai tan pròxim a casa seva és molt més que una necròpolis. De la mateixa manera que una civilització que desconegués la nostra cultura podria excavar d’aquí a 4.000 anys les ruïnes d’una catedral catòlica i confondre-la amb un cementiri perquè en ella hi ha restes humanes inhumades, Taulé assenyala que ca na Costa era molt més que un sepulcre i feia les funcions de rellotge i calendari, el que permetria als pobladors d’aquells temps comprendre els cicles meteorològics i per tant assegurar en major grau la seva supervivència i millorar les seves condicions de vida. Les seves intuïcions el porten a suggerir que les 24 lloses radials de pedra que embolcallen el monument estaven tapades fa quatre mil·lenis per una estructura de fusta i pells, de manera que el sol pogués dibuixar en els espais del mig sense cobrir el seu recorregut anual. Les restes dels sis homes i dues dones trobades a ca na Costa podrien pertànyer a l’elit de savis que “llegien” aquells dibuixos de la llum i indicaven a la resta de la població quan i què calia fer.

Siguin o no encertades aquestes apreciacions, una vegada les hem conegut, el magnetisme que desprèn la contemplació d’aquesta llacuna esdevé encara més enigmàtic. Mentre hi cavil·lem, ressonen les paraules d’un formenterer qui, a mig sopar, etzibà a Taulé que l’illa de les set fonts era el seu quadre pendent.

________________________________________________________

PUBLICITAT

Pensant en el proper viatge?
Entra a www.proximoferry.com i compra el teu
bitllet de ferry per moure’t entre Eivissa i Formentera.