LA PERSECUCIÓ DELS HIPPIES A FORMENTERA

Artículos de Josep Rubio,Història | Juny 7, 2018

El confident de la policia, el rector de Sant Ferran, estava escandalitzat amb el nudisme

“No eren joves violents, però si de tant en tant algun s’agitava, li fotíem quatre hòsties”.

Text: Josep Rubio | Fotografía: © Reinald Wünsche

Lluny d’una suposada tolerància i malgrat la idealització promoguda pel màrqueting turístic, el passat hippie de Formentera està marcat per la persecució i posterior expulsió de centenars de joves per part de les autoritats franquistes, la Guàrdia Civil i grups organitzats de formenterers en el període 1968-1970. A partir de l’estiu de 1967, ‘l’estiu de l’amor’, Formentera i Eivissa esdevengueren una escala assenyalada en la ruta que milers de joves occidentals emprenien amb destí a l’Índia i Afganistan.

Des de l’arribada dels primers “peluts” -com es coneixien a l’illa aquells joves, la majoria nord-americans, britànics i francesos, que es banyaven despullats, treballaven poc i vivien amb menys- hi hagué formenterers que mostraren el seu rebuig, però al mateix temps, molts residents veien amb bons ulls aquells estrangers que llogaven cases encara que estiguessin en mal estat, consumien en els bars i compraven a les botigues. Com assenyala el llibre ‘La repressió franquista del moviment hippy a Formentera’ les autoritats del règim contemplaven amb preocupació el fet que el col·lectiu hippie fos vist amb “complicitat, fins i tot simpatia per una part notable de la població de Formentera”, una tolerància que amenaçava en expandir-se a la resta del país. Per esvair qualsevol qüestionament sobre la moral imperant a la Dictadura, els comandaments franquistes planificaren una operació per canviar la percepció sobre aquells joves esparracats que donaven a l’illa “un aspecte de pobresa, misèria i abandonament” i amb els quals “s’havia arribat a un extrem mai pensat: és molt difícil anar a la platja sense veure diversos casos [de nudisme]”, segons consta en un dels informes que escriví el rector de Sant Ferran, Pep Costa, qui exercia de confident de la policia.

El 27 d’agost de 1969 el diari ABC publicà un article que tingué gran repercussió en el qual es narrava una festa de lluna plena en una cova de Formentera, un “espectacle dantesc” on “centenars de joves (…) totalment despullats” i “presos dels efectes (…) de la droga” estaven seguts “al voltant d’una calavera”, que havien obtingut “profanant un cementiri”. A més, l’article, orquestrat des de la Dirección General de Seguridad, explicava que a la trobada hi participà una menor d’edat filla de diplomàtic, de manera que el fenomen hippie quedava etiquetat com a potencial pervertidor de la joventut espanyola, benpensant i catòlica.

En àmbit local, pocs dies abans d’aquesta publicació, l’alcalde de Formentera, Antoni Serra Torres (primer edil des de 1938) va remetre una carta al Governador Civil demanant contundència contra els hippies, que portaven “una vida llicenciosa i descontrolada, dedicant-se al pillatge de fruits” i mantenint una conducta “extravagant” i “antisocial” que minava “el patrimoni de la joventut illenca”. Pocs dies després, es dóna entrada a l’Ajuntament a un escrit signat per uns 200 caps de família en què se sol·licita que s’impedeixi l’entrada a l’illa d’aquests joves que practiquen el “desnudismo” i “l’amor lliure” i que segons càlculs del Govern Civil eren uns 700 l’any 1968 i 1.300 el 1969, sobre una població de poc més de 3.000 formenterers que al seu torn oferien gairebé 1.000 places d’allotjament turístic.

La participació activa dels formenterers en la repressió del hippiesme fou descrita per primera vegada pel sociòleg Carlos Gil el 1971, qui apuntà que s’ha “format un grup de ciutadans que recorria l’illa, fent fora a tots els qui dormien sota els arbres o a la platja” i afegeix, “un fet que molts residents consideraven arbitrari i un atemptat contra la llibertat”. Avui, un jubilat de 68 anys, que prefereix mantenir-se en l’anonimat, recorda que quan en tenia 20 participà en aquestes “batudes”: “Anàvem de nit o matinada, en colles entre cinc i vuit joves de Formentera, sempre acompanyats d’un Guàrdia Civil, buscant pels boscos de Migjorn tots aquells que dormien al ras o sota els arbres”. “Se’n trobaven molts, una vegada n’hi havia uns dos centenars al voltant de la torre des Pi des Català”. Aquests contingents no anaven armats, “ni tan sols amb pals” perquè “aquells estrangers no eren gens violents: fins i tot a algun li tallàrem els cabells i tampoc presentà resistència, només de tant en tant algun s’agitava i li fotíem quatre hòsties, però era poc habitual”. L’objectiu era conduir-los “a peu o en camions” fins a la caserna de la Guàrdia Civil, “una vegada n’hi portàrem 120”, assegura el testimoni. Per aquest motiu s’agilitzaren les expulsions, que l’any 1970 arribaren a les 3.000 a les Pitiüses, s’intensificà l’aplicació de la llei de ‘Vagos y Maleantes’, es clausuraren cases llogades a hippies i es controlaren els accessos per via marítima a Formentera, exigint bon aspecte i mostrar diners en metàl·lic abans d’embarcar.

La repressió tingué com a conseqüència una reducció important del flux de joves alternatius que l’estiu de 1971 arribaren a Formentera en recerca de la seva pròpia Ítaca, mentre que els qui escolliren quedar-se es convertiren en artesans o artistes que abandonaren la resistència passiva i passaren a mostrar-se més actius buscant estratagemes legals per esquivar les autoritats i convertir-se en residents de l’illa. Gairebé cinquanta anys més tard de l’arribada d’aquella onada de cabells despentinats, robes de colors i flaire de marihuana, avui ningú nega la contribució d’aquells joves, la majoria universitaris i de classe benestant, que ajudaren a difondre arreu del món els encants de Formentera com una destinació turística natural i autèntica.

Per saber-ne més:

La repressió franquista del moviment hippy a Formentera (Joan Cerdà Subirachs i Rosa Rodríguez Branchat)

Juventud Marginada (Carlos Gil Muñoz)

Formentera una comunidad en evolución (Carlos Gil Muñoz)

________________________________________________________

PUBLICITAT

www.proximoferry.com

Pensant en el proper viatge?
Entra a www.proximoferry.com i compra el teu
bitllet de ferry per moure’t entre Eivissa i Formentera.