RECORDANT EL NADAL PAGÈS

Próximo Ferry | Desembre 20, 2018

La nit de Nadal ningú quedava a casa i els joves anaven als cafès a beure, glossar i fer ucs.

Les cantades a cases particulars solien anar acompanyades d’una rifa en què el premi era una cuixa de bestiar.

Text: Josep Rubio | Fotografia: Próximo Ferry

No fa tants anys a Formentera, quan s’apropava Nadal, era típic visitar ca ses Monges, a Sant Francesc, per veure com les religioses havien recreat el pessebre, en una època en què els formenterers no tenien el costum de fer-ne a casa seva. Abans de la irrupció del turisme i de l’economia de mercat, quan arribaven aquestes dates tan esperades, els illencs s’afanyaven a anar al bosc per collir un pinetó o un brull de savina, explica en Pep Ferrer, de ca n’Andreu, per decorar-lo amb pinyetes pintades de colors i emprar-lo com a arbre nadalenc.

A la tertúlia de savis de Ràdio Illa, en Pep i na Rita Costa, de can Constantino, rememoren que, durant aquestes celebracions era tradició, al vespre, anar a ballar a la Fonda Pepe, a Sant Ferran, o a la Fonda Platé, a Sant Francesc, amb els boleros i pasdobles que emetien els toca discos que es feien funcionar tot girant una maneta.

El ‘dissabte de Nadal’, el dia 24 de desembre, una vegada enllestits els preparatius pel dinar de l’endemà, se servia un bon berenar per no patir gana durant les Matines, i sortint de l’església, diu na Rita, tota la família es dirigia a la Fonda Pepe, a menjar torró dur, tou o de fruites, i fer-lo baixar amb un poc de moscatell, perquè de cava, encara no n’havien sentit a parlar. Aquella nit tan assenyalada, pocs eren els que quedaven a casa, recorda en Pep, i els joves que no eren d’anar a missa, solien acudir als cafès a beure, glossar i fer ucs.

Quan tothom tornava a casa, allà esperava un potent bullit per abans d’enllitar-se. Un caldo que contenia la carassa del porc, és a dir, la cara de l’animal amb orelles i furga incloses, a més d’ossos, altres peces de carn de gorrí, sobrassada, botifarra i pollastre. Un brou molt nutritiu que també s’emprava per fer la salsa de Nadal, les postres típiques d’aquestes dates que havien de durar totes les festes i per anar bé, s’acabarien sucant-hi pa el dia de Reis. Encara avui na Rita i en Pep parlen amb delit que aquella carn utilitzada per fer el brou s’aprofitaria per ser servida freda a la taula, com a complement, amb les seves xuies i ossos recoberts de gelatina, durant tots els àpats nadalencs.

Després d’una nit tan agitada, el dia de Nadal començava tard, gratificant els animals de feina de la casa tot alimentant-los amb llesques de pa. Era una jornada de festa i reunió familiar en què es feia un arròs amb el gall més gros del corral i en algunes cases, com la de na Rita, s’hi afegia carn de porc. La reunió familiar s’allargava i els formenterers no sortien de casa fins ben tard, quan el costum era acudir al poble a alguna tirada de galls, una mena de ‘bitlles pageses’. Si es tractava de Sant Francesc, se solia fer al carreró de can Carlos, l’actual carrer d’Isidor Macabich, i sempre sobre terra, perquè a l’illa no hi havia encara cap via asfaltada. A Sant Ferran es feia a l’antic camp de futbol o a can Xico Campanitx.

El dia 26 de desembre, el ‘dia de la mitjana festa’, se celebrava ball, el que avui diríem ball pagès, a la torre del Pi des Català, en una esplanada prop d’on actualment hi ha el restaurant Sa Platgeta. També se solien fer cantades, aquell dia o durant les festes nadalenques, a cases particulars on hi podien anar fins a 40 o 50 persones. La trobada, per raons meteorològiques òbvies, es feia a l’interior de l’habitatge i per encabir aquesta gentada se solien muntar bancs amb taulons recolzats en una cadira a cada extrem. En aquestes cites, la família de la casa oferia xocolata i bunyols i pels cantadors, també corria el porró amb vi i alguna copeta d’anís o moscatell. Per compensar la molèstia de l’organització i la despesa, l’amo muntava una rifa pels assistents, que hi participaven pagant alguna pesseta. El sorteig es feia amb dues baralles de cartes, una pels participants i l’altre per seleccionar la carta premiada. El guanyador s’emportava dolços o una cuixa de bestiar.

Els regals, que avui són tan centrals en les festes nadalenques, eren en aquells temps simples barquets o camions de joguina, nines de drap o cavallets de cartó i es feien esperar molt, fins a Reis. Cada infant tenia bona cura de deixar les espardenyes a la finestra la nit abans del dia de Reis i al costat, unes faves pels cavalls de ses Majestats d’Orient, perquè es veu que en aquella època Melcior, Gaspar i Baltasar no muntaven en camell. De fet, rememora en Pep, la cavalcada no es feia la tarda o la nit del dia 5 de gener, com actualment, sinó el dia 6 de gener. N’hi havia una per cada poble i mai hi faltava el betum o el carbó per pintar a Baltasar.

________________________________________________________

PUBLICITAT

www.proximoferry.com

Pensant en el próper viatge?
Entra a www.proximoferry.com i compra el teu
bitllet de ferry per moure’t entre Eivissa i Formentera.