LA MINA QUE EXPLOTÀ AS CARNATGE

Història | Novembre 8, 2018

La detonació, diu un cronista, s’escoltà a 15 milles a la rodona i deixà atemorits als illencs.

L’atzar volgué que el pastor de 7 anys que féu la troballa salvés la pell en l’últim moment.

Text: Josep Rubio | Fotografia: Próximo Ferry

Els veïns de més edat de Formentera recorden amb horror el succés que tingué lloc en una caleta des Carnatge el 9 d’octubre de 1941, en plena II Guerra Mundial, en una època en què com a conseqüència dels combats a la Mediterrània, arribaven sovint a les platges les restes de vaixells enfonsats o malmesos. Gairebé sempre aquestes restes eren un botí útil i profitós per aquells que corrien la vora, és a dir, inspeccionaven la costa després d’un temporal a la recerca de béns com fustes, botelles o bidons de combustible, recursos que escassejaven en els pocs comerços de l’illa. Però aquell novè dia del desè mes, el que havia de ser una troballa que facilités l’existència a una família, va acabar segant la vida de tres dels seus components en un instant.

Joan Portas, d’uns set anys, guardava un ramat per aquesta zona pròxima as Caló i albirà un objecte metàl·lic de grans dimensions que havia quedat varat a la costa. Des de feia un temps, servia de pastor per la família de can Pep Ferrer des Pou, un costum molt habitual en aquells anys de privacions. El fill d’en Joan, Jaume Portas, recorda avui que el seu pare era un “de set o vuit germans” i “el fet que pogués ajudar en una altra casa, on menjava i dormia, alleugeria la càrrega familiar d’alimentar tantes boques”.

En Jaume indica que d’aquell succés “n’havia parlat moltes vegades” amb el pare, qui li havia descrit que l’objecte “semblava un tanc d’aigua gran, com una boia grossa amb diversos enganxalls al costat”. Segons el documentalista Lluís Mir, expert en la repercussió a les Balears dels conflictes bèl·lics dels anys 30 i 40 del segle passat, la descripció encaixa amb les mines que els alemanys disposaren a la costa africana per prevenir els atacs dels aliats. Mir també assenyala que és poc probable que es tractés d’una resta de la Guerra Civil, en la qual per prevenir els atacs per mar, més que mines, s’empraren grans xarxes metàl·liques submarines.

Desconeixedor del perill imminent, el jove pastor hauria anat a can Pep Ferrer des Pou, a pocs centenars de metres, a advertir a la família a la qual servia de què havia fet una important troballa. Cap a la costa des Carnatge hi anaren el cap de família, Pep Castelló Torres, de 80 anys i les seves filles solteres, Catalina i Francisca Castelló Ferrer, de 44 i 42 anys.

Segons les paraules del pastor que recorda el seu fill, l’objecte era molt gros, perquè sent en Pep “un home alt, havia de treballar dempeus per intentar obrir-lo amb les pedres” que trobava als voltants, convençut que era “un bidó ple d’oli o d’alguna mena de combustible molt preuat”. Quan hagué desmuntat “les primeres tapes” diu en Jaume, “varen fer anar el pare a la casa” i sense saber-ho, salvaren així la vida del petit pastor.

A Formentera ha corregut la veu que els grans enviaren en Joan cap a casa perquè no escampés per l’illa la riquesa que havien trobat els de can Ferrer des Pou. En canvi, na Pilar Castelló, néta d’en Pep i neboda de na Catalina i na Francisca, explica que a casa sempre li havien dit que al pastor “l’havien enviat a buscar un martell per seguir desmuntant l’objecte”. Sigui pel motiu que sigui, mentre el nen era a la casa, s’escoltà una eixordadora explosió que Francisco Masdeu descriu en el llibre ‘Rita la hija del Normando’: “El ‘missatge’ pavoroso, ruidoso, de la explosión del artefacto, llegó a todas las casas de la Mola y a todas partes, en un radio de más de quince millas”(…). “La tierra había temblado espantosamente y la gente, saliendo ansiosa de sus casas, se juntó y comenzó a preguntarse qué pudo haber sido aquello”.

Segons les actes de defunció del Registre Civil de Formentera el succés tingué lloc “probablemente” a les 15.30 hores. Na Pilar Castelló recorda que a casa es deia que “no es va trobar cap víctima, només trossos irreconeixibles de carn i roba” i que gràcies al testimoni del petit Joan, es van poder identificar les tres persones que aquell dia, en un gir tant tràgic com inesperat, van trobar la mort que havia arribat disfressada de riquesa i arrossegada per les onades.

Per saber-ne més:

-La conquesta catalana de 1235, Joan Marí Cardona

-Rita la hija del Normando, Francisco Masdeu

-Hemeroteca de Diario de Ibiza

________________________________________________________

PUBLICITAT

Pensant en el proper viatge?
Entra a www.proximoferry.com i compra el teu
bitllet de ferry per moure’t entre Eivissa i Formentera.