DJ PHARMA: “A L’ESCOLA EM DEIEN ‘NENAZA'”

Próximo Ferry | Juliol 12, 2018

DJ PHARMA. A L’ESCOLA EM DEIEN ‘NENAZA’

Dir que ets diferent pot provocar rebuig i més encara en un lloc petit com Formentera.

Que et dediquin un dia vol dir que formes part d’un col·lectiu que ha rebut moltes hòsties.

Text: Josep Rubio | Fotografia: DJ Pharma

El discjòquei més carismàtic de Formentera, l’estrella de les Flowers i el protagonista de les ‘selfies’ més cobdiciades de l’estiu, Dj Pharma, va patir de petit els insults de companys d’escola i un silenci autoimposat que no trencà fins ben entrada la vintena.

Pep Lluís Ribas Castelló (Formentera, 1971), de can Portmany, era un nen que preferia saltar a corda amb les nenes que jugar a futbol amb els nens i per aquest motiu va haver de suportar menyspreus sistemàtics dels seus iguals, allò que actualment en diríem ‘bullying’. Qui avui és un reputat Dj que tan va a punxar a una festa de cap d’Any a l’Argentina, com posa la música a la desfilada de Konrad Muhr a la Passarel·la Gaudí, o reuneix a 4.000 persones ballant a la plaça a Formentera, explica com alguns antics companys li han demanat disculpes per tot allò que digueren ara fa tants anys. Aquest gest, dir un senzill “perdó, em vaig passar de rosca” ha estat important per ell, tot i que no recorda amb ressentiment aquell maltractament, perquè, diu, era fruit d’una educació i uns valors propis d’aquells temps.

Ara bé, la por i la vergonya de viure amb normalitat la diversitat de les orientacions sexuals no és cosa passada. En Pep Lluís comenta que si la tolerància fos una realitat a Formentera, ningú tindria problemes per parlar-ne i, en canvi, coneix a persones que avui amaguen la seva condició.

Ell també va patir llargament aquest silenci, un mutisme entrenat des de ben jove que se sustentava en la por a que dir el que ets i sents pot provocar rebuig perquè és diferent, i més encara en un lloc petit com Formentera. Aquesta pressió cap a si mateix se li va fer insuportable pocs anys després d’haver tornat d’estudiar Farmàcia a Barcelona i finalment explicà al seu entorn més pròxim que era homosexual. Amb qui més va costar va ser amb la família, tot i que no recorda ben bé com ho va fer, perquè a vegades, assegura, els passatges més traumàtics de la vida es perden en l’oblit. “Ja ens ho pensàvem”, varen dir tots sense adonar-se que per ell no era tan important la percepció dels altres, com poder-se expressar, definitivament, en llibertat.

És en el si de la família que acordà no comunicar-ho explícitament als de més edat, tot i que aclareix que per molts anys que hom tingui, resulta impossible no adonar-se que l’estereotip de mascle heterosexual no s’identifica amb un noi que torna a casa maquillat i vestit amb lluentons.

El nen que ho ballava tot, amb un pare que cantava molt bé, un tiet guitarrista autodidacta i una germana 15 anys més gran que li descobrí els Beatles, que d’adolescent punxava els Front 242 a Ràdio Illa, ha convertit les coreografies a l’escenari en el toc distintiu i el moment estelar de les sessions de Dj Pharma. Fa poc el convidaren a una cavalcada gai a Galícia i ell estigué disposat a anar-hi, però matisa, sense fer bandera de res. Per ell la normalització d’aquest assumpte és precisament no fer-ne un estendard, com tampoc ho fa amb la seva ideologia política. Espera el moment en què no sigui necessari commemorar el dia de la dona, ni del treballador, ni de l’orgull gai. Que et dediquin un dia vol dir que formes part d’un col·lectiu que rep moltes hòsties.

________________________________________________________

PUBLICITAT

www.proximoferry.com

Pensant en el proper viatge?
Entra a www.proximoferry.com i compra el teu
bitllet de ferry per moure’t entre Eivissa i Formentera.