“FORMENTERA. UNA MIRADA ENRERE”, HISTÒRIES DE LA MEMÒRIA D’UNA ILLA

Próximo Ferry | Abril 4, 2019

El periodista Josep Rubio presenta el seu primer llibre, una selecció d’articles que reflecteixen la vida a la societat formenterera d’abans de l’arribada del turisme

L’autor ha recollit els testimonis de 18 protagonistes en una obra que vol cridar el lector a escoltar la nostra gent gran i les seves experiències de vida

Text: David Setbetes | Fotografia: Próximo Ferry

Ens citem a la terrassa del bar de costum, croissant i cafè per a ell i tallat a la meva banda. No hi falta la cigarreta de tabac d’enrotllar, que fumeja quan poso en marxa la gravadora.

Converso amb Josep Rubio, més conegut com en Pepo; amic, periodista i autor de primer llibre.

Escriure no li ve pas de nou. Em confessa, però, que la feinada de parir aquesta obra ha estat un repte majúscul, a moments esgotador, que l’ha involucrat a ell i a una llarga llista de persones que l’han ajudat transmetent-li les seves experiències de vida, proporcionant-li dades històriques, punts de vista per desencallar alguna part de la narració periodística i ànims per completar “Formentera. Una mirada enrere”.

Tot comença farà un parell d’anys i mig quan els editors de Próximo Ferry li proposen desenvolupar continguts per al seu blog, donant-li llibertat per escollir temàtiques amb Formentera de comú denominador. Així, comença a publicar articles sobre natura, geologia, excursions o història entre d’altres. Se n’adona però que hi ha un tipus d’article que li agrada especialment de fer: seure al costat d’una persona més o menys gran i escoltar les seves experiències per traslladar-les després al negre sobre blanc.

I és que per saber on anem cal tenir clar d’on venim. És en el nostre passat on hi ha l’origen i sovint l’explicació del perquè som com som, tant a escala individual com socialment. Per això, és de vital importància preservar la memòria, i Formentera té un avantatge davant altres contrades; com a illa, com a tros de terra distant, ha pogut conservar millor els costums i ha trigat més a ser envaïda per la mal anomenada modernitat.

A Formentera, doncs, tenim la gran sort de conviure avui en dia amb persones que ens poden traslladar a maneres de viure que a Catalunya o al País Valencià es remunten ben bé a principis del segle XX, mentre que a les Pitiüses foren vigents fins als anys cinquanta. El fet de comptar amb aquests testimonis de l’època preturística i poder parlar amb ells de les seves vivències, es va anar traduint en la confecció de nombrosos articles que s’anaven publicant periòdicament en aquest Blog.

Ha estat un treball amable, també de mà esquerra, ja que alguns dels entrevistats no donaven importància a les seves experiències o inclús els feia una mica de vergonya explicar com vivien. Generar confiança i saber donar valor a les vivències aportades han estat les dues directrius més importants a l’hora de crear un ambient còmode que permetés deixar fluir les històries dels majors i majores de l’illa.

No es tracta de fer moltes preguntes, em confessa en Pepo, sinó més aviat de deixar que els protagonistes parlin i que a voltes transitin vers temes paral·lels que en aparença no tenen a veure amb la qüestió central, però que l’acaben complementant o originen una nova línia argumental.

Així neix per exemple la història de na Maria Rosa Coll i Rotoló. Originalment es volia parlar de gent com el seu pare, que hagueren de fugir de l’illa cap Algèria per mor de la repressió franquista. La conversa deriva però en l’arribada de na Maria a Formentera; una nena de 10 anys acostumada a l’educació francesa de les escoles colonials algerianes que aterra a l’illa els anys 50 i experimenta els contrastos entre la societat  d’on ve i la societat d’acollida, amb el xoc cultural que això li suposa.

Aquesta és una de les divuit històries que trobarem en una obra d’una vuitantena de pàgines, de lectura ràpida i pensada per a aquells que aprecien endur-se un llibre a la platja i desconnectar del mòbil per una estona.

És, tanmateix, un llibre que vol donar veu als nostres majors, a unes vivències que no són tan llunyanes com poden semblar i que criden a seure al costat de l’àvia, demanar-li què feia quan era jove i saber escoltar. Potser, en l’època de les sèries i Internet, les millors històries les acabem trobant a ca nostra.

Pitjo l’stop de la gravadora. Vint minuts de conversa a traduir en un article on l’entrevistador ha esdevingut entrevistat. Temo deixar-me alguna pregunta per fer, però sempre te n’acabes deixant alguna.

Xerrem una estona més amb en Pepo; de política, de feina, de conegudes i saludats…

Abans d’acomiadar-nos se’n recorda de l’apartat d’agraïments, encapçalat per na Patrícia Gea, la seva companya, consellera i il·lustradora d’aquesta “Mirada enrere”, també destaca en Santi Colomar, historiador, en Vicent Ferrer, escriptor i prologuista del llibre i en Toni Roig, editor. Encaixem les mans i quedem per Sant Jordi. Enguany se li gira feina.

Si vols saber on comprar el llibre, fes click aquí.