ELS ORÍGENS MIL·LENARIS DEL BALL PAGÈS

Próximo Ferry | Maig 31, 2018

La recerca ha portat als investigadors a estudiar danses germàniques de l’any 1000

Els catalans del segle XIII portaren a Formentera i Eivissa el que avui és el ball pagès

Text: Josep Rubio | Fotografia: Próximo Ferry

L’expert en cultura i tradicions pitiüses Toni Manonelles ha publicat juntament amb Miquel Mayordomo una obra que revela allò que fins ara ningú havia sabut explicar, els orígens de les danses típiques de Formentera i Eivissa. El llibre ‘Ball Pagès. Orígens’ desmunta la creença que aquesta dansa provenia de la cultura fenícia, d’un ritual lunar o que fins i tot, era única en el món.

Manonelles rememora l’estupefacció que sentí quan un dia, per pura casualitat, mentre mirava la televisió, veié una gravació de l’any 1932 realitzada al santuari de Falgars (Pobla de Lillet, Berguedà) en què uns balladors catalans realitzaven una dansa extremadament similar a la pitiüsa. Esperonat per aquest atzarós descobriment, inicià una recerca que durant dotze anys l’ha portat a fer un viatge de regressió que l’ha conduït fins als palaus de la noblesa centreeuropea del segle XI.

Així, a partir de les imatges de 1932, Mayordomo i Manonelles han traçat una línia que relaciona el nostre ball pagès amb els antics balls del Prepirineu català, com el ball cerdà i el ball pla, establint la seva arribada a les Pitiüses al segle XIII, amb la conquesta catalana. Fins i tot en la instrumentació d’aquests balls, que era de cobla, s’hi pot entreveure un parentesc, doncs quan s’havia de reduir el nombre d’instrumentistes a la mínima expressió, aquelles danses catalanes necessitaven un músic que marqués el ritme i la melodia al mateix temps, i ho feien emprant un intèrpret de flabiol i tambor, un element “extrapolable al nostre sonador de flaüta i tambor”, assenyala Manonelles.

Els investigadors apunten que aquestes danses estarien connectades amb d’altres més antigues, com la gallarda (un mot que fonèticament s’assembla a una de les variants rítmiques del ball pagès, la llarga) i aquesta amb el ‘saltarello’, que al seu torn deriva d’altres balls originaris del cor d’Europa. En aquest punt, és primordial la relació que aquest recent estudi estableix amb un romanç germànic de l’any 1000, en el qual l’home i la dona protagonistes portaven a terme un ball “molt semblant al nostre”, diu Manonelles, si bé l’origen d’aquesta dansa, que a les Pitiüses paradoxalment fou adoptada per la gent de la pagesia, caldria fixar-lo en les cases nobles de l’Edat Mitjana.

Manonelles manté que el ball pagès és una evolució amb pocs matisos d’aquelles danses de fa mil anys, si bé assenyala que algunes variacions sí que ha experimentat: “Pel que coneixem de les descripcions del segle XVIII del ball pagès, s’han registrat alguns canvis, com la posició de mans i braços de les dones o el fet que ja no fan voltes sobre si mateixes”. Per què aquestes danses no han sobreviscut en altres indrets? Manonelles indica que la irrupció de la jota, a principis del XIX, arrasà amb les antigues maneres de ballar, una tendència que per l’aïllament secular de les illes no calà a Formentera i Eivissa.

Sobre el significat del ball pagès, els estudiosos apunten a la representació del festeig, interpretat en aquest cas amb moviment, melodia i ritme. L’escenificació de “l’home que exhibeix els seus encants” davant d’una dona que gairebé l’ignora. “Ella no el mira en cap moment”, diu Manonelles, només “segueix el seu recorregut impertorbable, mentre l’home intenta mantenir-se de cara a la dona per cridar la seva atenció però sense entorpir-li el pas”.

Respecte al nom que rep avui dia la dansa pitiüsa, el “ball pagès”, Manonelles explica que “abans simplement es deia ball” i quan entraren altres tipus de dansa, foren denominades amb un adjectiu com ara “ball mariner, ball de vila o ball aferrat”, fins que “fou el nostre ball el que quedà minoritzat i rebé un nom per diferenciar-lo dels altres”. Qui el batejà així? Apunta l’investigador que fou “la gent de vila, per indicar que era un ball de fora del seu món, de la pagesia”, fins que arribà el moment en el qual els mateixos pagesos adoptaren aquesta denominació, el que representa una “verificació lingüística d’un fet social, els pagesos havien quedat en minoria”.

________________________________________________________

PUBLICITAT

Pensant en el proper viatge?
Entra a www.proximoferry.com i compra el teu
bitllet de ferry per moure’t entre Eivissa i Formentera.