CAN RAMON, LA GRAN EXPLOTACIÓ AGRÍCOLA DE SANT FRANCESC

Història | Octubre 18, 2018

La finca original era de gran com 32 camps de futbol i es dedicava a la producció a gran escala de cereal i vi.

Sobre l’explotació pesava una figura medieval per repartir els beneficis entre diversos propietaris i els majorals.

Text: Josep Rubio

L’octogenari Pep Ferrer, Pep de n’Andreu, recorda avui com, en la seva joventut, la vella casa de can Ramon, amb els seus corrals, murs i aljub, era una casa pagesa en ple rendiment, amb terres de cultiu, porc, mula, ovelles, cabres i aviram. Una explotació propietat d’una família eivissenca que era gestionada per majorals formenterers. També evoca que durant la seva infància, els grans li havien explicat que la casa encara havia tingut més terres, tal com han documentat l’arqueòloga Glenda Graziani i l’historiador Antoni Ferrer Abárzuza, qui assenyalen que la finca arribà a ocupar una extensió de 32 hectàrees, unes feixes que foren parcialment venudes a la família Plater l’any 1901.

Encarada a Xaloc i situada a la rotonda des Cap de Barbaria, a la sortida de Sant Francesc, la casa mostra unes formes més voluminoses del que és habitual en una casa pagesa de Formentera, el que dóna una pista sobre el volum productiu de la finca. A més, un segment de l’edificació està cobert amb terrat pla i un altre a dues aigües, el que també ens parla de les diverses fases constructives de l’immoble.

Després d’una extensa recerca arxivística, Graziani i Abárzuza situen l’establiment de la casa en algun moment entre 1797 i 1834. D’aquell primer període és la construcció amb terrat pla que encara avui es distingeix, a la banda sud de l’immoble: un mòdul que únicament comptava amb un porxo (sala d’estar), dues cases (habitacions) de dormir i una cuina. Els investigadors apunten que la finca de can Ramon, gran com 32 camps de futbol, formava part de la superfície cedida pel rei Carles II per mitjà de la Gràcia Reial al barber i comerciant eivissenc Marc Ferrer, qui inicià el repoblament de Formentera a finals del segle XVII. Es tractava, concretament, de la parcel·la que Ferrer donà en herència a la seva filla Àngela Ferrer Ventimiglia, qui segons els investigadors és probable que fos l’avantpassada d’un dels primers copropietaris, Joan Palau Ramon (1797-1836), una teoria que els mateixos Graziani i Abárzuza admeten que encara no es pot confirmar a falta d’identificar una baula familiar que enllaci les dues persones.

Sobre can Ramon recaigué la figura del cens emfitèutic, segons la qual existia un titular del domini útil i un altre del domini directe, que havien de repartir-se els beneficis de la finca. En el cas de can Ramon, Graziani i Abárzuza han documentat que els titulars del domini directe havien de rebre anualment una quinzena part del rendiment de la finca i els del domini útil es repartien amb els majorals la resta de les catorze quinzenes parts. Graziani assenyala que aquesta figura prové de l’edat Mitjana, quan era molt recurrent perquè un conqueridor pogués mantenir cert domini, a partir de l’ingrés anual d’una part del rendiment, sobre un territori que estava administrat en el dia a dia per una altra persona. El tècnic de l’àrea de Patrimoni del Consell, Jaume Escandell, remarca que, sorprenentment, aquesta figura medieval estigué present a Formentera fins ben entrat el segle XX.

Ara bé, aquesta propietat dividida basada en el cens emfitèutic s’extingiria el 1880 quan Bartolomé Ramon Tur adquirí tant el domini directe com el domini útil de la finca i constituí el primer graó d’una sèrie de compravendes entre famílies eivissenques que arribaria fins al 2016.

Els investigadors afirmen que en un primer moment la finca es dedicà al cultiu de gra, que tenia una demanda estable al segle XIX, i per aquest motiu s’amplià la casa original amb una enramada i estança contigua, seguint un patró de seqüència constructiva àmpliament documentat també a Eivissa. Després, en una tercera fase ja decididament destinada a la producció a gran escala i que es vincula amb l’absorció de tota la propietat per part de Bartolomé Ramon Tur, vindria l’aixecament d’un mòdul cobert amb teulada a dues aigües al cantó nord-est de l’immoble, amb planta pis i un entresòl amb dues sitges per emmagatzemar cereals. La casa encara viuria una altra edat d’or, amb noves ampliacions, especialment quan zones marginals de producció de vi com Formentera, es convertiren en rellevants arran de l’arribada de la plaga de la fil·loxera, que arrasà les vinyes franceses a partir de 1867 i les catalanes 12 anys més tard. D’aquell període, que podem situar en l’últim quart del segle XIX, també data la compra de l’altra gran finca formenterera amb majorals, can Marroig. L’eufòria vinícola s’aprofità a can Ramon per construir els tres cubs de grans dimensions de la cara nord-est i la icònica escala d’accés. Els dipòsits permetien emmagatzemar grans quantitats de líquid i comptaven amb modernes canonades de bronze.

A mitjans del segle XX la casa quedà abandonada, els investigadors suposen que cada vegada era més difícil per la propietat trobar a majorals formenterers disposats a viure exclusivament de les rendes del camp i que no busquessin ocupacions més oneroses en el turisme. Els records d’en Pep de n’Andreu serien el poc que quedaria de l’antic esplendor d’una important explotació agrícola. La casa, abandonada, en les darreres dècades ha estat objecte de vandalisme i fins i tot hi han malviscut algunes persones a més de centenars de coloms que hi trobaren un paradís d’ombra i recés on expandir els seus excrements.

El Consell Insular però, per mitjà d’una permuta, aconseguí el 2016 la titularitat de l’immoble i s’ha proposat restaurar-lo perquè albergui una de les tres seus del futur Museu de Formentera. Així, les parets de l’antiga casa custodiaran les antigues eines del camp, vestits i aparells diversos que conformen la col·lecció particular que actualment es pot visitar a la mostra etnogràfica del carrer Jaume I de Sant Francesc. A més, al futur can Ramon s’hi preveu ubicar un espai on es puguin organitzar cursos de formació i xerrades relacionades amb l’etnografia i el Patrimoni.

________________________________________________________

PUBLICITAT

Pensant en el proper viatge?
Entra a www.proximoferry.com i compra el teu
bitllet de ferry per moure’t entre Eivissa i Formentera.